sense professionals de l’administració del
més alt nivell, fidels al projecte català de país,
hi haurà sempre una gran dificultat per a
consolidar les pròpies posicions davant l’Estat
Remenar una biblioteca generosa regala sovint sorpreses reveladores. Una d’aquestes és retrobar un llibret francès sobre l’École Nationale d’Administration mentre es busquen alguns textos sobre la negociació del nostre Estatutet. El títol del llibre deixa clar d’entrada el respecte amb que els francesos tracten les coses serioses. Miroir d’une Nation, l’escola d’administració pública com a mirall de la nació. El llibret, tot just cent pàgines, es completa amb un altre text de títol encara més explicatiu. Les Collages qui font un État, els encofrats que fan un estat. El funcionariat com a mirall i esquelet d’un país.
No es casual entretenir-se amb una reflexió francesa sobre la seva estructura d’Estat quan es busca el relat del nostre últim fracàs per a dotar-nos d’una mica més de poder polític, per ser una mica més Estat. No és casual perquè la manca d’autèntics professionals de l’administració, d’aquests homes i dones que són els encofrats d’un Estat, ha estat un dels dèficits més clars de l’aposta estatutària catalana. Cap Estat europeu es permetria arribar a Brussel·les amb el desconcert, la fractura interna i la improvisació amb que Catalunya va portar l’Estatut a Madrid.
Un Estat és litúrgia, força, recursos, però també, i en un grau molt important, és una tradició. Bona part del poder i les habilitats de l’administració estatal són heretades, apreses en la successió de generacions funcionarials que es relleven mantenint una cultura de treball. Citant el President Pujol quan parla de l’administració de l’Estat, a Madrid “fa tres cents anys que hi són, sempre els mateixos, i saben molt bé el que es fan”. Si no és fàcil aixecar una estructura d’Estat de nova planta, encara ho és menys fer-ho des de la submissió autonòmica i en un país que, fins fa poques dècades, feia bandera del refús a l’administració. Ara, caldria tenir clar que sense professionals de l’administració del més alt nivell, fidels al projecte català de país, hi haurà sempre una gran dificultat per a consolidar les pròpies posicions davant l’Estat.
Tot apunta que l’administració i la política jugaran un paper menor en el futur si el comparem amb el protagonisme absolut del segle XX. Hem d’excel·lir en dinamisme social i econòmic, però sense un edifici administratiu i polític ferm, amb capacitat i ambició, es farà molt difícil trencar el sostre de la nostra sobirania. El centre del futur és en terreny privat, però no es pot oblidar la construcció d’un edifici públic que consolidi i ajudi a guanyar espais de poder, amb els homes i les dones dedicats a fer-ho amb garanties d’èxit.
12 comentaris:
Efectivament tens raó... l'estabilitat de l'adminsitració (dels funcionaris professionals que la formen) resulta indispensable per al bon funcionament del país, però també per endegar nous reptes. La misió dels politics és imaginar aquests reptes, que han de dur a terme els funcionaris (d'alt nivell i de no tant alt).
La realitat de la nostra adminsitració és ben altra, especialment des de la irrupció dels tripartits (one and returns): han estat declarats sota sospita la totalitat dels funcionaris "contanimats" per tants anys de convergència. Això els ha portat a col.locar assessors, adjunts, responsables... a un bon grapat de llocs tradicionalment ocupats per professionals de l'administració. De fet, actualment, els "càrregs de confiança" (nomenaments de la línia política) ha arribat al que abans eren caps de servei. Tot sigui per col.locar gent "dels nostres", frase escolatada a bastament al si de l'estructura de la Generalitat, molts ajuntaments i ara Diputacions...
Vegeu http://latramapolaca.blogspot.com/ per informació complementària
Quants menys funcionaris i quanta menys burocràcia, millor :)
A anar en bicicleta se'n apren pedalant. Hi ha un munt de paisos nascuts fa dos dies, es a dir amb cap tradicio administrativa, i que se'n surten perfectament be. La tradicio, entesa com usos i costums administratius, pot ser tant un ajut com una pedra al coll
França és l'"Estat" per excel.lència. França és, quasi, només Estat. I aquesta és la base de la nació. A Catalunya, contràriament, la base de la nació és la voluntat de voler-ho ser. Espanya és un model d'Estat basat en el francès. La capacitat per tenir un esquelet administratiu sòlid, com dius, va paral.lela a la capacitat de tenir un projecte de país sòlid. Bé salutacions.
Màrius,
Una de les primeres mesures per fer una millor administració pública seria donar més estabilitat i una carrera més llarga als funcionaris. No pot ser que els càrrecs polítics arribin tan avall. És pervers, allarga moltíssims els períodes de transició entre governs i va en detriment de la professionalitat en la gestió.
Els funcionaris gestionen i els polítics imaginen. No costa tant, oi?
David,
Com a principi general estem totalment d'acord en el que dius. Pocs funcionaris, però els pocs que tinguem han de ser eficients i professionals.
Rovi,
Em temo que es més fàcil construïr un Estat des de zero que jugar amb les interferències constants de Madrid en el nostre sistema autonòmic. En tot cas, és el que tenim i no sembla que hagi de canviar.
La tradició pot ser una pedra al coll però dóna una seguretat en el fer que ens fa molta falta. Recorda el desconcert de la negociació estatutaria a Madrid. Quina vergonya! Quina colla d'aficionats!
Roger,
Hem fet un camí llarg de construcció nacional sense institucions, però no es consolida l'edifici sense una administració nacional. Ara, si he de triar em quedo amb la gent per damunt els segells oficials. Sempre podrem tornar-hi mentre continuem existint.
Gràcies a tots,
Marc
catalunya.ffw, el paperaç que va fer el costat català en la negociacio (?) del estatutet no crec que tigui molt a veure amb si tenim mes o menys tradicio adminsitrativista. Quan hi ha una part, el PSOE, que seu als dos costats de la taula, i una altra, ERC, que fa seguidisme dels primers en contra del que era esperable, i quan fins i tot els partits d'obediencia catalana, CiU, sembla que nomes esperen la oportunitat de vendres el pais per un plat de llenties, doncs no es pot carregar les culpes a les questions administratives. La merda es molt mes amunt.
Rovi,
És cert que la negociació va ser cosa dels polítics, però també ho és que els professionals de l'administració fan un paper assessor i consultiu molt important. També a Brusel.les són polítics els que negocien però amb una xarxa molt millor que la que nosaltres portavem.
A banda d'això, hi ha professionalitat i sentit d'estat també fora del funcionariat estricte. Probablement en Rubalcaba nés un bòn exemple a l'estat espanyol. D'això també anem curts.
Gràcies,
Marc
Hola:
Hi quedat gratament sorprés que un liberal demani una Administració Pública de qualitat, això és el que feia por del dúo ultraliberal MAS-MADI si, aquells que predicaven liberalisme , peró recordem que MAS , va treballar a la Generalitat sense ser funcionari(em sembla , no n´estic segur), i moltes persones catalanes estan a l´atur o a la precarietat, mentre´s aquells Pijo-boys and Girls convergents els li trobaven bones feines, per això dessitjo, que CIU torni a governar, peró la socialcristiana de Pujol dels primers anys , no la del liberalisme de MAS-MADI, que tant mal han fet a Catalunya, predicant liberalisme laboral per els altres peró ells tenin protecció per bones feines al sector públic o privat.
Per aixó celebro que es vulgui uan Administració Pública de qualitat i aquesta per a mi estaria formada per personal laboral contractat a tots els nivells , acabant amb les absurdes clases i cossos de funcionaris. Esperem que la nova CIU, aposti per aquesta Administració de qualitat i no per un model ultraliberal al sector privat i unes castes de privilegiats al públic.
Marc, ja et pots imaginar que aquest cop no estic massa conforme amb la majoria dels aspectes que es tracten aquí:
- en primer lloc, agafes com a base un escrit sobre l'Estt francès, jo crec que el gran exemple del món occidental de com un sistema burocràtic excesivament fort pot arribar a anul·lar el dinamisme del que havia estat un dels països justaments més dinàmics. Que siguin els justos creadors d'un sistema estatal fort no suposa que el que han fet els darrers 40 anys hagi estat el camí correcte.
- en segon lloc, culpar la manca d'un sistema funcionarial fort, entre altres coses, al fracàs del sistema estatutari, em porta a pensar que demà acusaràs els funcionaris de la Generalitat de la mort del Manolete. El fracàs del procés estatutari va ser per purs interessos partitocràtics, no hi busquis una Administració poc recelosa amb els seus objectius. O et penses que els Mas, Carods i companyia van permetre a l'alt funcionariat jugar cap consell assessor ???
-en tercer lloc, declareu més estabilitat als funcionaris, i alhora, que es doti a partir d'ara de personal laboral; justament la figura del funcionari i la seva relativa inamobilitat és per evitar que accions partidistes puguin remoure'ls, i garantir una mica més aquest inamobilitat. Crec que de funcionaris n'han d'existir, i els justos, no el mínim. Justament un cos funcionarial mínim els convertitira en taifes, i no ho han de ser.
- quan hi ha alternanaça de govern i es dota l'Administració de nou personal de confiança, no es fa tant per confiança com pel simple fet que cada partit ha de col·locar els seus. Per tant, s'ha de tornar a buscar la culpa als partits i no al sistema funcionarial.
- no crec en la succesió de generacions funcionarials; els funcionaris s'han de seleccionar en base exclusivament a criteris de mèrti i capacitat, no pq ho ha mamat a casa les tres darreres generacions; això no el deixarà més preparat.
- finalment, dir-vos que podeu mirar el BOE del 13 d'abril i fer una llegida a l'estatut de l'empleat públic, que confirma l'existència de personal funcionari per molts anys, i parla del personal de confiança i directiu (que són els que ocuparan els prncipals llocs de comandament). Per cert, la Llei atroga als funcionaris uns drets excessius, dels quals fins i tot jo discrepo, però això ja són fiues d'un altre paner.
Salutacions i perdoneu el rollo
Garmir,
Em temo que no m'he sabut explicar. El que jo reclamava al post era la necessitat de tenir un cos d'èlit que doni forma, continuitat i fermesa a la nostra administració. Funcionaris de carrera a la francesa, pocs però suficients per garantir que l'admisnitració té l'esquelet que necessita per a fer la seva funció social, però sobretot per enfrontar-se amb garanties a les altrs administracións, sigui la de l'Estat espanyol o la de la Unió Europea.
A banda d'això jo crec en una administració que garanteixi la igualtat d'oportunitats, garantint educació i sanitat però no necessariament fent-se'n càrrec directament. Igualtat d'oporunitats i suport als necessitats, però si tens dos braços i dues cames et toca a tu espavilar-te. M'explico?
L'administració no pot solucionar la vida a ningú, sobretot perquè ho acostuma a fer molt malament.
Josep,
El primer que he fet ha estat anar a veure de quina "ganadería" era el toro que va matar en Manolete. Tenia l'esperança que fos semi-pública per poder dir que sí, que els funcionaris van matar en Manolete. En tot cas es podria mirar si no hi va haver errors en la gestió de la "cojida" i en cas que la plaça fos pública es podria considerar que hi ha responsabilitat subsidiaria i per tant afirmar que sí, que els funcionaris van matar en Manolete.
Et vull contestar però necessito una estona per a fer-ho. Prometo posar-m'hi abans de final de setmana.
Gràcies a tots pels vostres comentaris,
Marc
JAJA!! Bona la teva resposta... si et sembla, ja la matarem el proper dilluns davant la preceptiva cervesa.
Josep
ni deu ni patria
Publica un comentari a l'entrada