dijous, de març 13, 2008

Post recuperat. Jaume Renyer i l'ERC de la llibertat


Després de la gran davallada d'ERC en les eleccions del passat diumenge es confirma el total fracàs de l'estratègia tripartita per als interessos republicans. S'apropen canvis i ball de bastons de cara al proper congrès. Els esdeveniments dels últims dies deixen clar que el tàndem Uriel Bertran-Jaume Renyer jugarà un paper important en la definició del futur d'ERC.

Aprofito per recuperar un post del passat octubre dedicat a en Jaume Renyer i la seva visió republicana. Una esperança per a l'ERC de la llibertat i el futur del sobiranisme.


Tot i que la Conferència Nacional d’aquest passat dissabte confirma la tensió entre els militants, el cert és que la trajectòria d’ERC al llarg dels darrers cinc anys fa evident l’aposta de la direcció per un model ideològic d’esquerra clàssica aliè a la tradició pròpia del partit. Una Esquerra de base marxista, enamorada de la intervenció estatal i recelosa de tot allò que no controla. Una Esquerra que creu entendre bé el que es governar, com qui pica ferro, però amb dificultat per a fer país en complicitat amb la societat civil. Una Esquerra que aposta pel poder dur en un moment en que, arreu del món, el poder tou guanya protagonisme.

A ERC hi ha, però, una altra ànima que busca corregir el rumb. La que defensa les tres sigles del partit enfront d’aquells que impulsen l’Esquerra a seques com a nova imatge. Aquesta és l’ànima republicana d’ERC que en Jaume Renyer apunta amb el seu darrer llibre: “L’Esquerra de la Llibertat”. Impulsant el Republicanisme, una tradició política pròpia del país que entronca amb una línia de pensament amb vigència renovada arreu d’Europa, amb Maurizio Viroli i Philip Pettit com a principals exponents. A “L’Esquerra de la Llibertat” es ressegueix el fil roig de l’aspiració de llibertat personal i col·lectiva que acompanya tots els moments brillants de la nostra història fins al Desastre Nacional de l’any 1939. Una línia de pensament que evita supeditar l’individu a la societat però que no ignora el relleu de la realitat col·lectiva, superant un enfrontament entre socialistes i conservadors basat en un món que ja no existeix. Un Republicanisme que hauria de transformar ERC per afrontar amb força renovada l’indispensable procés d’emancipació nacional del país.

Tal i com exposa a “L’Esquerra de la Llibertat”, per a en Jaume Renyer es evident que “entre el PSC i ERC no és possible una aliança estratègica; només és possible una aliança tàctica”. Defensant, per tant, la necessitat d’abandonar la via de supeditació al PSC per buscar la creació d’un “moviment sobiranista prou fort per arrossegar l’estricte autonomisme de CiU cap a posicions coherentment nacionals”. Una opció que tindrà la oportunitat de defensar en el proper procés intern d’elecció de candidats a Corts per Tarragona. Un procés en que els militants hauran d’escollir entre l’ERC del segle XXI i l’Esquerra del XIX, entre la necessitat d’aixecar un procés d’emancipació nacional ben travat i la fe que demana la pastanaga del referendum el 2014.

En aquesta i d’altres comtesses internes, d’ara fins al proper Congrés, ERC s’hi juga el futur del partit i bona part del futur del país. La responsabilitat dels militants no és poca!
..

8 comentaris:

N ha dit...

I lliga la concepció de l'esquerra (i d'Esquerra) que defensa Renyer amb la de Bertran. més pròxima a posicions socialitzadores?

Anònim ha dit...

Un sionista que ni tant sols ha fet campanya en aquestes eleccions, tot i anar de núm. 2, i un xiquet que va canviar el nom d'ERC per posar-li Esquerra quan era Secretari d'Imatge i Comunicació i amb un currículum de poc menys de dues línies. NO FOTEM. SIGUEM SERIOSOS. Aquest partit es mereix molt més.

Marc Arza ha dit...

Narcís,

La política fa companys estranys però jo confio en el criteri liberal d'en Renyer. Crec que una Esquerra en que el tàndem Renyer/Bertran tingués més pes seria una Esquerra millor.

Anònim,

Per a mi sionista és un elogi. Veig que per a tu no ho acaba de ser. En tot cas, no m'estranya que en Renyer no hagi fet massa campanya quan la direcció d'Esquerra va fer servir totes les males arts per afavorir la candidatura de l'Aragonès.

A l'Úriel no el conec. Jo també voldria una altra classe política, gent amb formació i experiència professional, però el que hi ha és el que hi ha.

Salut i gràcies a tots dos,
Marc Arza

Anònim ha dit...

Estic convençut que Esquerra se'n sortirà. Hi ha molta gent vàlida dintre i a fora, com s'ha demostrat en les darreres eleccions, molts votants independentistes orfes de referents polítics.

Un indígena ha dit...

Això de la marca "Esquerra" fa honor a la realitat ideològica del partit. Això explicaria haver fet Montilla president. Fa temps que la prioritat no és el país.

Anònim ha dit...

No fotem
Si el Sr Uriel Bertan es una estralla emergente en ERC terminara el desartre. Sus declaracionhes recientes son todo menos politica , estrategia y táctica. Es un Nyap.

Anònim ha dit...

¿Cree usted que el catalán es una mierda?

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/16/el-catala-es-una-puta-merda/

Marc Arza ha dit...

Joan,

Doncs jo començo a pensar que l'independentisme és inmadur per se. Que la inestabilitat hi és endèmica.

Indígena,

Ja ho pots bén dir. Per a mi ERC i Esquerra són coses diferents.

Anònim,

No voldria parlar de persones sinó d'idees. Per a mi els plantejaments d'en Renyer són les idees correctes. Una altra cosa són les persones que han de guiar el partit.

Sinblancaporelmundo,

El català modern sí, és una merda. Allò que parla molta gent que no té ni pronoms febles i on moltes frases són calcs directes de les construccions castellanes és una merda. I de les grosses.

Salut i gràcies a tots,
Marc