La imatge tòpica del mileurista és la d’un jove amb titulació universitària i un bon nivell d’anglès però entrampat en la precarietat laboral i lluny de pujar al carro de la classe mitjana. El mileurisme és la cara visible d’una onada de precarització que afecta de forma particular alguns països del sud d’Europa, un problema greu que cal encarar. Però quan es mira el mileurisme com a moviment, els seus arguments i queixes, fa venir ganes de plorar. Les idees del mileurisme són a l’arrel mateixa del problema. Vist de prop, l’activista mileurista és un jove pseudointel·lectual, amb un títol de lletres pures sota el braç i la convicció de que tot a la vida són drets inalienables que li han estat furtats.
Hi ha tres idees que aquests mileuristes haurien de recordar cada dia entre lament i lament:
a) Tenir estudis no dóna dret a res: La universitat prepara i prou. Els estudis són una eina que cal saber aprofitar, no pas un certificat a l’èxit laboral. En sortir de la facultat no és la societat qui té un deute amb el llicenciat sinó més aviat al contrari.
b) Saber anglès no és cap cosa de l’altra món sinó es té res a dir. Als Estats Units, Anglaterra o Irlanda els nens de tres anys parlen anglès força correctament i a ningú no se li acut que això sigui cap gran cosa.
c) Filòsofs, sociòlegs, teòrics de la literatura, historiadors i altres bufanúvols han estat sempre pobres. No hi ha res de nou en la precarietat econòmica dels intel·lectuals. De filòsofs professionals en calen tres o quatre cada generació, la resta de llicenciats faria bé d’anar buscant sortides mínimament productives. La mamella de la universitat no arriba per a tots, afortunadament!
Hi ha tres idees que aquests mileuristes haurien de recordar cada dia entre lament i lament:
a) Tenir estudis no dóna dret a res: La universitat prepara i prou. Els estudis són una eina que cal saber aprofitar, no pas un certificat a l’èxit laboral. En sortir de la facultat no és la societat qui té un deute amb el llicenciat sinó més aviat al contrari.
b) Saber anglès no és cap cosa de l’altra món sinó es té res a dir. Als Estats Units, Anglaterra o Irlanda els nens de tres anys parlen anglès força correctament i a ningú no se li acut que això sigui cap gran cosa.
c) Filòsofs, sociòlegs, teòrics de la literatura, historiadors i altres bufanúvols han estat sempre pobres. No hi ha res de nou en la precarietat econòmica dels intel·lectuals. De filòsofs professionals en calen tres o quatre cada generació, la resta de llicenciats faria bé d’anar buscant sortides mínimament productives. La mamella de la universitat no arriba per a tots, afortunadament!
.
17 comentaris:
Molt dur, però no et manca raó. I sort que el partit encara no ha començat. No sé com ho haguessis dit tot això!.
A veure els comentaris que vindràn. A veure si hauràs excitat més d'un, que seria el "normal", vist el políticament correcte que hi ha instal·lat.
Ja t'avanço que tens tot el meu suport.
No m'agradaria pensar que en els llibres d'història aparegui algun dia el "mileurisme" com a moviment del segle XXI, sinó que s'expliqui que va servir com a punt d'inflexió d'aquests joves, que van saber mobilitzar-se i treure'n alguna cosa de profit de tot plegat. Potser s'idealitza massa la universitat, però els qui de moment estem a la facultat passant l'estona -perquè de vegades em dóna aquesta sensació- intentem empassar-nos els mals tràngols pensant que l'esforç servirà d'alguna cosa... Jo almenys ja tenia ben clar que la universitat no és passaport a res i també tinc clar que tot i que la meva generació estem més ben preparats que la dels pares, viurem pitjor. I escoltant els coets i petards d'aquesta nit de victòria, ja sé per on s'escapa l'energia per a deixar enrere el mileurisme.
p.d. uff, què llarg, però l'entrada m'ha tocat la fibra sensible :)
Hola bonic:
Em passava per ací per a congraciarme amb tu i gaudir amb tu el triomf d'Espanya sobre Alemanya. Quina emoció, oi?
Aquest so harmoniós com els àngels dels claxons, dels petards, dels coets i fins i tot els crits de Gooooooooooooooooooooooooooooooooooool.
Quina meravella!
jajajajajajajaajajaajajajajajaaja
Visca la nostra Espanya, guapetón!
Som campions! Som campions! Som campions! Som campions! Som campions!
Home Marc, una mica demagògic, això (i jo m'he passat 10 anys essent mileurista), tot i que tens raó en part.
Però el punt b és un raonament lamentable, perquè els nens anglesos saben anglès i no saben cap altre idioma, i aquí com a mínim en sabem tres, o sigui que no et passis de llest, colega, hehe!
En el punt c tens raó. Jo diria que el problema és l'accés tant generalitzat a la universitat, i el fet que a la universitat s'aprovi a tothom, especialment a les carreres de lletres. Ja sé que dir això no em farà guanyar amics, però una mica més d'elitisme (que vol dir, ni més ni menys, que exigir una mica més d'esforç) resoldria una part d'aquest problema.
Salut!
Dess.,
D'això es tracta, provocar per remoure consciències. I si de pas riem una estona serà encara millor.
Esther,
Mobilitzar-se per què? Contra què? De moment el diagnòstic que fan els mileuristes no em sembla massa encertat.
La nostra universitat és... bé, diguem que no és massa exemple de res, per ser suaus.
Sinblanca,
La obsessió identitària dels espanyolistes és molt avorrida. De debó! Per això, entre moltes atres coses, molts catalans pensem que tenim la oportunitat (el deure) de construir alguna cosa millor.
Joan,
Home, és per ironia que he arribat a la demagògia. No m'ho tinguis en compte.
Gràcies a tots,
Marc
Tens raó respecte del mileurista del perfil que descrius i comparteixo gran part de la diagnosi. Potser t'has passat una mica amb els nens anglesos de tres anys que parlen anglés.
El problema, de vegades desenfocat, és que en el paquet mileurista hi ha molta gent que supera de llarg els 30 anys i que l'amplada de la franja entre els mileuristes i el nivell superior s'aixempla cada cop més.
S'està perdent l'antiga classe mitja, i això és un problema molt gros que un dia mereixeria un post, i no únicament des del punt de vista econòmic. Prometem reflexionar-hi a la Trama.
Molt bo.El post és encertat i tens tota la raó.
No tots els mileuristes ni molt menys són filòsofs, sociòlegs, teòrics de la literatura, historiadors i altres bufanúvols, molts d'ells són enginyers, físics, químics. El problema no és una mena d'oposició entre ciències i lletres sino més aviat la mesquinesa i curtesa de mires de gran part del nostre empresariat.
Màrius,
El post anava més dedicat al mileurisme que no pas als mileuristes. És evident que hi ha una problema greu de precarització, de perdua de valor del nostre teixit econòmic i de salaris mitjans més en precari (proporcionalment) que no pas fa uns anys. Ara, és a la ideologia mileurista que va dedicat l'escrit.
Noctas,
S'agraeix l'elogi. De debò!
Salvador,
Com deia més amunt, no parlo dels mileuristes com a individidus sinó del moviment i els seus principis.
Comparteixo amb tu la mirada curta i miop de molts empresaris però no pas la mesquinesa. Els empresaris paguen els treballadors segons la seva vàlua i el preu el posa el mercat. No hi ha empresaris mesquins, hi ha un mercat laboral desequilibrat en una economia que necessita molta saba nova.
Gràcies a tots,
Marc
“No hi ha res de nou en la precarietat econòmica dels intel•lectuals”
No hi estic d’acord. A vegades des de l’empresa privada és necessita gent que tingui aquests coneixements intel•lectuals. L’altre dia sentia en Jordi Barbeta dient que no cal estudiar quatre anys, o cinc, no ho recordo, de periodisme per ser periodista. El que et fa ser periodista és l’ofici. El que vull dir és que el fet d’haver estudiat filosofia potser dona unes virtuds que després és poden desenvolupar en diferents camps professionals. Jo cada vegada m’adono més que els coneixements que més m’han servit a nivell professional són els de la pròpia experiencia i la formació constant en temes diversos que m’han interessat. No necessito econòmiques per saber interpretar un balanç, ara bé, si he estudiat una carrera és probable que aquesta formació que aniré rebent durant els meus anys de professionalitació em serà molt més senzilla d’assimilar i em permetrà avançar ben aviat en el món professional. A vegades, fas un master o un curs i t’adones, si fa temps que treballes a l’empresa privada, que això que t’expliquen de fet ja ho sabies, però no t’havies adonat que ho sabies, i moltes vegades aprofites un 5 o 10 per cent del que t’expliquen, no pas més.
Au, salut i felicitats per l’artícle com sempre!
Blai,
Estic totalment d'acord amb tu. Jo també crec que la formació, el pas per la universitat, no té perquè estar abocat al 100% a l'aspecte pràctic de la vida professional.
El que jo volia dir amb la crítica als "intel.lectuals" del mileurisme és que tots els aspirants a bufanúvols no poden esperar que la societat els mantingui perquè puguin anar fent.
Salut i gràcies,
Marc
Molt bo. És el què dic a un amic meu amb titulació de psicologia, que fa una feina no relacionada amb la seva carrera. Jo faig XX hores i tu 40 i tens els caps de setmana lliures i no treballes tu cobres xxx bruts i jo 1xxx nets i tinc responsabilitats, tu a el mes que tens de vacances vas de vacances "solidaries" ,segons tu, a Y. Creus que seria just per mi que els 2 cobréssim el mateix com tu defenses en la visió igualitarista del món què tens.
Demagògia gratuïta en forma d'exemple real apart.
Crec què has obviat que el dèficit que tenim és de professionals intermitjos de moltes categories de FP. Aquests estan molt ben pagats, què molts titulats perquè la demanda no és satisfeta per l'oferta de trebaladors.
Alhora el mileurisme afecta als llocs de feina menys qualificats i poca productivitat i llocs sovint de lletres "pures" i molta oferta de treball.
L'accés generalitzat a la universitat i el desprestigi de la FP, què és una ensenyança al mercat laboral. Duu la gran quantitat de titulats amb sobretitulació, que realitzen feines de menor capacitat-sou per la seva titulació.
Però és cert la precarització existeix i una fallida del mercat laboral és una de les causes que expliquen el mileurisme.
Foteu pena...no sabia que pensar...però he vist l'enllaç a la centre d'estudis Jordi Pujol...i tot m'ha quedat ben clar...
Pren-te un fortasec per la diarrea social...
Home, de mileuristes n'hi ah de molts tipus. Alguns com els que dius tu, i molts que penquen es deixen la pell i segueixen sent mileuristes
Josep,
La precarització existeix i és molt i molt preocupant. La classe mitjana es va fent prima i en cauen molts més del cantó baix que de l'altre. Ara, la recepta del mileurisme (del moviment i la filosofia mileurista) no només no és el remei sinó que més aviat és una de les bases de la mateixa malaltia.
Ruben,
No sabies que pensar fins que has vist l'enllaç al CEJP? Tots els teus raonaments els recolces en arguments de tant de pes?
En tot cas t'he de dir que m'agrada molt l'expressió "diarrea social". De debò!
Salva,
Com comentava més amunt, és evident que hi ha molts tipus de mileuristes, però el que jo volia críticar era el mileurisme com a moviment.
Gràcies a tots,
Marc
Crec que l'estructura de l'Estat, començant per l'educació, motiva els joves a aspirar únicament a ser mosso d'esquadra i similars. Ser mileurista o dosmileurista és secundari, és imprescindible promoure la cultura emprenedora i de risc i l'acceptació social del fracàs.
Publica un comentari a l'entrada