Acció directa! Atemptats ridiculistes!

Convèncer els espanyols resulta impossible. Fastiguejar-los fins a l’exhasperació per la via de l’atemptat ridiculista és, potser, l’últim camí que ens queda.

>>>Atemptat 1>>>

Proposta: Madrid, set del matí d’un dia qualsevol. Cinquanta camions carregats d’ovelles amb ulleres de sol i una estelada pintada al llom aboquen el bestiar al voltant dels principals accessos del centre de la ciutat. La operació es repeteix al cap de pocs dies amb porcs (de pota blanca, és clar).

Resultat: Caos i embussos fenomenals. Protagonisme als mitjans. Un vídeo resum penjat al youtube amb els millors moments fa la volta al món en poques hores.

>>>Atemptat 2>>>

Proposta: Dia de la Pasqua militar. Durant la desfilada pel centre de Madrid dotze dotzenes d’strippers nuetes i amb l’estelada al coll (estil Capità Catalunya) es llancen a abraçar els legionaris que desfilen. Hi ha un stripper mascle que es dedica a la cabra.

Resultat: El ridícul de la desfilada i el patetisme dels legionaris queda superat pel sobiranisme estil Tortell Poltrona. Protagonisme als mitjans. Un vídeo resum penjat al youtube amb els millors moments fa la volta al món en poques hores.

>>>Atemptat 3>>>

Proposta: Al bell mig d’un partit de Champions a l’estadi Santiago Bernabeu hi aterra de sobte un paracaigudista. Tot el paracaigudes és una gran estelada. Mentre cau, plouen del cel milers i milers de panflets reivindicant la independència. Un cop aterrat i enmig del desconcert, s’acotxa i deixa al mig del camp un petit homenatge al caganer del pessebre.

Resultat: Protagonisme global als mitjans. El Real Madrid gasta una fortuna per a cobrir l’estadi. Un vídeo resum penjat al youtube amb els millors moments fa la volta al món en poques hores.

365 atemptats ridiculistes com aquests, un per cada dia de l’any!

Si hem de fer el ridicul, fem-lo a consciència!

,

Abstenció i alerta ridiculista

la irrupció del ridiculisme com a toc

d’alerta pot jugar un paper positiu

Les eleccions municipals que acabem de deixar enrere tanquen un cicle marcat per un allunyament creixent entre societat i representants polítics. Una desvinculació que s’expressa principalment a través de l’abstenció, però que pren formes més conscients com el vot en blanc o el suport a opcions allunyades de l’establishment tradicional. Així, l’abstenció ha anat creixent els últims anys fins a fregar la barrera psicològica del 50% en les darreres dues convocatòries electorals. Un fenomen preocupant que debilita la democràcia, distorsiona la representativitat de les institucions i obre la porta a una possible catarsi política de resultats imprevisibles.

Davant d’aquest dèficit de participació, es troba a faltar una reflexió activa de la partitocràcia dominant. No sembla que hi hagi una introspecció autèntica que contribueixi a evitar l’alienació política de bona part de la societat. Tot i que el ritual demana que els principals caps de cartell es lamentin cada nit electoral de la creixent desvinculació ciutadana, a les poques hores la carrera política continua i l’abstenció torna a quedar lluny del centre del d’atenció. És en aquest sentit que la irrupció del ridiculisme com a toc d’alerta pot jugar un paper positiu amb la ciutat de Reus com a banc de proves.

A hores d’ara és un personatge conegut a tot Catalunya, però l’Ariel Santamaria va començar la seva “carrera” política amb les municipals de l’any 2003. Amb l'Ariel vestit d’Elvis com a candidat i un seguit de propostes estrafolàries la CORI (Coordinadora Reusenca Independent) va quedar-se a les portes d’entrar a l’Ajuntament reusenc. Quatre anys després i amb una participació a la ratlla del 50% la CORI ha aconseguit un regidor i ha quedat molt a prop del segon per al seu número dos, el Pirata del Gorro.

Tot i la gràcia que feia a la ciutat l’esperit pitarresc i irònic de la CORI, l’entrada a l’Ajuntament ha estat rebuda amb sorpresa i una certa vergonya, pròpia i aliena. Ara, el que hauria estat incomprensible i inútil en una situació política normal, pren un color diferent en un context de desafecció política com el que vivim. La CORI és un toc d’alerta amb contingut, similar al dels Escons Insubmisos però amb més conya i color. Una eina de molts ciutadans per demanar l’atenció de les institucions i exigir noves actituds. Més enllà d'això i com a valor afegit, la CORI aconseguirà evitar que la partitocràcia s’oblidi en pocs dies del llast a la legitimitat que suposa l'abstenció. A l’Ajuntament de Reus no serà fàcil a partir d'ara ignorar l’allunyament dels ciutadans, a cada Plè el fantasma d’Elvis Presley s’ocuparà de recordar-lo a ritme guitarra i lluentons.