dimarts, de maig 22, 2007

El vi com a metàfora


el vi català és en minoria a les taules del país

El vi és la metàfora perfecta del país. No només per ser l’expressió més literal de la terra, del terroir que li fa de mare. La relació del país amb el seu vi permet una reflexió sobre alguns racons poc il·luminats del nostre fer col·lectiu. Catalunya compta amb una llarguíssima i continuada tradició vitivinícola d’altíssim nivell. Una dotzena de Denominacions d’Origen amb caràcter propi i un ventall amplíssim de producte. Un producte de qualitat que en molts casos s’obre camí amb èxit als mercats internacionals, amb segells de prestigi com la DOQ Priorat o l’emergent DO Montsant. Alhora el vi català és en minoria a les taules del país, amb una participació sobre el total de vendes de vi amb Denominació d’Origen de poc més d’un 23% per al conjunt de les DO’s catalanes.

Productors i distribuïdors tenen bona part de la responsabilitat d’aquesta situació anòmala, els uns per apostar massa sovint per una mediocritat conscient, com en el cas dels grans cavistes, els altres per no haver sabut trobar les estratègies per a posicionar correctament el producte del país, afegint-hi la proximitat com a avantatge logístic. Tot i això, és des de l’òptica del consumidor que s’intueixen actituds socials i de consum que serveixen de guia de lectura i metàfora d’alguna cosa més que una copa de vi.

Es fa difícil entendre la passió dels catalans pel vi de Rioja. Una DO que produeix en quantitats ingents un vi que, majoritàriament i amb mil excepcions, és mel·liflu, tou i fàcil. A les antípodes del cos i la robustesa de la tradició vinícola catalana. Com si, fa tot just trenta o quaranta anys, quan el país feia el pas de la subsistència a l’oci, de la set al tast, s’hagués deixat enamorar per la vulgaritat tancant espais al producte propi. Un moviment que demostra l’escàs chauvinisme català i l’obertura a tot allò que ve de fora. Això si, amb enormes dificultats per aconseguir treure el nas més enllà de l’estat espanyol. Vinateries, cartes i supermercats farcits d’ampolles de Toro, del Bierzo o de Castilla La Mancha, però sense opcions per als magnífics vins italians, xilens o sud-africans que ajudarien a obrir de debò el nostre paladar.

Una dislocació en el gust i els hàbits de consum que va més enllà per a ser símptoma d’una dislocació en l’actitud i el compromís de bona part del país amb al propi llegat.

8 comentaris:

Vida quotidiana ha dit...

Crec que també és un tema d'habits. La gent més gran es va acostumar a associar Rioja amb vi de qualitat, mentre que molts vins catalans (per exemple, els del Priorat) eren associats amb vins "de cada dia". Això fa que instintivament es vagi a comprar un Rioja i que el propietari del supermercat li dediqui una atenció principal a les seves prestatgeries (recordem que les prestatgeries són, com les graelles televisives, un recurs escàs).

Com canviar-ho? D'entrada per les noves generacions, que han crescut amb una cultura del vi diferent a la dels pares i que desconeixen que encara no fa massa els Priorats els venien a doll a les bodegues del barri. Prova d'això és que en restaurants més actuals Priorats, Terres Altes o Costers del Segre ja figuren a les cartes, fins i tot en llocs destacats.

El repte és adreçar-se al consumidor senior (entre 50 i 70 anys). Aquí potser fóra bo fer algun tipus de campanya promocional en positiu (per exemple, posant els vins en promoció durant un parell de setmanes als restaurants). Això és una cosa fàcil de fer i que només requereix de la coordinació entre productors, restauradors i el suport de l'administració.

Marc Arza ha dit...

David,

Justament allà on hi ha una presència més escassa del vi del país és a l'hosteleria. Un escàs 17% de vi català a les cartes i bodegues d'hotels i restaurants. Consumim poc, ensenyem encara menys.

Gràcies,
Marc

Roger T. ha dit...

Benvolgut Marc, crec que el fet que els propis catalans no consumim més els nostres vins és a causa, com esmentes, de la falta d'orgull de ser, una mancança essencial que tenim els catalans, però que alguns, poc a poc, intentem posar-hi remei. A mi m'agrada molt el vi, encara que no hi entenc gaire, i la veritat, no et sé dir si els Rioja són millors o no que els Priorat. Però és difícil trobar varietat de vins catalans a molts llocs, a la majoria l'únic que trobes és el Raimat.

Bé, t'haig de dir que també trobo el teu blog interessant, i t'hi he posat un link des del meu, salutacions.

Marc Arza ha dit...

Roger T.,

Gràcies per l'enllaç!

Marc

Anònim ha dit...

Quitando Ribera del Duero (que lamentablemente ha visto reducida su producción por las lluvias torrenciales) el resto de vino español es pipí de perro.

Marc Arza ha dit...

Anònim,

I jo que em pensava que era categòric en les meves opinions.

Gràcies,

Marc

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Marc,
Llegeixoen el teu article una crítica a l'autoestima dels catalans, a través del vi.
Jo reflexiono sobre la sociologia del vi en el meu blog www.vinum.bitacoras.com i m'inclino a pensar que una determinada "modernització" de Catalunya ha reduït l'espai del vi, reservant-lo per aactes socials, reduint-ne l'ús quotidià; i provablement això hauria influït en la pèrdua de pes de la nostra indústria vitivinícola, poc posicionada en el terreny de les marques. Sembla que el sector s'ha adonat d'aquest dèficit i lluita per ocupar espai en el món.
Jo mantinc la pregunta, no obstant, pel vi quotidià.
A la preocupació sociològica i adjunto una proposta comercial: faig un vi de qualitat (de les D.O.s Terra Alta, Montsant i Tarragona), envasat en BiB, per la quotidianitat de la generació emergent. Pots veure el producte a la web www.alterovinum.com ...

Marc Arza ha dit...

Oriol,

I tant! El vi a taula cada dia forma part d'una manera de viure, d'una manera de ser! Jo recordo amb molta estima el dia que el meu avi em va posar vi al got per primera vegada, jo tenia 12 anys i era com un reconeixement. Una manear de dir: ja ets gran. Qui ens ha conven�ut que el vi �s com el tabac? El vi, quan t'ensenyen a veure'l i estimar-lo des de petit no �s m�s que una beguda, suc de terra!

M'agrada molt el vostre projecte. Felicitats! Combina modernitat amb tradici� i apunta all� on hem d'anar. Al futur, per� ben arrelats!

Felicitats de nou,

Marc