Hi ha en el catalanisme una tradició d’emmirallament amb Holanda com a exemple d’allò que el país voldria i podria arribar a ser si estirés al màxim el seu potencial. Holanda és un país petit en superfície i població, però obert al món, amb una economia vibrant i socialment capdavanter. És el valor del treball i l’ambició per a superar les dificultats el que a portat la societat holandesa a jugar bé i jugar bonic, en el futbol i en força d’altres terrenys de joc.
Essent realistes però, hem d’admetre que les similituds reals entre Holanda i Catalunya són més aviat poques. Els catalans ens hem limitat els darrers dos segles a ser els holandesos d’Espanya, canviant l’expansió internacional pel mercat captiu espanyol i apostant pel castellà com a llengua d’obertura al món. Aquests errors del passat, fruit d’apostar per una via fàcil d’accés a la industrialització ens van conduir a la definitiva submissió política i econòmica en que encara avui ens trobem.
El més preocupant però és que no siguem capaços de trencar de manera clara i definitiva amb aquestes inèrcies del passat que ens allunyen encara avui del somni holandès. No es pot negar que el castellà és una eina interessant i un actiu del país, però si alguna cosa el distingeix a nivell internacional es el fet de ser la llengua global dels pobres*. No fer l’esforç necessari per ser competents en llengua anglesa i conformar-nos amb els mercats de tercera a que l’espanyol ens dóna accés és a més d’un error terrible un gest ridícul d’impotència col·lectiva. Potser que en prenguem consciència d’una vegada per totes.
*Comparar la mitjana del PIB per càpita dels països anglòfons i els hispanòfons resulta força revelador.
Essent realistes però, hem d’admetre que les similituds reals entre Holanda i Catalunya són més aviat poques. Els catalans ens hem limitat els darrers dos segles a ser els holandesos d’Espanya, canviant l’expansió internacional pel mercat captiu espanyol i apostant pel castellà com a llengua d’obertura al món. Aquests errors del passat, fruit d’apostar per una via fàcil d’accés a la industrialització ens van conduir a la definitiva submissió política i econòmica en que encara avui ens trobem.
El més preocupant però és que no siguem capaços de trencar de manera clara i definitiva amb aquestes inèrcies del passat que ens allunyen encara avui del somni holandès. No es pot negar que el castellà és una eina interessant i un actiu del país, però si alguna cosa el distingeix a nivell internacional es el fet de ser la llengua global dels pobres*. No fer l’esforç necessari per ser competents en llengua anglesa i conformar-nos amb els mercats de tercera a que l’espanyol ens dóna accés és a més d’un error terrible un gest ridícul d’impotència col·lectiva. Potser que en prenguem consciència d’una vegada per totes.
*Comparar la mitjana del PIB per càpita dels països anglòfons i els hispanòfons resulta força revelador.
4 comentaris:
Quin retrat tan cru de la poètica holandesa. Penso, però que tens molta raò. Entre Holanda i Catalunya hi ha un abisme, per desgràcia.
un diferència entre els holandesos i altres pobles suposats de sang freda.
Els holandesos tenen la sang calenta com ho podria tenir una llatí però el cap d'un alemany.
Tb recordar que una part del seu territori "FLANDES" pertany a un altre estat belgica-frança.
Per mi Belgica és un invent francès per fotre holanda, pq es evident que frança amb tot el seu territori no li fa sombra a Holanda sobretot pel que tu dius la visó comercial/puntera que tenen en tots el camps i això que tenen una comunitat protestant petita però involucionista.
M'ha semblat força interessant el teu post. Però m'agradaria afegir una afirmació-pregunta:
És cert que les dues primeres riqueses d'Holanda, són les drogues i els metalls preciosos obtinguts d'Àfrica? No sé en quin ordre. Si fos així, em semblaria lògic que el país anés tan bé, nosaltres també seríem més rics/ques si el govern pogúes fer calés (legalment) amb les drogues i, tinguéssim accés a metalls preciosos d'altris.
No ho sé del cert, però quan ho vaig llegir em va canviar la imatge que tenia d'Holanda...
Efectivament, les diferències entre Catalunya i Holanda són abismals i comparteixo l'opinió del post. Catalunya ha mirat cap Espanya com a mercat, hem desmantellat el teixit industrial que existia, no tenim cap banc català i el nostre sistema d'ensenyament fa pena. L'única entitat bancària gran vagament catalana (La Caixa) té la majoria de les seves inversions en mercats captius (aigua, gas, llum, autospistes, aeroports...), quasi res en industria.
I efectivament, Catalunya estarà una mica més a prop d'Europa quan, a l'estació de tren d'Hostalric, es pugui demanar un bitllet de tren per anar a Reus en anglés.
http://latramapolaca.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada