divendres, de setembre 08, 2006

11 de setembre


D’ençà de la Renaixença l’11 de setembre ha estat un dia de reivindicació nacionalista i exigència de sobirania. Avui el debat al voltant de la sobirania política i financera continua ben viu, però hi ha d’altres qüestions igualment de primer ordre per al nostre futur que no podem passar per alt en aquesta data. En els terrenys econòmic, social i cultural la societat catalana té avui qüestions obertes que suposen reptes col·lectius tant o més definitius que el relatiu a la sobirania.

L’11 de setembre hauria d’anar més enllà de la legítima reivindicació per ser una oportunitat a la reflexió col·lectiva en tots els àmbits, similar al que les persones fem per cap d’any o en el nostre aniversari. Una data per que des dels camps científic, associatiu o empresarial del país, es fes introspecció sobre les aportacions fetes al nostre projecte col·lectiu i s’apuntés als cims que encara estan per fer. És important recordar que el camí a la plenitud nacional és fet de petits èxits i la Diada és el moment per fer-ne balanç abans de continuar viatge.

Tot plegat sense oblidar que l’11 de setembre és el dia en que els al·lèrgics als excessos patriòtics aprofitem per mirar enrere i recordar amb orgull els homes i les dones que amb la falç i l’aixada, el trabuc i el teler, a la fàbrica o a les muralles de Barcelona, han viscut i han mort per llegar-nos el país que tenim avui, un projecte nacional pel que val la pena continuar treballant.

Visca Catalunya lliure !!!!

4 comentaris:

Dessmond ha dit...

Per variar, torno a estar d'acord amb tu.
Crec que l'11 hauria de servir per proporcionar eines de reflexió de que som capaços d'oferir, més que haver d'aguantar les lletanies del sempre.
Certament, el camí de la penitud que dius es fa mica en mica i l'11 podria ser el moment de fer-ne balanç anual. En comptes de convertir-ho en una jornada folclòrica.

Anònim ha dit...

Per fer això que dieu caldria que primer hi hagués uns objectius a mig i llarg termini que fossin ben clars i uns projectes sòlids per assolir-los sobre els quals fer balanç.

Crec que en aquest moment no tenim objectius ni projectes definits a llarg termini sobre l'economia que volem, ni sobre la situació que volem per la llengua, ni sobre el procés de creació del nostre estat (els que som independentistes), ni sobre la nostra democràcia, ni sobre les nostres relacions internacionals, ni...

La majoria del que fem es basa en què qui dia passa any empeny, així que, què podem de valorar?

Em la meva opinió hem esperat massa temps pensant que els polítics ens liderarien en aquesta tasca -els correspon de fer-ho- i ni ho han fet ni em sembla que hagin de posar-s'hi un dia d'aquests, així que penso que fins que el ciutadans no ho fem continuarem commemorant l'11 de setembre amb discursets.
------------

Fa poc que he descobert el teu blog -arran de la campanya "Jo també vull un estat propi"- i em sembla interessant. M'hi seguiré passant.

karbeis ha dit...

Ostres, felicitats pel teu article amb el que, com en Dessmond, hi combrego plenament.

D'uns anys ençà penso que en un pais com el nostre, la celebració és fins i tot contraproduent. I és que al pas que anem, la nostra cultura quedarà reduïda a l'àmbit folclòric de penjar la bandereta al balcó un cop l'any, i ja està.

Montse C. ha dit...

Estic d'acord amb vosaltres. Però hi ha un tema que no entenc. En tot aquest tema, l'empresari català té molt de poder perquè té els diners. Cap empressari s'ha dignat a pensar que si fóssim independents, ells guanyarien més diners? Perquè no pressionen més?