dimecres, de setembre 13, 2006

Voluntariat i associacionisme, llavors de prosperitat.


Tot sovint es presenta l’economia i el món de l’empresa com l’antítesi del voluntariat i l’associacionisme, ben delimitats per la recerca del benefici personal d’una banda i la contribució altruista de l’altra . Hi ha però una escola de pensament econòmic i social que es nega a acceptar aquesta divisió de pedra picada, reclamant l’atenció per al component comunitari de la creació de riquesa, el capital social. En aquesta línia són de gran interès els arguments desenvolupats en un dels últims llibres de l’investigador nord-americà Francis Fukuyama, publicat l’any 1995 sota el títol original de “Trust: the social virtues and the creation of prosperity”* buscant una resposta al per que del desenvolupament divers de les economies avançades i el seu major o menor èxit en la creació i desenvolupament de grans empreses.

La resposta a aquest interrogant la trobem, segons Fukuyama, en el divers grau de capital social disponible, derivat de la confiança com a característica que influeix directament la possibilitat de les persones de treballar les unes amb les altres. La sociabilitat espontània d’un país, aquella que va més enllà de la família i de manera informal queda a banda de l’administració, és el que permetria a societats com la nord-americana la construcció de grans empreses, en oposició a la confiança reclosa en l’àmbit familiar de societats com la italiana (o la catalana) que impedeixen, per norma general, el creixement per sobre del control estricte del clan.

Portant un pas més enllà la teoria exposada es pot afirmar que aquesta densitat cívica no és tan sols una prova de l’alt nivell de capital social existent sinó que influeix directament en la seva creació i manteniment. Així el nivell d’associacionisme i voluntariat d’un país no serien tan sols prova del nivell de confiança existent sinó que en són també escola i llavor.

Junt amb el nord d’Itàlia, Catalunya ha estat tradicionalment una de les societats mediterrànies amb una major densitat cívica, tot i no apropar-se als nivells dels països anglosaxons. Aquesta capacitat ens va donar en el passat les eines per tirar endavant la revolució industrial i suplir el rol d’una administració pública inexistent, portant el país a ser la societat moderna que és avui. És bo recordar-ho en un moment d’enormes reptes de futur per a fer evident que en el reforç del voluntariat i l’associacionisme més ampli hi ha una gran força per al creixement i la prosperitat del país.


*”Confiança: les virtuts socials i la creació de prosperitat”.

2 comentaris:

Perot lo Lladre ha dit...

Abans de la guerra hi havia a Catalunya un ric teixit associatiu de casinos, casals, cors i associacions diverses. Al meu barri, Sant Andreu, encara hi ha els edificis del antic casino, el de la Rosa, el de la Llira, el Casal Catolic i altres, pero tots tenen un aire prou decadent, de ruina gairebe i unes xifres d'associats aprop del zero absolut.

Tot aquest teixit associatiu no ha aguantat el cop de primer el cotxe, que fa que la gent literalment desapareixi els caps de setmana, i segon, i potser mes important, la campanya de ridiculitzacio a que aquestes activitats associacites van ser sotmeses per la intel·lectualitat progre durant els ultims anys del franquisme i tota la democracia. Qui no recorda les brometes i el menyspreu amb que alguns coneguts politics ben nostrats de la branca progre es mofaven dels "xirucaires"?

Tot plegat entra perfectament en el proces de creacio de la societat liberal que es veu venir: tots a casa ben solets i quan tinguem un problema nomes ens cal trucar a una oficina del govern perque ens el resolgui. Els governs actuals odien les associacions perque s'estimen mes tractar amb el ciutada d'un en un, que aixi es mes feble i manipul·lable.

No es casualitat que a les societats anglosaxones, les menys tocades pel esperit marxista que ha donat forma a la cultura moderna fins i tot a desgrat del seu fracas a la URSS, siguin les que mes teixit associatiu tenen, y que en canvi les societats que mes es preuen de la seva racionalitat cientifica i mes tocades per la cultura marxista, com ara França, siguin les menys associatives.

Dessmond ha dit...

Marc,
Altre cop totalment d'acord.
El restabliment de la democràcia ens ha espanyolitzat. Però en el sentit mental.
Quan no teniem cap estructura d'estat a l'abast, la societat civil era molt emprenedora i rica-mentalment-.
Ara, la majoria dels "joves" només pensen a fer de funcionari o entrar a treballar a La Caixa. Amb la qual cosa, aquesta suposada societat civil té menys força que el pet d'una mosca. Simplement viu de rendes del passat.

M'agrada força l'apunt de'n Perot lo lladre.