dimarts, de setembre 19, 2006

La mala educació


La millora radical del sistema educatiu del país és una mesura urgent i necessària. Avui a Catalunya el fracàs escolar se situa entorn del 30%, una xifra inacceptable que condiciona el futur de molts ciutadans, debilita la igualtat d’oportunitats i fa molt difícil la necessària transformació del país en una economia bastida entorn del coneixement.

Les anàlisis fetes sobre els diversos sistemes educatius d’arreu del món a partir d’estudis basats en resultats mesurables, coincideixen a destacar dues característiques comunes als països capdavanters: l’alt compromís i implicació dels pares en l’ensenyament complementat amb el compromís pedagògic i el bon nivell formatiu del professorat.

Lluny d’aquestes premisses, la majoria de les reformes en ensenyament fetes a Catalunya els últims anys s’han centrat en programes, matèries i recursos disponibles, ignorant la renúncia que molts pares fan de les seves responsabilitats educatives i oblidant que aquest abandonament té efectes directes i devastadors sobre els resultats globals del sistema.

Sense voler definir polítiques concretes a seguir, és imprescindible revertir la deixadesa d’alguns ciutadans pensant en formes innovadores d’incentivar el compromís dels pares. Formes que permetin premiar aquells pares amb una major implicació amb mesures com ara la gratuïtat dels llibres o la prioritat en l’elecció de centre i assenyalin els pares que no compleixen com a corresponsables del fracàs escolar.

14 comentaris:

Dessmond ha dit...

S'ha d'inculcar el valor pel treball, per l'esforç.
D'un temps ençà s'ha volgut substituir la disciplina per la motivació. I la vida no la mou sempre la motivació.
Que l'ensenyament baixi el seu rendiment no te a veure amb el preu dels llibres. Aquest és un altre tema. De biblioteques n'hi ha per arreu i tenir llibres en prèstec és facilissim. Ja no parlo de piratejar-los a base de fotocòpies.
El problema és mental, no de mitjans materials.
I l'ensenyament universitari?

indigenes ha dit...

Efectivament, "la renúncia que molts pares fan de les seves responsabilitats educatives" té greus conseqüències a l'àmbit escolar, però és molt difícil redreçar la inèrcia. Com s'aconsegueix que una generació transmeti als seus fills uns valors dels que no n'és conscient o als que no atorga cap importància? Com fem que uns pares ineducats eduquin els seus fills?

Anònim ha dit...

Potser si els horaris laborals permetéssin recollir la canalla a les 5 a l'escola, portar el berenar i estar amb ells mentre fan els deures..., enlloc de trobar-los a les 8 després d'un munt d'activitats extraescolars d'aparcament, havent de demanar pels deures sense fer i havent de procurar ficar-los al llit ràpid per llevar-los al matí per poder anar a treballar i deixar-los abans. Ja no queden mares a casa per cobrir aquest forat, la qüestió està aquí, crec (no en que no hi siguin les mares, sino que no hi ha ningú)

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Perot lo Lladre ha dit...

Certament el panorama educatiu i tambe el panorama de la formacio de la gent es mes aviat depriment: nomes un 12% de gent amb un titol universitari no es el millor passaport a la futura societat del coneixement. Pero jo no tinc cap dubte de que el sistema educatiu, amb les excepcions de rigor, fa el que pot. Algu dira que la inversio per alumne es de les mes baixes d'Europa, pero tambe es un fet que els resultats i la inversio rarament tenen molt a veure. Molt mes a veure amb els bons resultats tenen en efecte la implicacio familiar, la tradicio cultural, els bons habits familiars ... Pero tot aixo no pot ser gaire abundant en una societat com la nostra, que ha rebut i reb constantment onades migratories abans d'Espanya i ara del Tercer Mon. Es ben clar que els que emigren no son la flor i la nata de la seva societat d'origen sino la gent dels graons mes baixos de la societat, i "aixecar" a tants i des d'un nivell tant baix fins al normal de la ciutadania d'un pais occidental no es fa en dos dies, i, el que es pitjor, no es nomes cosa de diners.

Inz ha dit...

No sè si aixo ès valid per Catalunya tambè, pero un dels problemes que tè l'ensenyament a Italia ès que els professors estan (sempre menys) preparats en les disciplines, pero no estan formats com educadors (no tenen cap formacio psico-pedagogica), per lo qual molt sovint son utils à nomès als alumnos que tenen previament mès capacitat. Un'altra cosa que noto ès que la educaciò mitjana a Catalunya ès bastant americanitzada...i sempre em sorprend molt, per exemple, les tesines de l'any de la selectivitat, que son sobre temes com "l'interpretaciò dels somnis", mentres a Italia son sobre "la crtica letteraria de la poesia del 900" o els escrits d'algun philosoph. Continuo pensant que l'educaciò superior a Italia ancara ès bona, i que, comparat amb Catalunya, perdem molt en la Universitat (que ès un dels sistemes intrinsecament mafios, en el meu pays). Bueno, disculpeu per aquest mix de idees.

marius ha dit...

La crisi del sistema educatiu és evident, no únicament perquè rara ho hagi dit un informe, es fa palés al carrer, a les universitats, als mitjans de comunicació... La necessitat de molts polítics d'implantar el "seu" model educatiu ha fet destrosses perquè qualsevol sistema necessita d'un rodatge, pel qual no hi ha temps perquè el sistema és immediatament substituit per un altre.
Però en tot cas, el que diu DESSMOND és una de les claus. El papanatisme de molts pedagogs per propmoure l'estímul, la motivació, les ganes de fer les coses, és una perfecta bajanada. Sense arribar a "la letra con sangre entra", cal dir que "la letra" i la resta, entren amb esforç, amb dedicació, amb hores de feina i d'estudi. La resta són collonades. Qui collons pot trobar divertit aprendre les taules de multiplicar? I no obstant, calen per a progressar en el coneixement,

http://latramapolaca.blogspot.com/

Fra. ha dit...

Tambè amb el diccionari em costa molt escriure en català. Tinc fe, Marc, que podeix comprendre igualment si escriu en italià.
(Inz, se ti va fammi da traduttore)
La situazione in Italia è ben spiegata da Inz anche se purtroppo non sempre in realtà i professori universitari sono competenti nelle materie che insegnano. Non capisco bene cosa intendi Marc parlando di 'compromís i implicació dels pares' se intendi solo una questione economica o in generale 'di gestione'. Forse non capisco semplicemente perchè in Italia non esiste praticamente nulla del genere , tranne che nelle scuole elementari, e che le istituzioni volte a coinvolgere i genitori nel processo educativo hanno naufragato poco dopo la loro creazione negli anni settanta.
Non ti nascondo poi che politiche di coinvolgimento simili vengono viste in Italia come di 'estrema sinistra', o quasi...

Montse C. ha dit...

Falta una motivació urgent. Si s'incentivessin a les famílies que tenen fills perquè estudiïn, crec que la situació canviaria.
Els sous que es paguen són una autèntica vergonya i això encara desmoralitza més a la gent a estudiar per tenir després una bona feina.
La comoditat s'ha imposat a la necessitat.

Montse C. ha dit...

Falta una motivació urgent. Si s'incentivessin a les famílies que tenen fills perquè estudiïn, crec que la situació canviaria.
Els sous que es paguen són una autèntica vergonya i això encara desmoralitza més a la gent a estudiar per tenir després una bona feina.
La comoditat s'ha imposat a la necessitat.

Pedro ha dit...

No sóc de Reus però m'interessava la teva opinió.

El chungo de Paterna ha dit...

Vaya, iba a comentar en serio pero como veo que borras los comentarios que no comulgan con tus palabras mejor te digo: L'educació del país... ¡hay que ver!

diariMEF ha dit...

Sóc mestre i veig que no hi ha un sol problema, n'hi ha un munt que junts fan que la situació sigui força alarmant. Una cosa està clara: és molt difícil que hi hagi un alumne amb veritable fracàs escolar si a casa la família és "normal", ara, la questió és: què és normal avui en dia?. És un debat massa complicat i llarg.
Salut