dimarts, de setembre 26, 2006

Supervivència o ambició


Sovint topem amb les actituds i els pobres esquemes mentals d’un cert nacionalisme que viu la llengua i la cultura catalanes des del paradigma de la supervivència. Una mirada rapida a la realitat catalana però, deixa ben clar que no som txerokees ni mandingues, som una cultura amb un present i un potencial creador enorme i davant d’això el vol ras d’alguns mereix el menyspreu reservat als ignorants.

La nostra és una llengua en creixement, amb un nombre de parlants que puja dia a dia, amb nivells de producció editorial entre els primers del món, una qualitat reconeguda amb presència d’excepció a fires com les de Guadalajara i Frankfurt, lectorats a les principals universitats d’Europa i un bon grapat de creadors d'alt nivell en tots els àmbits.

Davant d’aquesta realitat és evident que el nostre repte no és la supervivència sinó l’excel·lència, no només per als dotze milions de potencials consumidors directes sinó per a tot Europa i el món. És aquesta ambició, l'orgull legitim i el prestigi social que se’n deriven el que farà la nostra cultura atractiva per als nous catalans i en garantirà un futur encara més brillant.

Així doncs, potser serà millor reservar les actituds de resistència en exclusiva per al guarà, la cuina amb llard i el porró de dues banyes.

3 comentaris:

Perot lo Lladre ha dit...

Confondre els desitg amb la realitat es un dels mals endemics del catalanisme. On son aquests 12 milions de clients potencials de la literatura en catala? Si aquest calcul ha estat fent sumant la poblacio de Catalunya, Valencia i Illes, val mes que ho dividiu per dos, en el millor dels casos. Confondre la poblacio de Catalunya amb els catalans es un error immens.

Veure les coses com son no es tenir baixes mires ni ser partidari de la supervivencia sino ser realista. No ser realista es, per exemple, donar per fet que es tindra seleccio nacional de futbol per acabar amb una de futbol de sala, una altre de pitch and put, una altre de bolos ...

Marc Arza Nolla ha dit...

És cert que dels 12 milions de potencials consumidors directes (mantinc la xifra) prop de quatre milions són de dificil accés.

El cor del meu argument però és que nosaltres som una cultura potent, amb un bon nivell de producció i una alta qualitat.

És l'ambició per grans obres tant de masses com d'elits el que portará la nostra cultura més enllà.

No som en retirada, ens plantegem les mateixes qüestions de futur que italians o francesos.

Anònim ha dit...

depen de com t'ho miris, la cultura avui en dia ja no es transmet pels llibres sino per la TV.

De les pel.lícules amb més ingressos de l'últim més quantes hi ha en català o produïdes aquí ??? cap.

la majoria són americanes de dalt, el problema no és la cultura española que tb està en decadència, sino la usenca.

Pq encara que alguns, una de les seves lluites és que tradueixin el harry poter en català. La cultura/tradicions que transmeten són americanes.

Aquest problema tb el te un estat tan jacobí i proteccionista com França.