Competències en competència

El post d'aquest diumenge al Bloc Gran del Sobiranisme:
"Competències en competència"

Més enllà de la reivindicació nacionalista la voluntat d’autogovern (de sobirania) dels catalans ha esta sovint recolzada en l’argument de la competència. Davant l’Espanya ineficaç i corrupta la immensa majoria dels catalans han vist clar que els convenia més un bon govern a Barcelona que un mal govern a Madrid. Els catalans exercien el vot reclamant competències perquè estaven segurs que serien gestionades amb més competència. Una seguretat que s’ha estovat els últims anys. La disbauxa del primer tripartit, la grisor del segon i un tuf de clavegueram corrupte han matisat l’aura d’eficiència en la gestió que venia el catalanisme. Per sort l’Espanya ascendent d’abans de la crisi, el país triomfant que amenaçava el projecte nacional català, ha topat amb una crisi profunda i intensa que posa en qüestió les bases del seu model. Catalunya té ara una nova oportunitat de distanciar-se d’aquell projecte oposant-hi estabilitat i bona gestió. Una oportunitat que no es pot deixar passar.

Les competències cedides per l’estat espanyol i les petites parcel·les de sobirania que cal esgarrapar amb ungles i dents deuen semblar poca cosa als que aspiren a la independència per demà mateix, però menystenir el que tenim és una bona manera d’anar de mal en pitjor. L’independentisme governamental ha demostrat una nul·la responsabilitat institucional i ha contribuït més que ningú els darrers anys al desprestigi de la política catalana. Errors estratègics, Consellers de tercera fila, lluites intestines, polèmiques absurdes i inestabilitat crònica han portat la desafecció a nivells rècord. En pura lògica revolucionària d’estil anti-colonial potser era bona idea. Mirant a Catalunya la jugada podia haver acabat en desastre.

És amb una mostra constant d’excel·lència, pionerisme i lideratge polític del Parc de la Ciutadella a la Plaça de Sant Jaume que l’impuls a l’autogovern continuarà creixent en intensitat i ambició. Sense més límit que l’horitzó de la plena sobirania. El nacionalisme necessita governar i fer-ho bé. Fer-ho millor que ningú. I és clar que hi ha problemes i dificultats. Un mal finançament, la ingerència política d’Espanya i la pressió irritant de la caverna mediàtica de Madrid. Res de nou. La Mancomunitat es va aixecar en un context similar i el mateix li passava a la Generalitat del President Pujol. Contra tot plegat només s’hi val a posar-hi més feina, més intel·ligència i més passió pel país. La història demostra que és possible.
O