Seguint la recomanació de'n Dessmond, rebuda en forma de comentari al post anterior, a continuació se citen algunes ratlles de les memòries de'n Lluís Prenafeta, secretari general de la Presidència durant els primers governs Pujol, sobre la "trama civil" del cop d'estat. Un altre d'aquells racons foscos que poques vegades s'esmenten en els aniversaris del 23F.
"El general Alfonso Armada (...) va comentar (...) que encara estava per veure si Leopoldo Calvo Sotelo arribaria a prendre possessió del càrrec. Considerant, també, les visites que van fer al president (...) dos coneguts socialistes que proposaven aquesta "solució pactada", era difícil no preveure aquella mala sortida o qualsevol altre fora del règim parlamentari."
"Quan els socialistes parlaven de donar una sortida a la situació política del moment -deteriorada certament-, suposo que no pensaven només en una solució global per a Espanya, sinó també en el cas concret de Catalunya. Després del cop, Heribert Barrera va comentar que si els revoltats haguessin triomfat, Josep Tarradellas o Joan Raventós, haurien acabat com a presidents de la Generalitat. (...) És cert que Tarradellas es va moure, durant els mesos previs al cop, d'una manera totalment insensata. En reunions amb els militars d'alta graduació i en visites a Madrid no deixava de referir-se a un "canvi de rumb" o a un "cop de timó", que considerava necessaris."
Déu n'hi do!
*
