l’impuls privat pren el relleu,
també en el camí a les estrelles
La tendència creixent al protagonisme social de la iniciativa privada continua passant força desapercebuda a Catalunya. Alhora, empreses i ciutadans esdevenen motor principal de canvi i progrés arreu del món. Un protagonisme que es fa especialment visible quan irromp en àmbits reservats fins fa poc temps a l’activitat estatal. Entre aquests sectors que per la seva complexitat i massiva necessitat de recursos mai no s’havien allunyat del paraigües públic, la carrera espacial podria semblar a priori un dels més inaccessibles. Tot indica, però, que l’impuls privat pren el relleu, també en el camí a les estrelles, tal i com es pot llegir en portada a la revista Wired d’aquest més de juny.
Aviat farà quaranta anys que l’aventura espacial va tocar sostre amb l’arribada de l’home a la lluna. Un projecte tan ambiciós i desmesurat per al moment que encara avui hi ha qui posa en dubte que es dugués a terme. Des de llavors hi ha hagut pocs avenços significatius. Les bases del sector continuen essent les mateixes que fa quatre dècades. No hi ha projectes ambiciosos més enllà del llançament de satèl·lits i el manteniment d’una estació espacial sense massa objectius clars. Les diverses agències espacials fa anys que acumulen fracassos estrepitosos mentre lluiten per mantenir pressupostos gegantins. Tot plegat sense haver sabut fer els passos accelerats que tothom esperava a finals dels anys seixanta.
En aquest context d’esllanguiment i fracàs en l’ambició governamental per la carrera a l’espai, hi ha avui diverses iniciatives privades que aspiren a prendre el relleu i liderar el futur. Tot i que actualment es troben a les beceroles, empreses com Space X, Scaled Composites o UP Aerospace treballen en projectes diversos per abaratir la sortida a l’espai i oferir alternatives comercials tant al transport com al turisme espacial. Projectes que en molts casos surten de l’apadrinament de nous bilionaris com n’Elon Munsk de PayPal, en Jeff Bezos d’Amazon o en Richard Branson de Virgin. Empresaris que aspiren revolucionar la tecnologia espacial amb renovats punts de partida, agilitzant processos i concentrats en la reducció de costos i la consecució d’objectius a curt i mitjà termini. Un canvi de perspectiva indispensable per a qualsevol que conegui la història del bolígraf espacial de la NASA contra el llapis dels astronautes russos*.
Els canvis en el sector espacial són només un símptoma més del lideratge compartit entre govern i sector privat que marcarà les properes dècades. Uns canvis de fons que s’imposen de forma lenta però imparable i que a Catalunya continuen sense desplegar el seu potencial. Mentre la carrera espacial, que va ser centre del conflicte polític entre els grans estats de la guerra freda, s’aixeca ara sobre l’ambició empresarial, a Barcelona l’administració decideix llogar bicicletes. De l’èpica privada a la misèria pública.
*Com es pot llegir al link, l’anècdota no és verídica, però resultava massa bona com per no incloure-la al post. Disculpeu la demagògia.
Aviat farà quaranta anys que l’aventura espacial va tocar sostre amb l’arribada de l’home a la lluna. Un projecte tan ambiciós i desmesurat per al moment que encara avui hi ha qui posa en dubte que es dugués a terme. Des de llavors hi ha hagut pocs avenços significatius. Les bases del sector continuen essent les mateixes que fa quatre dècades. No hi ha projectes ambiciosos més enllà del llançament de satèl·lits i el manteniment d’una estació espacial sense massa objectius clars. Les diverses agències espacials fa anys que acumulen fracassos estrepitosos mentre lluiten per mantenir pressupostos gegantins. Tot plegat sense haver sabut fer els passos accelerats que tothom esperava a finals dels anys seixanta.
En aquest context d’esllanguiment i fracàs en l’ambició governamental per la carrera a l’espai, hi ha avui diverses iniciatives privades que aspiren a prendre el relleu i liderar el futur. Tot i que actualment es troben a les beceroles, empreses com Space X, Scaled Composites o UP Aerospace treballen en projectes diversos per abaratir la sortida a l’espai i oferir alternatives comercials tant al transport com al turisme espacial. Projectes que en molts casos surten de l’apadrinament de nous bilionaris com n’Elon Munsk de PayPal, en Jeff Bezos d’Amazon o en Richard Branson de Virgin. Empresaris que aspiren revolucionar la tecnologia espacial amb renovats punts de partida, agilitzant processos i concentrats en la reducció de costos i la consecució d’objectius a curt i mitjà termini. Un canvi de perspectiva indispensable per a qualsevol que conegui la història del bolígraf espacial de la NASA contra el llapis dels astronautes russos*.
Els canvis en el sector espacial són només un símptoma més del lideratge compartit entre govern i sector privat que marcarà les properes dècades. Uns canvis de fons que s’imposen de forma lenta però imparable i que a Catalunya continuen sense desplegar el seu potencial. Mentre la carrera espacial, que va ser centre del conflicte polític entre els grans estats de la guerra freda, s’aixeca ara sobre l’ambició empresarial, a Barcelona l’administració decideix llogar bicicletes. De l’èpica privada a la misèria pública.
*Com es pot llegir al link, l’anècdota no és verídica, però resultava massa bona com per no incloure-la al post. Disculpeu la demagògia.
