sense professionals de l’administració del
més alt nivell, fidels al projecte català de país,
hi haurà sempre una gran dificultat per a
consolidar les pròpies posicions davant l’Estat
Remenar una biblioteca generosa regala sovint sorpreses reveladores. Una d’aquestes és retrobar un llibret francès sobre l’École Nationale d’Administration mentre es busquen alguns textos sobre la negociació del nostre Estatutet. El títol del llibre deixa clar d’entrada el respecte amb que els francesos tracten les coses serioses. Miroir d’une Nation, l’escola d’administració pública com a mirall de la nació. El llibret, tot just cent pàgines, es completa amb un altre text de títol encara més explicatiu. Les Collages qui font un État, els encofrats que fan un estat. El funcionariat com a mirall i esquelet d’un país.
No es casual entretenir-se amb una reflexió francesa sobre la seva estructura d’Estat quan es busca el relat del nostre últim fracàs per a dotar-nos d’una mica més de poder polític, per ser una mica més Estat. No és casual perquè la manca d’autèntics professionals de l’administració, d’aquests homes i dones que són els encofrats d’un Estat, ha estat un dels dèficits més clars de l’aposta estatutària catalana. Cap Estat europeu es permetria arribar a Brussel·les amb el desconcert, la fractura interna i la improvisació amb que Catalunya va portar l’Estatut a Madrid.
Un Estat és litúrgia, força, recursos, però també, i en un grau molt important, és una tradició. Bona part del poder i les habilitats de l’administració estatal són heretades, apreses en la successió de generacions funcionarials que es relleven mantenint una cultura de treball. Citant el President Pujol quan parla de l’administració de l’Estat, a Madrid “fa tres cents anys que hi són, sempre els mateixos, i saben molt bé el que es fan”. Si no és fàcil aixecar una estructura d’Estat de nova planta, encara ho és menys fer-ho des de la submissió autonòmica i en un país que, fins fa poques dècades, feia bandera del refús a l’administració. Ara, caldria tenir clar que sense professionals de l’administració del més alt nivell, fidels al projecte català de país, hi haurà sempre una gran dificultat per a consolidar les pròpies posicions davant l’Estat.
Tot apunta que l’administració i la política jugaran un paper menor en el futur si el comparem amb el protagonisme absolut del segle XX. Hem d’excel·lir en dinamisme social i econòmic, però sense un edifici administratiu i polític ferm, amb capacitat i ambició, es farà molt difícil trencar el sostre de la nostra sobirania. El centre del futur és en terreny privat, però no es pot oblidar la construcció d’un edifici públic que consolidi i ajudi a guanyar espais de poder, amb els homes i les dones dedicats a fer-ho amb garanties d’èxit.
