Reus. Fira nova, projecte nou?

Article publicat al diari reusdigital.cat:
"Fira nova. Projecte nou?"

Aquesta serà la darrera edició de l'Expro/Reus abans de la inauguració de la nova fira. D'aquí a pocs mesos Reus tindrà un palau firal de primera al bell mig del Tecnoparc. Una inversió que no arriba sola perquè porta implícita l'obligació d'explotar-ne tot el potencial. I toca treballar de valent perquè a data d'avui una mirada al calendari firal de la ciutat dóna pocs motius per a l'alegria.

Si la ciutat aspira a ser alguna cosa en el mapa europeu dels certàmens firals, fins i tot si ens limitéssim -error- a voler ser alguna cosa en el context espanyol, només la Borsa de Comerç Europea del proper octubre va en la línia adequada. Tota la resta de certàmens, de l'Expro/Reus a la Lan Party passant pel Tot Nuvis i els quatre salons dedicats al motor, no passen de ser farciment. Fires de caça menor per a les que no hauria calgut una inversió d'alçada com la que s'inaugurarà ben aviat.

Arreu d'Europa hi ha ciutats mitjanes d'un volum similar al de l'àrea metropolitana del Camp amb una activitat firal vibrant i ambiciosa. Un model que Reus podria replicar aprofitant els punts forts del teixit econòmic de la ciutat: el Tecnoparc, l'aeroport i algunes empreses líders al seu sector. El Tecnoparc és un projecte encertat i en marxa que des de Fira de Reus caldria complementar amb un congrés europeu dedicat a l'alimentació funcional. Tampoc no ens hauria de passar per alt que la nova fira serà a tocar de l'aeroport. Una proximitat que d'alguna manera hauria de permetre explotar aquesta sinèrgia amb un certamen diferenciat dedicat al món aeronàutic. I encara més, Reus i el seu territori compten amb algunes empreses discretes i poc conegudes que són líders destacats al seu sector. Empreses dinàmiques que podrien apadrinar i impulsar una fira a la ciutat que ajudi a consolidar la pròpia imatge de marca i el seu lideratge internacional.

Aquests son només alguns dels camins. Algunes de les fortaleses del potencial firal de la ciutat a les que caldria sumar-hi un clima atractiu, la bona connexió (autopistes, tren i aeroport) i la proximitat a Barcelona. La nova fira ja és aquí. Ara toca aixecar al seu voltant un nou projecte que la justifiqui.
O

Reus

A Reus estem de Festes de Misericòrdia fins al proper dia 25. No se m'acut millor manera de celebrar-ho que compartir allò que la Patricia Gabancho diu de la ciutat dins El Fil Secret de la Història, resseguint els brots de dissidència i creativitat de la tradició catalana.

"Reus és un cas a part en la geografia catalana: un potent pol de creativitat gairebé tràgica: grans desencaixats de la cultura catalana vénen de Reus. Josep Maria Carandell, que era de família reusenca, m'havia explicat que aquelles terres eren una mena d'Empordà però salvatge: el mateix càstig infringit per un vent inclement, però escombrant un paisatge més cruel, més àrid, amb un grau menys intens de civilització, malgrat que hi van transitar grecs, romans i fenicis. Reus, i els seus voltants, és un viver de bogeries, amables o no; de progressisme federal i de carlins reaccionaris; de grans projectes il·luminats i de grans monestirs; del general Prim -"o caixa o faixa"- i de Gaudí. El que l'Emporda té de murrieria, Reus i la seva plana ho tenen de tràgic, i la tragèdia sempre és un compromís."

"El que l'Empordà troba en la manufactura del suro, que va ser síntesi de la seva capacitat industrial a començament del segle XX. Reus ho té en la destil·lació de l'aiguardent. Reus-París-Londres és l'epigrama de la ruta comercial del licor. La vitalitat de la ciutat, que s'oposa al caràcter funcionarial de Tarragona, comença al segle XVIII, que vol dir que aprofita els vents de modernització qeu bufen des d'aquell moment. I és un o dos segles després, entre el XIX i el XX, quan l'ambient dóna el millor de si en talent i gosadia creativa. Si pensem que en aquell moment la llibertat de pensament es manifestava a través de la ciència experimental, no és estrany que nasqués a Reus le primer especialista en medicina psiquiàtrica, Pere Mata, un liberal que va arribar al món el 1811 i que va passar anys a l'exili – perquè Espanya sistemàticament ho expulsa tot-, anys que, com a bon català, va aprofitar per formar-se. En el seu cas a París, precisament amb Mateu Orfila, aquell forense i toxicòleg que va acabar malament per culpa dels seus enfrontaments amb el poder. Com el seu mestre Orfila, Pere Mata va explorar les conseqüències forenses de les malalties mentals: eren gent que volia establir la veritat. "

"Els hippies que van fer niu a Formentera en els anys seixanta i setanta van dir que l'illa era un dels punts magnètics de la terra, un pols màgic, un epicentre tel·lúric. Si això és així, si aquests punts existeixen, Reus n'és un i els voltants de Figueres un altre."

_______________________________________________________

Aquest bloc es presenta als Premis Blocs Catalunya.

Podeu votar fins al proper dia 30.

*