Acabades les operacions militars al Líban, la societat israeliana s’aboca a l’anàlisi del conflicte. Les crítiques al govern i a l’exèrcit centren ara el debat públic del país. El malestar s’estén entre alguns sectors per la sensació de que Hezbol·lah ha quedat com a vencedor moral. Hi ha una enorme remor popular al voltant de la baixa preparació dels reservistes i les carències d’equipament i logística que s’han fet evidents durant les operacions al sud del Líban. El mite de la invencibilitat del Tsahal s’ha esquerdat.
Aquesta és però la força d’Israel, i és que en cap país del seu entorn no hi podria haver un debat similar. Algú s’imagina cartes al director als diaris iranians criticant la direcció de l’exèrcit? Seria possible en qualsevol país àrab un moviment crític de soldats reservistes? Més enllà dels països àrabs fins i tot, hi ha en el món algun exercit més popular i de caràcter ciutadà que l’hebreu?
Israel sortirà enfortit d’aquest conflicte per què és una societat oberta que serà capaç de fer una introspecció, escatir responsabilitats i millorar allà on hi ha hagut dèficits. L'opinió pública europea s’equivoca pensant que la superioritat d’Israel ve únicament del recolzament econòmic i militar dels Estats Units. Si una mínima part dels esforços que els països de l’entorn esmercen a odiar Israel es dediquessin a construir universitats, règims democràtics i societats civils fortes el canvi d’escenari a l’orient mitjà seria radical.
És en la llibertat on neix el poder d’Israel i és justament per aquest motiu que els amics del sionisme arreu del món esperen que els anys de por i amenaça no l'acabin portant a convertir-se en el seu propi enemic.
Aquesta és però la força d’Israel, i és que en cap país del seu entorn no hi podria haver un debat similar. Algú s’imagina cartes al director als diaris iranians criticant la direcció de l’exèrcit? Seria possible en qualsevol país àrab un moviment crític de soldats reservistes? Més enllà dels països àrabs fins i tot, hi ha en el món algun exercit més popular i de caràcter ciutadà que l’hebreu?
Israel sortirà enfortit d’aquest conflicte per què és una societat oberta que serà capaç de fer una introspecció, escatir responsabilitats i millorar allà on hi ha hagut dèficits. L'opinió pública europea s’equivoca pensant que la superioritat d’Israel ve únicament del recolzament econòmic i militar dels Estats Units. Si una mínima part dels esforços que els països de l’entorn esmercen a odiar Israel es dediquessin a construir universitats, règims democràtics i societats civils fortes el canvi d’escenari a l’orient mitjà seria radical.
És en la llibertat on neix el poder d’Israel i és justament per aquest motiu que els amics del sionisme arreu del món esperen que els anys de por i amenaça no l'acabin portant a convertir-se en el seu propi enemic.
7 comentaris:
Eres un macarra y aún no te has enterado. Es el destino del nazionalista, no el enterarse sino el ser un macarra.
Me recuerda el tono entre llorón y chuleta que te usas al de De Juana Chaos.
Me dais bastante asco los nazis, en serio.
Es diu "que te usas"??
Israel ès una realitat bastant complexa...hi han els Amos Oz, com hi havien els Rabin, i per una part si que ès una democracia occidental, ancara que et soni tan inovadora perquè està envoltada de regims pocs democratics. Per altra part estranya com hi puguin haver sectors de la societat que son tant radicals, religiosament molt à prop dels costums musulmans, i politicament prevaricadors, per fer li un compliment. La veritat ès que aquella area sempre havia estat territori de convivencia multi-etnica i multi-religiosa...Palestina no havia estat potser un Pays tan progressat, pero si un territori de integraciò...ès fins i tot massa obvi que les forçes radicals islamistes tinguin una solida espalda en l'agressivitat de Israel i dels seus alliats. Ancara que sigui una democracia tan moderna, perquè de fa quarant'anys i mès sempre es passen el testimoni els Ben Gurions, les Golda Meyer i els Sharons? Al final tenir una mica de dissonancia interna no ès un mirall per fer maquillatge àla governs sempre iguals l'un à l'altre?
El sistema polític i de partits israelià és un caos tan gran que riute'n de les esquerres i dretes catalanes i espanyoles que tenim aquí, amb l'apèndix post-comunista verd corresponent.
Bé, si l'estat és la màxima representació de la societat (que diuen en democràcia burgesa tot i que jo no hi estic d'acord) jo em pregunto com a un estat i a una societat que mata més de mil persones per alliberar-ne una se li pot dir oberta. Serà que no entenc el diccionari.
Un comentari molt encertat. La llibertat dels països àrabs arribarà quan siguin lliures dels seus dirigents dictatorials, no a través de la destrucció dels seus veïns democràtics.
Martí Cabre,
Totalment d'acord. Com diu en Thomas Friedman, el principal enemic dels àrabs són els propis obscurantistes àrabs.
Gracies,
Marc
Publica un comentari a l'entrada