Els Tres Catalanismes, una revisió quaranta anys després

L’any 1964 en Jordi Pujol, llavors un jove de 34 anys encara lluny de ser President de Catalunya, escrivia Els Tres Catalanismes, un article al voltant de les tres orientacions bàsiques que prenia i pren el catalanisme: “un criteri nacionalista clàssic” de “base cultural, lingüística i de mentalitat”, aquell altre “pel qual la qüestió bàsica és la que sol anomenar-se problema social” i el que posa l’accent en “dotar Catalunya de força econòmica”. Ja en el principi del que ha estat la seva llarga i constant trajectòria intel·lectual, el jove Pujol plantejava l’equilibri de les tres potes del catalanisme com l’únic camí possible per a la consolidació d’un projecte nacional que fes de “Catalunya una autèntica i lliure comunitat, és a dir, un país no escindit, i econòmicament i socialment estructurat en la justícia”.

Des de llavors, en poc més de quaranta anys i des d'unes dures condicions de sortida, la societat catalana ha caminat amb pas ferm en tots els camps, consolidant cadascuna de les tres potes del catalanisme. A l’hora que Catalunya però, també Europa i el món s’han transformat i l’exigència de progrés econòmic és ara molt més gran que no ho era fa quaranta anys. Avui el creixement econòmic és la clau de volta per a l’èxit i l’atractiu d’un projecte nacional. Manllevant la frase de Joan Fuster, tot creixement econòmic que no sigui fet per nosaltres, serà fet contra nosaltres, i no cal capficar-s'hi massa per trobar-ne exemples. Justament ara no ens podem permetre passar com a societat la síndrome del nen de casa bona, de l'hereu escampa, i perdre la iniciativa i el tremp que ens han acompanyat en tota l'epoca moderna.

Sense una economia i una societat vibrants, hi haurà en el futur més immediat grans dificultats per que el catalanisme cultural i els projectes socials del país puguin continuar el seu camí en equilibri i és per això que en els propers anys la força econòmica, la tercera pota de l'escambell catalanista, ha de guanyar pes i ser considerada una prioritat.