dijous, de desembre 14, 2006

Els Tres Catalanismes, una revisió quaranta anys després


L’any 1964 en Jordi Pujol, llavors un jove de 34 anys encara lluny de ser President de Catalunya, escrivia Els Tres Catalanismes, un article al voltant de les tres orientacions bàsiques que prenia i pren el catalanisme: “un criteri nacionalista clàssic” de “base cultural, lingüística i de mentalitat”, aquell altre “pel qual la qüestió bàsica és la que sol anomenar-se problema social” i el que posa l’accent en “dotar Catalunya de força econòmica”. Ja en el principi del que ha estat la seva llarga i constant trajectòria intel·lectual, el jove Pujol plantejava l’equilibri de les tres potes del catalanisme com l’únic camí possible per a la consolidació d’un projecte nacional que fes de “Catalunya una autèntica i lliure comunitat, és a dir, un país no escindit, i econòmicament i socialment estructurat en la justícia”.

Des de llavors, en poc més de quaranta anys i des d'unes dures condicions de sortida, la societat catalana ha caminat amb pas ferm en tots els camps, consolidant cadascuna de les tres potes del catalanisme. A l’hora que Catalunya però, també Europa i el món s’han transformat i l’exigència de progrés econòmic és ara molt més gran que no ho era fa quaranta anys. Avui el creixement econòmic és la clau de volta per a l’èxit i l’atractiu d’un projecte nacional. Manllevant la frase de Joan Fuster, tot creixement econòmic que no sigui fet per nosaltres, serà fet contra nosaltres, i no cal capficar-s'hi massa per trobar-ne exemples. Justament ara no ens podem permetre passar com a societat la síndrome del nen de casa bona, de l'hereu escampa, i perdre la iniciativa i el tremp que ens han acompanyat en tota l'epoca moderna.

Sense una economia i una societat vibrants, hi haurà en el futur més immediat grans dificultats per que el catalanisme cultural i els projectes socials del país puguin continuar el seu camí en equilibri i és per això que en els propers anys la força econòmica, la tercera pota de l'escambell catalanista, ha de guanyar pes i ser considerada una prioritat.

7 comentaris:

Jordi Cuixart ha dit...

Hola Marc, només felicitar-te pel blog i espero que l'acte d'ahir anes la mar de bé, espero poder retrobar-nos aviat. Seguim en contacte!

Marc Arza Nolla ha dit...

Jordi,

Gracies per la visita i el comentari. Ens anem llegint i estem en contacte.

Marc

Pedro ha dit...

M'encantaria que fessis una crònica de l'acte d'ahir, jo no vaig poder anar al de Barcelona i em sap molt greu.

Marc Arza Nolla ha dit...

Pedro,

Ja hi pots comptar. La setmana que vé començaré comentant el llibre i les reflexions d'en Tremosa.

Gracies,
Marc

Enric I. Canela ha dit...

Hola Marc,
Moltes gràcie spels comentaris fets al meu bloc. Tu també estàs enllaçat. Tenim interessos semblants, encara que jo estic decantat més per universitats, recerca, etc. L'amic Tremosa, al que veig segueixes, és altra de les persones a les que llegeixo amb plaer.
Ens llegim
Enric

La Rosa de Sang ha dit...

Penso que el catalanisme des d'un punt de vista polític està estancat. El procés del nou Estatut va culminar amb una gran frustració i ara no sabem cap on anem si és que anem a algun lloc. Però dit això coincideixo en el que dius sobre el creixement econòmic, i potser per aquí hi podríem trobar una sortida. Les cambres de comerç, per exemple, poc a poc es van movent, per defensar els seus interessos, és clar, però que també són els del país.

Potser hem entrat en una fase en que el catalanisme no el faran els polítics, s'hi apuntaran en tot cas, seguint els desitjos de la societat de defensar interessos concrets, i un exemple claríssim pot ser el de l'aeroport de Barcelona

Marc Arza Nolla ha dit...

Enric,

T'agreixo l'enllaç. És bén clar que compartim interessos i espero que ens anirem llegint i comentant.

Rosa de Sang,

Estic d'acord amb tu en aquesta sensació de cansament. Jo també crec que ara cal allunyar-se una mica del "fer política" estricte per tornar al "fer país".

De tota manera renunciar a la reclamació podria fer pensar que els dèficits polítics del país no existeixen i això seria un gran error. No som en un moment fàcil.

Gracies a tots,
Marc