Llibres: "Estatut, aeroports i ports de peix al cove"

Fa anys que en Ramon Tremosa va recollir el ciri del col·lectiu J.B. Boix per continuar la processó amb llibres, articles i mil i una iniciatives reclamant la fi del dèficit fiscal de Catalunya. Denunciant el centralisme econòmic que fa de Madrid un forat negre per als recursos de l’Estat, ferint de mort l’economia catalana en una operació política que arriba a semblar premeditada. Amb el seu darrer llibre, Estatuts, aeroports i ports de peix al cove, el professor Tremosa tanca una trilogia sobre aquesta qüestió que va començar amb L’Espoli Fiscal i continuava amb l’Estatut de Catalunya, veritats contra mentides, tres llibres escrits i publicats respectivament abans, durant i després de l’aprovació del nou estatutet.

El cert és que la lectura del llibre no es recomanable als amants de les digestions plàcides ni als catalans amb problemes de tensió. En dues parts ben diferenciades entorn al finançament i la gestió de ports i aeroports, el professor Tremosa conclou que el resultat del procés estatutari és ben magre. Podria resumir-se, en homenatge a les qualitats sicilianes de Catalunya, en un "tot canvia per que res no canviï". No hi ha millores efectives en el sistema de finançament i per tant la reducció del dèficit fiscal continua fora del nostre abast. Per altra banda, i entrant al tema que centra la segona part del llibre, el sistema aeroportuari espanyol és el més centralitzat del món occidental sota la batuta d’AENA. Un ens aeroportuari que aboca recursos a Barajas de forma irracional mentre impedeix que l’aeroport del Prat pugui esdevenir hub de referència europea amb vols intercontinentals.

Llegir en Ramon Tremosa és indispensable per comptar amb munició de gran calibre en defensa de la sobirania política i fiscal, però escoltar-lo en una de les presentacions del llibre n’és un bon complement. Sentir de primera mà les seves referències “off the record” als cops del centralisme sobre indústries i sectors diversos, fa incomprensible l’absència d’una resposta catalana més contundent, si no és que, com diu el mateix Tremosa, hem de continuar caient túnel avall per a veure de nou les estrelles. No caldrà, oi?