Una de les metamorfosis socials més radicals a la Catalunya dels últims cinquanta anys ha estat en el paper de la religió i l’església, d’un rol central i d’enorme influència a una situació secundària que en alguns casos frega la marginalitat. En uns anys en que el canvi ha estat protagonista, l’església ha ajudat a consolidar el seu allunyament del gruix de la societat amb un immobilisme gairebé total i l’enrocament en posicions considerades majoritàriament com a radicals i ancorades en el passat.
El fet és que l’església catòlica és un exemple excel·lent d’organització incapacitada per a l’adaptació a escenaris canviants. Una incapacitat que en bona part és fruit de la seva estructura rígida i jeràrquica amb la tradició com a ingredient fonamental, però sobretot per les característiques del seu “equip directiu”. És absolutament impossible que una gerontocràcia d’homes blancs adaptin una organització d’abast global als canvis dels darrers quinze anys.
Si bé tot indica que l’església se sent còmode en aquesta posició, seria bò que aquelles comunitats de cristians de base obertes al canvi forcessin l’accés a la jerarquia de persones més “joves”, que amb perfils i orígens diversos poguessin facilitar una obertura en un futur proper. Les responsabilitats que l’església continua tenint en formació, labor social i guiatge moral fan que la importància de la seva modernització vagi més enllà de l'àmbit estricte de la fe.
El fet és que l’església catòlica és un exemple excel·lent d’organització incapacitada per a l’adaptació a escenaris canviants. Una incapacitat que en bona part és fruit de la seva estructura rígida i jeràrquica amb la tradició com a ingredient fonamental, però sobretot per les característiques del seu “equip directiu”. És absolutament impossible que una gerontocràcia d’homes blancs adaptin una organització d’abast global als canvis dels darrers quinze anys.
Si bé tot indica que l’església se sent còmode en aquesta posició, seria bò que aquelles comunitats de cristians de base obertes al canvi forcessin l’accés a la jerarquia de persones més “joves”, que amb perfils i orígens diversos poguessin facilitar una obertura en un futur proper. Les responsabilitats que l’església continua tenint en formació, labor social i guiatge moral fan que la importància de la seva modernització vagi més enllà de l'àmbit estricte de la fe.
5 comentaris:
Un post molt interessant. Hi ha moltes reons per a la poca cintura eclesial. Una d'elles és la seva configuració territorial parroquial que respon a una mentalitat medieval i la seva caiguda en l'escletxa digital. La presència de l'església a la xarxa és realment molt deficient perquè encara no s'ha adonat que la xarxa és un nova manera de relacionar-se, de manera que els llocs web eclesials solen ser purament informatius o doctrinaires, sense cap interés per fer comunitat virtual. Aquest tema l'estem tractant en un seminari del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia (www.fespinal.com) titulat "Fonaments per a un temple Virtual" (www.lacompanyia-cat.net/templevirtual). Som un grup de laics i jesuïtes que col·laborem per donar resposta a aquest ítem en concret.
atentament, eloi
Eloi,
A mi la fe em queda força lluny, però entenc que tots els àmbits de la nostra societat s'han de posar al dia i que toca a qui hi és més proper cuidar-se'n.
Gracies,
Marc
En els últims temps, a les comarques gironines hi ha hagut cert moviment per part de grups catòlics de base de tarannà progressista(com el Fòrum Joan Alzina) que reclamen la modernització de l'esglèsia. La resposta per part de la jerarquia ha estat sempre la mateixa: calleu i no creeu divisió interna.
Així els va...
Sóc agnòstic tirant a ateu, però no anticlerical (he tingut una educació catòlica, i fins i tot rebo els pamflets de Cristianisme i Justícia, que n'hi ha de ben interessants). De veritat desitjo que l'esglèsia s'adoni un dia que el món ha canviat i que la seva rigidesa no porta enlloc.
Penso que l'església catòlica necessita un canvi radical. A l'església hi ha un factor que per mi és molt important que influeix negativament i és el recolzament que té de la dreta espanyola.
El que jo tampoc entenc massa són les ganes de voler destruir o simplement el fet de no voler reconèixer un origen cristià que tenim tots. El Cristianisme ens ha donat una manera de ser pròpia.
Sobre el tema de l'església catòlica també hem de recordar que ens ha ajudat a la promoció de la nostra llengua i la nostra cultura, per tant també és un factor a tenir en compte.
Narcís,
Jo també em considero agnòstic i visc molt allunyat de la fè. El cert és que tu i jo podem dir missa si els parroquians de debó no tenen aquesta voluntat de canvi. Si la tenen i la jerarquia no s'els escolta, llavors és a les seves mans exigir i pressionar.
Montse C.,
Fa fàstic pensar que alguns dinerons de l'església catalana puguin anar a pagar el sou dels animals de la COPE.
Les arrels cristianes d'Europa són evidents, però en favor d'un laicisme estricte no em fa res que no es reconeguin formalment.
Gracies a tots,
Marc
Publica un comentari a l'entrada