dilluns, de desembre 04, 2006

Qüestió generacional


Es fa difícil negar la petulància implícita en la reclamació de protagonisme per a la pròpia generació, però és legítim fer-ho, gairebé obligat, si es té la convicció que hi ha una contribució a fer que ningú no farà per nosaltres.

No són els anys els que defineixen la successió de generacions amb trets i característiques comunes, sinó els esdeveniments i canvis socials que les envolten. Avui a Catalunya, la gent que gira entorn el final de la vintena i els primers quaranta arriba a l’exercici actiu de la ciutadania amb actituds i òptiques noves fruit de l’època que els ha vist créixer. Són la primera generació amb la democràcia com a memòria política exclusiva. Els únics que han viscut de forma generalitzada Europa com a referent, en molts casos amb experiències laborals i formatives en altres països de la Unió. Els primers catalans en segles que viuen la pròpia identitat amb normalitat, sovint en una autèntica ficció de país complert. Un grup de gent que ha arribat al món laboral amb l’exigència competitiva de la globalització, però conscients de les enormes oportunitats que s’obren per als països que sàpiguen sintonitzar correctament les pròpies energies.

Per capacitat i actitud, és a les mans d’aquesta generació impulsar el país a superar els reptes oberts en els últims anys. Uns reptes que alguns continuen veient com a amenaces i davant els quals cal la decisió necessària per a definir-los com a clares oportunitats. Una major europeïtzació i internacionalització de l’economia i la societat, una aposta pionera per la digitalització de l’empresa i la ciutadania, una mirada liberal sense complexos a la societat i el sector productiu que permeti avançar cap a la meritocràcia equitativa, un accent en el sector privat com font prioritària d’idees i projectes per al futur, o la consolidació d’una catalanitat hegemònica i transversal fora de ficcions contraproduents, són algunes de les responsabilitats directes i ineludibles que aquesta generació ha d’assumir.

Deixant de banda la complexitat polièdrica de qualsevol societat oberta, aquest serà, ha de ser, el perfil central d’una generació emergent que compta amb les eines per a una nova modernització del país. Una generació que obligada pel pes de la pròpia tasca, té la responsabilitat de reclamar pas i comença a fer-ho.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

àfrica produint agricultura i ramaderia, china industria i i+d.

USA, alemanya i algun més i+d....

em sembla que aqui ens haurem de dedicar al sector serveis....

sigues emprenador obra un hotel o un restaurant....

ea! ha dit...

és una manera de veure-ho, també són/som els més empanats mentals, cagadubtes i llepafils, escaquejadors laborals, enganxats a la tecnologia i altres dependències que mai hagi conegut. clar que els dels anys vint no els he conegut a la " flor de la vida "

Pedro ha dit...

la fundació femcat n'és un bon exemple.

Dessmond ha dit...

Veurem si aquesta generació que retrates tan bé, troba recolçament en els actuals dirigents.
També, per primer cop des de la mort de Franco, Catalunya té un govern que presumeix ser d'esquerres. Que representa amb orgull justament tot el contrari a "una mirada liberal sense complexos a la societat i el sector productiu que permeti avançar cap a la meritocràcia equitativa, un accent en el sector privat com font prioritària d’idees i projectes per al futur". Entre d'altres coses, és clar.

bacus ha dit...

soc el anon anterior, pero el windows vista no tinc el login/passw guardat desde el x64 si...

no és tan fàcil... ho he parlat amb un master del iese company de feina que el seu pare era pages i està bastant d'acord amb mí..

els tomaquets del marrok per 4 duros...

jo li dic bé a holanda no tenen sol però be que són productors mundials de flors.

-tenen flors tractades geneticament

li dic china producció industrial però no són imbecils tb faran i+d..

--si totalment d'acord... a més tenint de veins a europa alemanya, irlanda etc... fotut...

al final diu concordant --serem un país de serveis...

jo li dic la roda capitalista empresaris-salaris-comerç si es trenka qui consumira serveis???

diu - farem serveis pels alemanys....

està fotut ?? si bastant...

no som una economia tankada... intentar competir amb ms, intel, amd, genomics o altres és practicament imposible i si treus el cap d'oparan....

encara que tinguessim en pike i en rajoy manan això és la globalització no una economia tankada i a més estem a la UE....

m'agradaria equivocar-me però en 20-30-50 anys ho veig fotut...

el que he dit obrim un hotel pels alemanys o xinesos que seran el següent imperi......

bacus ha dit...

o com els yankies "empresa pública" la NASA que és motor i+d per altres productes o invertir en industria militar (stealth o d'altres) que segurament després serveix per produir altres productes civils...


a> empresa publica tipus NASA ecs
b> industria militar ecs

opció C que el mercat s'autoreguli i que ells mateixos inventin el cohet apollo... ho dieu de veritat en un món globalitzat???

bacus ha dit...

jo seré utopic amb les alternatives, però vosaltres no sou realistes amb el món i la terra on vivim...

sobre les flors d'holanda genetica+sistema de distribució (no se si m'ho ha dit per centralitat europea o "marketing") segurament serà per la segona pq avui en dia les meracaderies és poden moure bastant facilment per tot el planeta..


no us encarcareu amb doctrines de mercat tankat sobretot estant al 3er món i si es possible busqueu solució per un mon liberalitzat sent un petit país... no som USA ni alemanya...

bacus ha dit...

m'en vaig al catre i sento haver spamat les meves idees per aquest bloc lliure, al menys no he insultat a ningú.... i espero que serveixi de reflexió encara que no pasaria la mà al foc...

Marc Arza Nolla ha dit...

Ea!,

En totes les generacions hi ha de tot i força. Totes les virtuts acostumen a portar lligats uns dèficits... Ara bé, és qüestió de veure qui i què pesa més alhora de mirar endavant.

Pedro,

M'agrada que citis la Fundació Femcat per que va anar d'un tris que no la incloc a l'article com a exemple i paradigma. El cert és que no la coneixia fins que van sortir retratats a La Vanguardia del passat diumenge. Projectes com aquest, o la junta Laporta van en la línia de l'article.

Dessmond,

No crec que aquest govern sigui significatiu d'aquesta generació de la que parlo. Totes les generacions tenen vàries cares i aquí és on entra en joc la voluntat de marcar la diferència i l'habilitat per aconseguir fer-ho. Un bon exemple és la progressia Maragallana que tot i provar durant trenta anys de fer-se amb el poder a Catalunya es van veure superats pel pujolisme. Dues cares d'una generació...

Bacus,

El monocultiu no funciona en economia. El sector serveis és important i el turisme en pot ser un eix central, però la nostra tradició industrial (que és present ara i aquí!) no se'n pot anar en orris! El turisme massiu és la prostitució del país.

No som una economia tancada. Per sort no ho som. Tenim la sort de ser un petit país i només ens calen alguns èxits concrets per a marcar una diferència. De la mateixa manera que vam atreure inversió americana i japonesa tot al llarg dels vuitanta, hem de fer els possibles per a ser una de les portes d'entrada de la futura inversió coreana i xinesa a Europa. Jo aposto per forçar VW a vendre'ls-hi la SEAT.

Tenim problemes estructurals greus. No ho negaré. Fracàs escolar del 30%, baix nivell d'anglès, microempreses (això no és dolent si no fos que no tenen voluntat de creixement)... però
també comptem amb punts forts que ens ajuden. Hi ha tradició industrial, hi ha una riquesa creada que ens permet invertir en els canvis que calen, hi ha una generació amb ganes de fer-los.

Si fins ara no apuntem cap a l'èxit és per que la internacionalització, la digitalització i la inversió per davant de la despesa no són a l'agenda com a prioritats (per molt que se'n parli). Justament per això ens toca a nosaltres forçar-les.

Gracies a tots,
Marc