Recentment s’ha autoritzat l’Ajuntament de Sitges a instal·lar càmeres de vigilància i restriccions de transit en algunes urbanitzacions del municipi per garantir-ne la seguretat. No cal pensar-hi massa per adonar-se que la mesura s’aixeca sobre l’alarma social causada pels robatoris a domicili dels últims anys. El que hauria de provocar autèntica alarma és que aquest pot ser el tret de sortida d’una progressiva bunkerització del país amb conseqüències nefastes.
Protegint el perímetre d’algunes zones residencials creuem la línia que ens separava de Johanesburg, Sao Paulo o Mèxic D.F., ciutats on la minoria blanca i rica s’atrinxera als propis barris mentre ignora la misèria que s’estén a la resta del país. Fent-ho, trenquem amb el model europeu de seguretat, basat en la cohesió social i les solucions a l’arrel de la delinqüència. Pot semblar una exageració assenyalar una simple mesura en un espai concret com a culpable de podrir el nostre sistema de seguretat i justícia, però no es pot negar que trenca la coherència del conjunt, amb el risc de provocar una perillosa reacció en cadena. La protecció d’alguns barris no frena els delictes, es limita a reconduir-los cap a urbanitzacions no protegides. En conseqüència, incentiva noves barreres i sistemes de vigilància allà on no n’hi havia fins que totes les urbanitzacions del país siguin un clon del Fort Apatxe. Desprès començarà la carrera per a fer-les més altes.
La bunkerització no es limita a trinxar l’espai públic amb barreres i llimar la intimitat dels ciutadans amb càmeres i dispositius diversos. Les conseqüències menys evidents de viure en el Fort Apatxe ataquen el model europeu de seguretat i justícia de forma encara més perversa. Tancats rere la falsa seguretat que donen una reixa de filferro i un “segurata” mal pagat, s’està menys inclinat a contribuir a les polítiques socials que han fet d’Europa una societat segura. Un canvi de mentalitat que pot anar laminant les actituds d’una part important de la societat que avui entén que la seguretat no és tan sols protecció sinó també desincentivar la delinqüència. Una nova perspectiva que anuncia una deriva perillosa.
És evident que hi ha hagut un augment de robatoris, alguns d’ells molt intrusius i violents, però també ho és que l’alarma social supera de llarg la inseguretat i que aquesta és sempre una mala recepta. Es troba a faltar una reflexió sobre les bases d’aquests delictes i l’alarma que provoquen. Des del model europeu hi ha una resposta millor a la que ofereixen els exemples galdosos de països del tercer món i algunes ciutats nord-americanes que de vegades s’hi assemblen massa.
Protegint el perímetre d’algunes zones residencials creuem la línia que ens separava de Johanesburg, Sao Paulo o Mèxic D.F., ciutats on la minoria blanca i rica s’atrinxera als propis barris mentre ignora la misèria que s’estén a la resta del país. Fent-ho, trenquem amb el model europeu de seguretat, basat en la cohesió social i les solucions a l’arrel de la delinqüència. Pot semblar una exageració assenyalar una simple mesura en un espai concret com a culpable de podrir el nostre sistema de seguretat i justícia, però no es pot negar que trenca la coherència del conjunt, amb el risc de provocar una perillosa reacció en cadena. La protecció d’alguns barris no frena els delictes, es limita a reconduir-los cap a urbanitzacions no protegides. En conseqüència, incentiva noves barreres i sistemes de vigilància allà on no n’hi havia fins que totes les urbanitzacions del país siguin un clon del Fort Apatxe. Desprès començarà la carrera per a fer-les més altes.
La bunkerització no es limita a trinxar l’espai públic amb barreres i llimar la intimitat dels ciutadans amb càmeres i dispositius diversos. Les conseqüències menys evidents de viure en el Fort Apatxe ataquen el model europeu de seguretat i justícia de forma encara més perversa. Tancats rere la falsa seguretat que donen una reixa de filferro i un “segurata” mal pagat, s’està menys inclinat a contribuir a les polítiques socials que han fet d’Europa una societat segura. Un canvi de mentalitat que pot anar laminant les actituds d’una part important de la societat que avui entén que la seguretat no és tan sols protecció sinó també desincentivar la delinqüència. Una nova perspectiva que anuncia una deriva perillosa.
És evident que hi ha hagut un augment de robatoris, alguns d’ells molt intrusius i violents, però també ho és que l’alarma social supera de llarg la inseguretat i que aquesta és sempre una mala recepta. Es troba a faltar una reflexió sobre les bases d’aquests delictes i l’alarma que provoquen. Des del model europeu hi ha una resposta millor a la que ofereixen els exemples galdosos de països del tercer món i algunes ciutats nord-americanes que de vegades s’hi assemblen massa.
Continuació: "Bunkeritzant Catalunya (II)", dimecres 21/III
14 comentaris:
Mala cosa es voler tractar els problemes a cop de ideologia. Pitjor encara pretendre que hi ha mes alarma social que no pas problema sense explicar en que es fonamenta aquesta afirmacio (en les paraules del (ir)responsable conseller Saura, potser?
La gent te problemes i vol solucions. Si el que l'estat pot fer es nomes donar llargues mentre recita la cançoneta de la rehabilitacio del criminal (que no implica la resurreccio de les seves victimes), aleshores cal espabilar-se i posar cameres, reixes, segurates, gossos ... i el que calgui. Efectivament aixo pot ser negatiu pel famos (i gens clar) model social europeu, pero la culpa no es de les victimes.
Anònim,
En el proper post provaré de justificar la qüestió de l'alarma social i els fonaments de la situació actual.
En tot cas, les cameres, reixes i gossos s'han de limitar a l'espai privat i pagades pels particulars. El que no entenc és que això es faci a l'espai públic i pagat per les institucions.
L'obsessió per la seguretat és llavor de feixisme i la ideologia és necessària per a governar més enllà de la pura gestió.
Gracies,
Marc
A tot el mon, les cameres, reixes, gossos i guardies privats els paguen els residents, i evidentment son instal·lats a la urbanitzacio, no al centre del poble, on no servirien de gran cosa als qui les paguen. Per aquest costat, cap problema. Val a dir que, al centre de les localitats, de cameres que control·len el carrer ja n'hi ha a bastament (les dels caixers dels bancs).
La obsessio per la seguretat llavor de feixisme? Mes aviat es al contrari. Recordo encara quan era a la mili i, inocent que era jo als 19 anys, vaig denunciar un robatori. La PM em va dir que "En el Ejercito Español no hay ladrones", i aqui es va acabar la historia. Igualment, vaig denunciar a Russia ara fa un parell d'anys el robatori de la meva cartera. El comissari em va fer un certificat dient que l'havia perduda. Es veu que a Russia tampoc hi ha carteristes, o al menys no els agrada que surtin a les estadistiques. Son precisament els regims feixistitzants (no m'agrada escopir l'insult de moda, "feixista", si no hi ha motiu rigoros) els que amaguen informacio per fer veure que ho fan molt be i que alli no passa res. La veritat nomes es feixista pels que viuen de la mentida.
Per cert, un consell amigable. Si quan intenta demostrar que no n'hi ha per tant, fa servir xifres de les que elabora el conseller Saura, vagi amg compte amb el que volen dir les xifres. Aqueta gent fa servir extensament la coneguda trampeta de canviar el significat dels parametres sempre que conve, i aixi el que l'any passat era un robatori amb agressio, ara pot ser nomes un robatori i comptar com a tal a la estadistica de marres, amb el que el nombre de robatoris amb agressio poden quedar reduits a zero i la accio policial pot semblar, falsament, molt mes lluida. Es tant facil jugar amb les xifres.
Ah, consti que jo visc al centre de Barna, no a cap urbanitzacio amurallable. Precisament per aixo tinc interes a que el tema de la seguretat a la ciutat sigui pres amb seriositat i no amb quatre excuses de mal pagador com aquesta de "en una ciutat socialista no hi ha lladres" ni assassins ni violadors ... perque el pare Marx deia que aixo no era possible, i el que digui el contrari es un provocador o un boig ... o un feixista.
El sistema de videovigiláncia no és de païssos subdesenvolupats. En bona part de ciutats del Regne Unit hi veus les sigles CCTV que expressen que pots ser filmat i vull recordar que gràcies a les càmeres de les estacions de ferrocarril i del metro es va poder seguir la pista dels terroristes de Londres.
Big Brother o intimitat? Més aviat la necessitat de llibertat i de seguretat: de viure en pau.
La seguretat personal és un punt primordial per a desenvolupar la llibertat. Sense seguretat no tinc llibertat, no puc invertir els termes. La història del nostre país, erròniament i per inèrcia, ens porta a concloure que tot el que sigui control i prohibició és feixista. Ans al contrari: Els països on les llibertats individuals són més tangibles són aquells on es té en compte la responsabilitat. Probablement la responsabilitat no s'adiu amb el políticament correcte.
Anònim,
De crim n'hi ha, però la protecció i la seguretat no l'eviten, només el dificulten. Centrar-nos en seguretat sense treballar els fonaments de la delinqüència és una mala via. A més a més, acostumen a ser incompatibles. S'hi s'aposta per les barreres no s'aposta per desincentivar el delicte, entre d'altres coses pel pervers canvi de mentalitat que hi ha quan una part de la societat ja no se sent amenaçada.
Anònim,
La democràcia és un sistema basat en la desconfiança cap al govern. Una desconfiança que hauríem de mantenir sempre viva i que ens hauría de fer més prudents davant la instal.lació de càmeres i controls a tot arreu.
En el debat entre seguretat i intimitat no hi ha respostes dràstiques, però la balança s'hauria d'inclinar sempre per la prudència i la llibertat.
Anònim,
El control i la prohibició sense controls i moderacions porten al feixisme. La inseguretat i la por que fomenten controls i prohibicions són llavors de feixisme. Evitar la inseguretat i la por és doncs una labor democràtica però no s'ha de fer posant en perill la llibertat i la intimitat. Ni les cameres ni els murs no acaben amb la por, només la fan més present.
Gracies a tots,
Marc
"Ni les cameres ni els murs no acaben amb la por"
Deu ser per aixo que la gent es gasta els calers en cameres i murs
Anònim,
Les cameres i els murs es posen pel sentiment d'inseguretat però pregunta a tothom que té alarmes si vieuen tranquils i et diran que no. Sempre hi ha un veí al que li han entrat amb alarma i tot o aquell altre a qui no li va funcionar.
És sobre els fonaments de la delinqüència i de la inseguretat sobre el que cal treballar.
Gracies,
Marc
Jo voldria cridar l’atenció sobre les “percepcions”, que considero una trampa.
Si la humitat és del 73 per cent, la realitat és aquesta, i tant me fa quina percepció en pugui tenir un o altre.
És prou sabut que només cal que uns quants mitjans de comunicació (de propietat o de la corda de qui sigui), trii unes determinades notícies o opinions “d’experts” durant un cert temps, es reuneixi a uns quants tertulians d’aquests que saben de tot per comentar-ho, a continuació es faci una enquesta “fiable”, i el resultat serà el desitjat. Esquematitzo una mica, si voleu, però les coses van per aquí.
Els fets son els fets, els delictes que s’han produït son els que han estat. I els fets son tossuts.
I la meva intimitat I la meva llibertat no son negociables. Altra cosa és que no em siguin respectades posant càmeres que me les violentin.
La dicotomia llibertat-seguretat és una trampa.
Per a vetllar per la seguretat, un dret inalienable, l’administració pública n’ha d’assumir la responsabilitat. Amb cossos policials suficients, ben preparats i dotats, que pugui actuar a l’empara de lleis, poques, i tant poc discrecionals com sigui possible, per a evitar decisions judicials que a voltes resulten sorprenents quan no preocupants.
I això és una decisió política. Diners n’hi ha. Només cal esmerçar-los en allò que, de veritat, ha de ser responsabilitat de l’Admistració, en comptes de regalar-los en quantitats esfereïdores en subvencionar tantes i tantes activitats que no s’ho mereixen i pagar, a més, altres quantitats esfereïdores en publicitat “institucional”.
Salutacions del Geperut
(“cap geperut es veu el gep” –dita catalana-)
El problema que jo veig més important és el pq la gent creu que ha de prendre l'iniciativa en la seva seguretat...
Hi ha una desconfiança generalitzada vers l'administració en resoldre els problemes més importants i la gent comença a no quedar-se de braços creuats.
La por és sincera i quan algú creu/sent que està desprotegit, és lícit prendre mesures per restablir la confiança.
Això és desproporcionat? Potser, però el que està clar és que la por existeix i la gent no delega la responsabilitat de la seguretat en algú (administracions) que transmet ineficàcia i frivolitat.
Més que analitzar la por (que també), cal rectificar l'actuació de l'administració...
http://bolanyogate.blogspot.com --> Signa el manifest demanant la dimissió de Toni Bolaño
Odalric,
Ja m'està bé la desconfiança vers l'estat, només demanaria que la iniciativa privada s'estengués a tots els àmbits possibles. Les mesures de protecció que puguin prendre els particulars m'espanten menys que aquelles que implementa l'estat. Això sí, mentre siguin de seguretat passiva, res de patrulles ni sometents.
La por és sincera, però cal anar a buscar les causes d'aquesta por. Crec sincerament que els mitjans de comunicació han pres una deriva "groga" que els fa dedicar molta atenció al crim i la tragedia, cosa que afavoreix la sensació d'inseguretat.
Bolanyogate,
Us anava a donar suport, però m'avergonyeix que utilitzeu uns insults anteriors del Sr. Bolaño adreçats a l'Esteban Gomez Rovira. Dir-li feixista a en Gomez Rovira no és insultar, és definir, i ell segur que hi estaria d'acord.
Gracies a tots,
Marc
La justícia en aquest país és un catxondeo; si hi haguessin unes lleis que protegissin a la persona honrada, això no passaria.
I no em vingueu amb un tema de Drets Humans que no parlo de maltractar a ningú sinó de fer complir la llei com déu mana.
Montse,
La lleugeresa amb que s'evita la presó preventiva afavoreix la sensació d'inseguretat i alarma entre els ciutadans. Ara, sense una millora de la rapidesa amb que es dicta justícia no es pot aplicar la presó preventiva com seria necessari. Invertir en el sistema judicial és una bona manear de crear seguretat, molt millor que invertir en la seguretat mateixa.
Gracies,
Marc
Publica un comentari a l'entrada