Tot just fa any, el llançament del sisè volum de la sèrie Harry Potter va trasbalsar el mercat català del llibre. Les ofertes de llançament que va fer Abacus van rebre crítiques de competència deslleial i fins i tot un boicot de moltes petites llibreries del país. El cert és que Abacus ha sabut trobar un model, el cooperatiu, que li permet saltar el preu fix del llibre i oferir descomptes de fins al 15%. Una estratègia que l’està portant a un creixement potent que arriba ja a vint-i-dos establiments a Catalunya i el País Valencià.
Enmig de la polèmica l’Eduard Voltas, actual Secretari General de Cultura i llavors president de la Fundació Escacc, va sortir en defensa d’Abacus amb un argument estratègic interessant. Davant la crisi de les llibreries independents i l’ascens de la distribució moderna en el mercat de llibre, en Voltas veia Abacus com l’única gran cadena que primava el llibre en català. El cert és que la cultura catalana té la necessitat de garantir una industria i un mercat per assegurar el seu creixement futur. Tal i com assenyalava en Vicenç Villatoro recentment, la via de producció i accés a la cultura ha passat de les associacions a la indústria i és essencial poder comptar amb empreses catalanes que empenyin la pròpia producció cultural.
Ara bé, acceptant la importància d’Abacus com a grup amb potencial per a créixer i consolidar-se com a referent de comercialització del llibre en català, és necessària una reflexió sobre el propi model de la cadena. Abacus centra avui el seu avantatge en el preu. Aquest és, però, un avantatge comparatiu efectiu però pobre, similar al que el sofregit de ceba i tomàquet és a la cuina de cada dia. En un mercat que es mou a gran velocitat, un avantatge tan evident pot desincentivar l’empresa de continuar la innovació en distribució i promoció que en última instància garanteixen l’èxit a llarg termini.
Abacus necessita forçar-se a trobar noves formes d’atreure clients i millorar vendes més enllà del preu. Apostar per obrir alguns centres propis en que els preus al públic respectessin el preu fix amb el descompte màxim del 5%, podria ajudar directius i empleats a treballar per trobar aquestes noves formules que garanteixin l’empenta que l’empresa necessita. Seguint l'opinió d’en Voltas, la possibilitat de comptar amb un FNAC a la catalana és massa important com per perdre-la en la trampa d’un avantatge competitiu tan evident.
4 comentaris:
Bones,
Jo no crec que abaratint s'aconsegueixi molt.
Per exemple: L'edició de Naruto de Glénat. Va causar renou dels imperialistes/cosmopolites/ciutadans-del-món de torn que l'edició en català es vengués més barata que la castellana.
Però resulta que mentre que l'edició catalana va pel volum 9 la castellana va pel 27 quan la japonesa ja va pel 36. Això sol ja és més desincentiu que la discriminació positiva en preu.
No sé si amb l'Abacus pot haver-hi contrapartides similars. Com diuen: "A la casa del pobre l'alegria hi dura poc."
Pels qui no la coneguin Naruto és una sèrie d'animació japonesa que ve a ser un nou Bola de Drac i que seria un referent pel jovent del país si el poguéssim veure en català. A part que transmet uns valors que jo trobo propers al catalans.
Salutacions.
Kapde,
Crec que toques dues qüestions diverses. Per una banda hi ha el fet que els llibres en català acostumen a ser més cars que els escrits en castella, justament pel fet que les tirades són més curtes en català pel menor potencial de mercat.
El que jo plantejava en el post és el fet que Abacus juga amb el preu per obrir-se camí en el mercat de la distribució del llibre. Un avantatge que li permet crèixer i guanyar posicions en el mercat.
Gracies,
Marc
No simpatitzo gens amb aquest argument estrategic de fer de l'Abacus un "campio nacional." Si l'Abacus (o qualsevol altre) es queda amb tot el mercat, el que podem assegurar es que dinamisme i innovacio res de res. No es un problema de quin model fa servir l'Abacus -- sino del fet que, si assoleix un monopoli efectiu, no el revisaran mai.
Roc,
El sector del llibre i la distribució cultural és molt competitiu i no crec que hi hagi risc de monopoli. Entre l'FNAC, la Casa del Llibre, El Corte Inglés, les grans superfícies i les llibreries independents, de competència n'hi ha per donar i per vendre (ei! tot i que mai no en sobra).
Necessitem un gran jugador que dongui preferència al català i Abacus té molts numeros per ser-ho. Ara, ha de ser competitiu, creatiu i líder per mèrits pròpis. El preu ha de ser una eina més, no tot l'argument de la cadena.
Gràcies,
Marc
Publica un comentari a l'entrada