EM CASO!
Proper post el dimecres 10 d'octubre.
dilluns, de setembre 17, 2007
dimarts, de setembre 11, 2007
Llibres: "Nació.cat"
En un 11 de setembre envoltat del desconcert i el desànim del catalanisme, val la pena abocar-se a la lectura del Nació.cat. La història de la consecució del domini .cat és un èxit que entusiasma perquè es mou en la direcció del futur i arriba en època de sequera nacional. Un èxit que dóna pistes i marca el camí a seguir en futures ofensives de país.
Més enllà de la narració viva d'en Saül Gordillo i el pròleg brillant d'en Ramon Tremosa, el decàleg final d'en Vicent Partal hauria de ser a la pàgina d'inici de tot internauta català. A continuació, en transcric una versió reduïda que espero que no evitarà que compreu i llegiu el llibre.
DECÀLEG
DEU COSES QUE LA INTERNET .CAT HA FET, FA O HAURIA DE FER
DEU COSES QUE LA INTERNET .CAT HA FET, FA O HAURIA DE FER
1) EXISTIR
Internet ha estat un gran èxit pel català, però podria no haver-ho estat. (...) Traduït: que ens cal i ens caldrà sempre al tossuderia (literal) de centenars de petites (i ja no petites) iniciatives per a seguir essent.
2) COL·LABORAR I COMPETIR ALHORA. CONNECTAR-SE
Trobar la forma de col.laborar i eixamplar l'espai .cat afavoreix tothom, siga gran o petit.
3) ARRELAR-SE
No ets res si no tens els peus a terra. (...) La força de la Internet catalana venia de cada mòdem i ara ve de cada ethernet.
4) NO MIRAR AL COSTAT
Si intentem perseguir la cultura espanyola o francesa només farem el ridícul. Hem trobat un camí nostre, diferent, i despertem admiració precisament per haver estat capaços de fer-ho.
5) INNOVAR .CAT
El barri català d'Internet s'ha apuntat històricament a qualsevol novetat que apareixia (...) Si a més poguérem investigar i crear projectes pioners al món millor encara.
6) CRÉIXER I INTERNACIONALITZAR-SE
La internet catalana s'ha de fer gran, més gran. (...) ens calen més iniciatives catalanes en anglès, projectes internacionalitzats, iniciatives multilingües.
7) DE SALSES A GUARDAMAR, FRAGA, MAÓ, I?
El català amb internet no només és la llengua de tots els Països Catalans, també és una llengua global parlada als cinc continents. I té la voluntat d'esdevenir global, heus ací la diferència.
8) CLARIFICAR
Saber qui som, on som, quants som i de quina manera som més val que ho fem amb dades indiscutibles.
9) ENS CAL MÉS ESTRUCTURA
Hem fet moltes coses, moltes, amb la Internet més cara d'Europa i una de les menys potents. (...) però ajudaria molt que les estructures foren més potents i accessibles (...).
10) GUANYAR
No ho hem fet encara (...) , però (...). És perquè volem guanyar que anem guanyant.
PREGUNTA EXTRA
PREGUNTA EXTRA
Segur que estic parlant d'Internet?
.
.
dilluns, de setembre 10, 2007
11 de setembre
Entre la peresa i la falta de temps,
recupero el post de l'11 de setembre de 2006
D’ençà de la Renaixença l’11 de setembre ha estat un dia de reivindicació nacionalista i exigència de sobirania. Avui el debat al voltant de la sobirania política i financera continua ben viu, però hi ha d’altres qüestions igualment de primer ordre per al nostre futur que no podem passar per alt en aquesta data. En els terrenys econòmic, social i cultural la societat catalana té avui qüestions obertes que suposen reptes col·lectius tant o més definitius que el relatiu a la sobirania.
L’11 de setembre hauria d’anar més enllà de la legítima reivindicació per ser una oportunitat a la reflexió col·lectiva en tots els àmbits, similar al que les persones fem per cap d’any o en el nostre aniversari. Una data per que des dels camps científic, associatiu o empresarial del país, es fes introspecció sobre les aportacions fetes al nostre projecte col·lectiu i s’apuntés als cims que encara estan per fer. És important recordar que el camí a la plenitud nacional és fet de petits èxits i la Diada és el moment per fer-ne balanç abans de continuar viatge.
Tot plegat sense oblidar que l’11 de setembre és el dia en que els al·lèrgics als excessos patriòtics aprofitem per mirar enrere i recordar amb orgull els homes i les dones que amb la falç i l’aixada, el trabuc i el teler, a la fàbrica o a les muralles de Barcelona, han viscut i han mort per llegar-nos el país que tenim avui, un projecte nacional pel que val la pena continuar treballant.
Visca Catalunya lliure !!!!
divendres, de setembre 07, 2007
La Primavera de la Política
Dins la sèrie:
La Primavera de la Política recull en forma de llibre les reflexions d’un grup d’intel·lectuals que, per iniciativa de Michel Wieviorka, van trobar-se per debatre sobre el declivi actual de la política.
A partir de la constatació d'un decalatge entre política i societat, el llibre repassa causes i reptes tot buscant indicis del camí a prendre per a una mutació que porti al reencís de la política. Entre els arguments desenvolupats destaca una idea punyent, la crisi política és sobretot una crisi de l'estat. El desconcert és doncs major a Europa i en particular entre l'esquerra europea, on l'estat havia estat la resposta a totes les preguntes.
Descarregueu aquí un resum del llibre:
.
.
dimarts, de setembre 04, 2007
Power to the People
El document Power to the People va ser promogut al Regne Unit per una comissió independent (Power Comission) i publicat el febrer de 2006. Aquest document estudia la profunda crisi de desvinculació política ciutadana a les democràcies establertes. Tant en el diagnòstic com en les solucions apuntades, és un text essencial en el debat per a la necessària renovació democràtica i la modernització del sistema polític català.
Descarregueu aquí la versió catalana del resum executiu del document:
.
.
dilluns, de setembre 03, 2007
Cassolades, canvi social i crisi democràtica
És necessària una profunda revolució
democràtica que transformi el nostre
sistema per adaptar-lo a les necessitats
i les exigències de la societat.
democràtica que transformi el nostre
sistema per adaptar-lo a les necessitats
i les exigències de la societat.
Dins la sèrie:
Aquest estiu, a la Barcelona fosca de la vergonya, tornaven a sentir-se algunes cassolades. Gestos emprenyats d’alguns barcelonins que, sense trobar cap altre mitjà per canalitzar la seva indignació i exigir solucions, es conformaven amb l’expressió purament estètica del seu malestar. Val a dir que els catalans tenim hàbits ben curiosos a l’hora d’importar formes polítiques. Però més enllà de l’anècdota, és significatiu que sigui a l’Argentina del “corralito” on anem a buscar inspiració. Què hi té a veure Catalunya amb un país en descomposició, amb estructures polítiques mancades de legitimitat i a tocar del desastre mes absolut? Doncs alguna cosa.
Les cassolades són només un símptoma, una línia més en un quadre clínic amb diagnòstic clar: el distanciament creixent dels ciutadans respecte a la política formal i els sistemes establerts de representació democràtica. Entre aquests símptomes, l’abstenció creixent a cada cita electoral és el més visible, fins al punt que hi ha qui s’encaparra a considerar-lo aïlladament com una malaltia en si mateixa. El cert és, però, que no és més que un dels efectes superficials d’una crisi més profunda.
Tot i que la situació de dependència política i el protagonisme del progressisme decadent fan que aquesta crisi sigui particularment intensa a Catalunya, l’abast del fenomen és amplíssim i compartit per la pràctica totalitat de les democràcies del món. Així, des del Regne Unit i França arriben algunes reflexions que apunten a conclusions similars i ajuden a desbrossar un fenomen d’extraordinària complexitat. Documents com el britànic Power to the People o el treball La Primavera de la Política, de Michel Wieviorca, coincideixen en apuntar a l’extraordinari canvi social de les darreres dècades com a origen de l’actual crisi de la política a Europa i bona part del món.
La democràcia parlamentaria actual i el sistema polític que l’acompanya van cristal·litzar a principis del segle XX en una estructura de participació limitada, orientada al ciutadà-massa. Entorn un joc d’absoluts enfrontats en un cert equilibri, responent a l’estabilització democràtica de la lluita de classes. Els darrers quaranta anys aquest escenari ha estat superat per la irrupció de profunds canvis socials que el sistema polític no ha sabut seguir, causant la falta de sintonia entre ciutadania i política que provoca la desvinculació actual.
És necessària una profunda revolució democràtica que transformi el nostre sistema per adaptar-lo a les necessitats i les exigències de la societat. Un camí cap a una major participació i transparència en que la revolució tecnològica ha de tenir un paper protagonista.
dissabte, de setembre 01, 2007
Debat Obert: Desvinculació política i crisi democràtica
Imatge: “Freedom of Speech” de Norman Rockwell
Dins la sèrie d’il·lustracions “The Four Freedoms”
Dins la sèrie d’il·lustracions “The Four Freedoms”
Posts del Debat Obert:
A partir de l’abstenció creixent en les darreres eleccions i referèndums, la societat catalana s’ha trobat de cara amb una crisi que fa temps que acompanya les democràcies establertes d'arreu del món. La desvinculació política creixent de bona part de la societat. Un allunyament ciutadà de les institucions que genera preocupació pel risc de deslegitimació i descrèdit que comporta. Una malaltia pendent de diagnòstic i, fins ara, sense remei conegut.
Hi ha algunes idees, llibres i documents entorn d’aquesta qüestió que val la pena destacar amb l’objectiu de reflexionar, debatre i generar idees que ajudin a reconduir els camins divergents entre política i societat.
Les properes setmanes voldria centrar el bloc en aquest debat. Compto amb vosaltres per a participar-hi i començo demanant-vos que feu arribar al bloc totes aquelles idees, materials i referències que trobeu interessants en relació al repte que presenta l’alienació política de la ciutadania.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
