Un alt funcionari d'una administració catalana parlava fa uns dies del darrer llibre d'en Xavier Roig, "La Dictadura de la Incompetència". El llibre és demolidor amb l'excés d'intervenció pública a la vida del país i la funcionarització radical de la política i l'economia catalanes. Una lectura gens fàcil per a un Sir Humphrey local.
Aquest alt funcionari, però, s'hi referia així: "A la nit he de deixar el llibre perquè la lectura em posa nerviós. Com a funcionari trobo el text injust i demagog. Al matí, quan arribo al despatx, em poso doblement nerviós quan m'adono que allò que llegia a la nit és totalment cert!"
**
9 comentaris:
Marc, gràcies, però ni alt funcionari, ni tan sols funcionari alt. A no ser que algú altre t'hagi fet un comentari similar al meu...
Per cert,l'he acabat i t'he d'admentre que m'ha agradat força, però per sort no estic del tot d'acord amb ell, i quan arribo a la feina no tot el que diu és cert.
Crec que competència a l'Administració n'hi ha més de la que reflecteix (amb notables excepcions), com també crec que la partitocràcia que dibuixa al final és una de les arrels del baix nivell d'un bon nombre dels nostres parlamentaris
Bé, val a dir que és reconfortant saber que existeixen funcionaris crítics, compromesos amb la millora i l'eficiència. Per pocs que siguin és moralment engrescador.
Marc, (i Artur)..
existeixen funcionaris crítics i compromesos que ens preguntem tot el temps per la rendició de comptes de la nostra feina, pel retorn al ciutadà dels seus diners ben aplicats, pel sentit de la nostra feina, i això és difícil de fer però alguns ho intentem...tampoc l'empresa privada és lliure de pecat, però crec que l'administració té un deure afegit, una responsabilitat que no podem defugir i en això estem...potser començant per refer les normatives de com fer política, de com escollir els representants democràtics, de com s'organitzen i es mantenen els partits també podriem fer més àgil l'administració...bé...salut amics
Un exemple més que il.lustra la necessitat de no intervencionisme per part de l'estat.
Davant la crisi el president ZP ja ha dit que no baixarà els impostos. Així ens va. En moments com els actuals, on les empreses privades només miren la productivitat i la eficiència, qui controla a tota aquesta colla de funcionaris que sobren a totes les administracions?
Afortunadament no tots els funcionaris són ineficients, només ho són la majoria.
Salutacions.
JUAN
És que tots els funcionaris són dropos, a tots els espanyols els hi agraden els toros i a tots els catalans els castells,... senyor, tant de liberalisme irreflexiu provoca aquests dogmes de fe.
Qui sou per dir si els funcionaris ineficients o incompetents són majoria o minoria ? Tant bé es treballa a la privada ?
Jo he llegit el llibre del Xavier Roig (molt bo, per cert) i no ataca genèricament els funcionaris, el que critica molt durament, és que el 60 i excaix % dels parlamentaris (i consellers) són funcionaris, i em sembla una proporció esviaixada i poc lògica.
Anònim,
La partitocràcia és l'enèmic. Ah! I tu ets un alt funcionari i un funcipnari alt. Ambdues coses!
Artur,
Sí que ho és!
Trina,
Existeixen però son l'excepció. La culpa no és dels funcionaris sino del sistema en que treballen. D'una banda l'administració sempre gasta diners d'altri en despeses per algú altre, una equació que com deia Milton Friedman sempre acaba en dispendi. Alhora, la feina de per vida i la falta de control i retribució per objectius mata els possibles incentius. Hi ha funcionaris que, tot i això, apunten a l'excel.lència però son uns pocs herois!
Juan,
I no passa res. Vull dir que això és i serà així. L'únic que cal per contrarestar-ho és que hi hagi menys funcionaris i menys estat. Fàcil, oi?
Marius,
Aquest punt del llibre és demolidor. Volem quotes electorals per a no funcionaris!
Gràcies a tots,
Marc Arza
Tornem a ser on érem, Marc. No crec en les quotes, ni per homes, ni per dones, ni per als funcionaris o per als que no ho són. La línia a seguir és la supressió de la partitocràcia, i les adscripcions petites o llistes obertes que proposa el Roig al final del llibre crec que serien una bona solució a una part dels problemes que s'apunten.
Salut !
Josep
Responsabilitats als polítics.
Acomiadament lliure als funcionaris, com a la resta dels treballadors. Responsabilitats per les feines mal fetes com a la resta dels treballadors.
I Millors sous per als polítics i funcionaris.
Segur que farien millor la seva feina.
Publica un comentari a l'entrada