Article d'en Ramon Tremosa publicat a la revista El Temps (núm. 1275):
Nissan: Guanya Zapatero, perd Catalunya
El president Montilla ha anat a París a visitar l’empresa Nissan, per mirar de fer alguna cosa que garanteixi el futur de la planta a Catalunya. Però els alts directius de la multinacional nipona saben que no és un agent rellevant per al futur de l’automòbil: el govern de la Generalitat no té capacitat de concedir incentius fiscals sobre l’impost de societats, ni tampoc pot prometre la construcció d’un tren de mercaderies que faciliti l’exportació de cotxes des de la planta catalana cap als mercats europeus. La Generalitat no té poders sobre l’una cosa ni l’altra i el dia 1 d’octubre del 2005 el ministre del govern espanyol, José Montilla, va anunciar la presentació d’esmenes contra l’Estatut aprovat el dia abans al Parlament de Catalunya, que atorgava al govern català la recaptació de tots els impostos suportats al país.
Si es confirma que l’empresa japonesa, en converses amb el ministre espanyol d’Indústria Miguel Sebastián, aposta finalment per la fàbrica de Valladolid –en detriment de Barcelona– per a fer-hi els futurs cotxes elèctrics, caldrà començar a capgirar l’eslògan electoral del PSC. La victòria de Zapatero, gràcies als diputats del PSC al Congrés dels diputats, ara és utilitzada per debilitar la fàbrica catalana de Nissan i per impulsar la fàbrica castellana. Una planta que és molt més lluny de la mar que la de Barcelona i que, doncs, assumeix un cost de transport molt més gran per a exportar els cotxes al mercat europeu.
President Montilla, quins beneficis fiscals ha donat el govern espanyol a Nissan perquè s’avingui a aquesta decisió contra tota lògica de mercat? Per què el govern espanyol endarrereix la construcció del tren de mercaderies des del port de Barcelona fins a la frontera francesa? Fins i tot el president del port, Jordi Valls, sempre ponderat, denuncia que els terminis d’execució d’aquesta via eren “manifestament millorables”. Per què s’endarrereixen fins al 2015 unes petites inversions decisives per al futur de Catalunya (menys de 200 milions d’euros per a condicionar alguns trams)? Si aquest tren fos operatiu, les plantes de Nissan i de Volkswagen a Catalunya estarien salvades, perquè guanyarien un gran valor estratègic: esdevindrien la millor porta d’entrada europea de components que es fabriquen en altres continents. Per què UGT i CCOO no diuen res sobre els retards d’aquesta línia? I Esquerra ni tan sols pensa pressionar per acabar aquesta línia de tren i poder presentar algun trumfo electoral el 2010?
*
4 comentaris:
Realment, ja és ben trist el paper del Montilla... primer fent de guardià de l'ordre estatal i al cap d'uns mesos convertint-se en víctima de l'ordre que ell mateix ha preservat.
Malauradament, el paper de la Generalitat davant la crisi (inhibició total i silenci absolut) unida a la gairebé absoluta manca de competències per incidir-hi i la falta de voluntat de reclamar aquestes competències fan que la percepció ciutadana no estigui per reclamar res: sembla que quan vagin mal dades l'administració estatal és l'única que pot intentar adoptar mesures (tot i que sigui amb la poca fortuna de sempre: des que va començar la crisi el Zapatero només parla de fer noves infrastructures: el que va dir, per repetitiu, és noticiable ? I com les pagarà, amb els diners que havien de tornar a Catalunya a resultes del dèficit fiscal, i que ja ens podem anar confitant...?) Lamentable, tot plegat...
Josep
Igual prefereixen marxar a Valladolid perquè els "vallissoletants" no exigeixen als seus obrers i treballadors cap nivell C. O potser perquè poden posar els rètols amb l'idioma que vulguin. O perquè els impostos que pagui Nissan no aniran a mantenir embaixades catalanes. O potser, per tot plegat.
JUAN
Segur Juan, segur que a NISSAN li preocupa tot això...
Vols dir que a la Nissan de BCN exigeixen el C?
Patètic
Josep,
El paper de la Generalitat és ben galdós. No hi ha un duro per a fer res i tampoc no es poden queixar massa per que han de fer quedar bé l'amo. Uf!
Juan,
La Nissan es va establir a Catalunya en època Pujol. De fet s'hi va establir gràcies a la feina feta pel tàndem J. Pujol/Eri Nemoto (uan japonesa que ara treballar per l'INI). Vull dir que si en aquell moment no els hi va fer res el nivell C (ja em diràs) ni les ambaixades catalanes (de fet la inversió es va aconseguir gràcies a una d'aquestes "ambaixades"), no crec que sigui això el que ara faci que marxin.
Em preocupa una mica que tu que coneixes el país facis correr aquestes històries enverinades en un moment tan difícil. Vull dir que o tu o jo tenim un problema de visió molt important. De distorsió de visió!
Anònim,
Sí, jo tampoc no ho veig. Però vaja, és allò de la visió que deia més amunt.
Gràcies a tots,
Marc Arza
Publica un comentari a l'entrada