dimarts, de novembre 25, 2008

Immigració, llegendes urbanes i racisme quotidià


Les llegendes urbanes al voltant dels immigrants fa temps que volten però darrerament son més vives que mai. D'exemples no en falten, hi ha on triar, però una de les millors, de les més sucoses i inversemblants, és la del tràfic d'òrgans als basars xinesos.

La història, amb múltiples variants, fa més o menys així. Dues noies s'apropen a un basar xinès i mentre una hi entra a remenar l'altre es queda fora mentre parla pel mòbil, fuma o xerra amb algú. Al cap d'una estona, veient que l'amiga no surt entra a buscar-la i no la troba. Pregunta per l'amiga i li diuen que no l'han vista però la noia insisteix, i en algunes versions fins i tot troba la bossa, el mocador o la bufanda de l'amiga. Espantada, la noia truca a la policia que es presenta al cap de poca estona i després de regirar-ho tot acaba trobant un doble fons en algun armari on l'amiga jau anestesiada. La història acaba explicant que el basar xinès forma part d'una xarxa organitzada de tràfic d'òrgans. Una xarxa que al cap de poques hores hauria matat la pobre noia per a vendre-la per peces. Allà els ronyons, aquí el fetge, més enllà les còrnies i el cor com a producte estrella subhastat al millor postor.

N'hi ha prou a fer un cop d'ull al Google per adonar-se que la història es repeteix per tot Catalunya i més enllà. Sempre com un rumor i mai com a notícia. Una mentida absurda que corre amunt i avall alimentada pel combustible amb que funcionen les llegendes urbanes, els prejudicis. Racisme quotidià.
*

4 comentaris:

Dessmond ha dit...

Tens molta raó Marc. Ara,... pel que pugui ser, vigila.
Una altra cosa que corre també molt sobre els xinesos: has vist mai que aquesta gent faci cap enterrament?. I alehores això ho lligues en que la majoria són propietaris de restaurants.
Molt fort, no?. Però...

Jaume ha dit...

Doncs aquesta llegenda calcada la vaig sentir fa temps referida a algun país àrab. Era quan es començava a popularitzar el turisme a l'estranger. Cada época te les seves coses...que són copiades de les anteriors.

Anònim ha dit...

Ei, que aixó es veritat, la meva dona entra al bassar xinès del poble, i triga la ostia en sortir, i quan ho fa li manquen un munt d'euros a la cartera.
Conyes apart, el que no he vist mai es un inspector de treball en una botiga xinesa. Aquells nene de 12 anys estan donats d'alta? . Tots els que hi han dintre cotitzen ? Drets tots. Pero deures també.

Anna ha dit...

Referit al comentari sobre que els xinesos no fan enterraments: el motiu és que quan es fan grans prefereixen tornar a la terra que els ha vist néixer per passar-hi els últims dies que els hi quedin.