divendres, d’abril 13, 2007

L'acceleració liberal


L’imperatiu de dinamisme que avui marca el ritme del món, exigeix l’alliberament i la sintonia positiva de totes les energies socials i econòmiques que dormen al subsòl de Catalunya. Un objectiu que demana prioritzar la creació d’oportunitats per davant dels subsidis, substituir burocràcia per societat organitzada i oposar la responsabilitat individual a la deixadesa col·lectiva. En definitiva, l’execució d’un programa de liberalització que transformi el país recuperant el millor de la pròpia tradició contemporània.

Aquest camí s’enfronta, però, a dos obstacles importants. D’una banda cal tenir en compte les reticències que desperta entre gran part de la ciutadania. Una oposició gairebé hegemònica que desconfia de la opció liberal, veient-la com una amenaça a les conquestes socials més bàsiques. En paral·lel a això, no es pot ignorar que el país ha perdut en les darreres dècades bona part del tremp que l’havia acompanyat al llarg de l’època moderna. En el seu estat actual, la nostra societat correria un risc seriós d’ennuegar-se si l’administració s’enretirés dràsticament esperant que algú en recollís el testimoni.

Davant d’aquest escenari, el camí català cap a una societat més oberta hauria encarar-se des d’una progressiva acceleració liberal. Un moviment de fons que transformi el país de forma gradual, posant a la vista de tothom els avantatges d’un model de societat no mediatitzada. En aquest sentit, tots aquells convençuts que el protagonisme social és ara compartit entre les institucions, la societat civil i les empreses, han d’entendre que la construcció d’una societat liberal és a les mans dels propis ciutadans, amb independència de la direcció política dels governs successius. Seria una contradicció que des del liberalisme es pensés en el govern com a única eina per a marcar rumbs col·lectius .

El camí passa, doncs, per aixecar de nou un teixit social dens i actiu en tots els àmbits. Una societat civil compromesa amb el progrés del país i independent de les institucions també pel que fa al seu finançament. Per això caldrà aconseguir que la ciutadania, que cada ciutadà, prengui consciència del seu poder per a participar, impulsant projectes més enllà d’allò que pressuposta l’administració. Comptant també amb el rol de les empreses, obligades a complir el seu objectiu principal, fer diners, però també lligades a un compromís social pel seu caràcter de nodes socials de primer ordre. Un camí que ajudi a fer caure els obstacles abans esmentats, vencent reticències de base i dotant el país de l’esquelet civil necessari per a permetre alternatives viables al dirigisme públic.

No hi ha full d'instruccions per aquest moviment d’acceleració liberal. L'activitat de la societat civil és alhora remei i cura per superar la febre estatista que patim. Una estratègia que aspira a una autèntica revolució, col·locar de nou les persones lliures com a centre i motor de la societat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Marc, la societat ara mateix és incapaç d'assumir algun compromís de progrés comú, i especialment les empreses. Potser entendria la teva òptica des de la visió de les antigues empreses, amb capital de titularitat unifamiliar o unipersonal, però difícilment en la situació actual. Crec que en determinats àmbits podria dibuixar-se un escenari més liberal, però la teva proposta, personalment, és utòpica. Així què, només perdurarien els serveis rendibles ?
M'agradaria que reflectissis algun exemple on el liberalisme que proposes ha tingut èxit i no ha generat més desigulatats.
Josep

Marc Arza ha dit...

Josep,

Sóc molt conscient que ara mateix determinades propostes liberals son de dificil apliació, per això justament parlo d'acceleració. Acceleració progressiva.

No parlo de serveis rendibles sinó d'iniciatives potents. En una societat oberta i liberal i energitzada, projectes com els parcs tecnològics o una universitat de referència mundial no serien públiques sinó sorgides de la iniciativa privada i acompanyades, en tot cas, per l'administració.

Les excel.lents universitats americanes (privades), amb àmplis sitemes de beques i crèdits, generen desigualtats o oportunitats per a tots? Jo crec que generen oportunitats.

Fins aviat,
Marc