¿Com us podeu estar així tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que cada dia, en aquella presó espanyola, hi ha dos homes tancats injustament, privats de llibertat, privats del cel i del món i del mar, i del port que trafiqueja i de la ciutat que s'aixeca, indiferent? Aquells homes, aquella obre magna de Déu en cos i ànima, vius, en totes les potencies i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, agenollats davant d'un mur i condemnats a una pena de presó injusta sense haver estat jutjats, amb la seva llibertat morta com un conill... ells, que son tan homes com vosaltres... !potser més que vosaltres¡ I això ha passat i no hem dit res, i ha de tornar a passar no sé quantes vegades! ¿Com us podeu estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de fills, i posar-vos al llit amb la dona, i atendre els vostres negocis, i que aquesta visió no se us posi al davant i no us nuï el mos de pa a la gola, i no us glaci el petó als llavis, i no us privi d'atendre a tot altra cosa que no sigui aquesta?
(Adaptació lliure d'un fragment de
“La Ciutat del Perdó” de Joan Maragall)
*
8 comentaris:
Evidentment, els senyors Alavedra i Prenafeta mereixen un judici just, igual com també el mereixen els presumptes violadors, assassins o terroristes. Tot i així, no considero pas que estiguin "tancats injustament" i per descomptat, el fet que dos presumptes lladregots estiguin empresonats preventivament, no és precisament una cosa que em tregui la son. En canvi, el que sí que m'emprenya és que un altre personatge que ja no és pas presumpte, un que ha estafat fins i tot als consogres, pugui dormir al seu llit, gaudir del cel i del món i del mar i del port que trafiqueja, amb tota la barra del món.
Tinc els meus dubtes que El Sr. Alavedra i sobretot el Sr. Prenafeta siguin dignes de passar al martirologi de catalans víctimes de l'ocupació española.
Per fi he entès el que és l'expoli a Catalunya del que tant parleu els nacionalistes.
El que no tenia clar és que els propis nacionalistes eren els qui expoliaven, però ara ja ho sé.
Salut i peles.
JUAN
Vivim en una societat individualista i hedonista, però a més a Catalunya "aquells" i "aquests" han volgut voluntàriament tenir-nos anestesiats. Ho han aconseguit.
El teu post, com molts altres, són pura catarsi personal. Ningú mourà un dit i alguns dels que poden callen, possiblement perquè és necessari un cert criteri per entendre el que està passant.
No conec personalment al Sr Prenafeta ni al Sr Alavedra. Els meus sentiments són contradictoris: 1) No crec en la premsa lliure d'aquest país i en conseqüència no se l'abast d'aquesta detenció escandalosa (encara que sigui per les imatges vistes) 2) Me irrita enormement que no disposem de la llibertat de jutjar els catalans en la nostra nació.
Bixo,
Qualsevol advocat et dirà que efectivament estan tancats injustament. No hi ha risc de fuga (evident, oi?), ni de fer desparèixer proves (tota la documentació els ha estat incautada, ni de continuar delinquint (qui hi voldrà fer negocis d'ara endavant). Així doncs no hi ha motius per a mantenir-los en presó preventiva.
Martell,
No tinc cap intenció d'enredar-hi la bandera. Ara, responent el teu comentari, si els Srs. Alavedra i Prenafeta no s'haguessin implicat políticament durant els primers anys de l'autonomia estic segur que Catalunya seria un país diferent. Seria pitjor.
Juan,
Ja m'agradaria que l'expoli es limites a la xocolata del lloro de la corrupció. Per desgràcia tot els estudis seriosos demostren que el drenatge fiscal que Catalunya pateix any rere any és un dels principals problemes econòmics del país. Tu sabràs per què no et preocupa.
Anònim,
Catarsi o no, només provo d'assenyalar el que em sembla una injustícia flagrant.
Gràcies a tots i fins aviat,
Marc Arza
Marc,
moltes gràcies pel teu article, trobo molt original agafar l'article de Maragall després de la setmana tràgica i passar-lo a aquess fets de 100 anys mes tard.
Ben cordialment
Anònim,
Gràcies s tu pel comentari.
Marc
Publica un comentari a l'entrada