L’atur juvenil arriba al 40%. Entre els joves que treballen les condicions laborals i els salaris acostumen a ser força precaris i, de moment, l’accés a un habitatge continua com una quimera per a molts menors de trenta anys. El panorama és fosc i a poc a poc una generació de joves universitaris, els millors, els més desperts, els que parlen anglès, agafen les maletes i emigren arreu d’Europa i del món buscant millors oportunitats de futur.
La xifra és difícil de mesurar però alguns indicadors, com ara el cens de votants a l’estranger, en donen una imatge aproximada*. Entre l’any 2006 i l’any 2010 els registrats han crescut en més de vint-i-cinc mil, un augment del 15%. Però l’acceleració és exponencial i el nombre d’emigrants l’any 2009 ja era un 10% superior al de l’any anterior. Com passa amb l’emigració menys qualificada la fuga de cervells també necessita qui obri camí i darrere el primer metge, arquitecte o enginyer que troba un espai arriben dotzenes d’amics, parents i coneguts que fan xarxa per facilitar encara més l’emigració d’altres joves catalans.
A primer cop d’ull la imatge és demolidora. El negoci del Robert i les cabres. En una dècada Catalunya ha acollit més d’un milió d’immigrants majoritàriament poc qualificats per aixecar una economia que acaba expulsant dotzenes de milers dels millors joves del país. Brillant! Però en una mirada més calmada i a mitjà termini la catàstrofe podria acabar tenint efectes positius. Hi havia un dèficit en mobilitat laboral i experiència internacional dels joves catalans que la necessitat podria acabar vencent.
És bo que milers i milers de joves del país acumulin experiència i contactes arreu del món. Es bo… si tornen. I aquesta hauria de ser una prioritat a mitja i llarg termini per a la nova Conselleria d’Empresa i Ocupació del flamant Conseller Mena. Resseguir la pista dels emigrants catalans, els seus sectors, la seva experiència, els països en que es troben. Construir xarxa, buscar sinergies i oportunitats per a les empreses del país i facilitar el seu retorn com a directius o emprenedors quan l’economia reprengui el vol. Fuga de cervells però d’anada i tornada.
*No tots els joves residents a l’estranger es registren a l’ambaixada/consolat corresponent.
La xifra és difícil de mesurar però alguns indicadors, com ara el cens de votants a l’estranger, en donen una imatge aproximada*. Entre l’any 2006 i l’any 2010 els registrats han crescut en més de vint-i-cinc mil, un augment del 15%. Però l’acceleració és exponencial i el nombre d’emigrants l’any 2009 ja era un 10% superior al de l’any anterior. Com passa amb l’emigració menys qualificada la fuga de cervells també necessita qui obri camí i darrere el primer metge, arquitecte o enginyer que troba un espai arriben dotzenes d’amics, parents i coneguts que fan xarxa per facilitar encara més l’emigració d’altres joves catalans.
A primer cop d’ull la imatge és demolidora. El negoci del Robert i les cabres. En una dècada Catalunya ha acollit més d’un milió d’immigrants majoritàriament poc qualificats per aixecar una economia que acaba expulsant dotzenes de milers dels millors joves del país. Brillant! Però en una mirada més calmada i a mitjà termini la catàstrofe podria acabar tenint efectes positius. Hi havia un dèficit en mobilitat laboral i experiència internacional dels joves catalans que la necessitat podria acabar vencent.
És bo que milers i milers de joves del país acumulin experiència i contactes arreu del món. Es bo… si tornen. I aquesta hauria de ser una prioritat a mitja i llarg termini per a la nova Conselleria d’Empresa i Ocupació del flamant Conseller Mena. Resseguir la pista dels emigrants catalans, els seus sectors, la seva experiència, els països en que es troben. Construir xarxa, buscar sinergies i oportunitats per a les empreses del país i facilitar el seu retorn com a directius o emprenedors quan l’economia reprengui el vol. Fuga de cervells però d’anada i tornada.
*No tots els joves residents a l’estranger es registren a l’ambaixada/consolat corresponent.
1 comentari:
Benvolguts.
M'agradaria poder aportar el meu testimoni i la meva opinió a la idea, molt encertada, d'aquest article: tinc divuit anys i he estat estudiant a l'estranger pels últims dos anys i mig. Me'n vaig anar perquè, als meus setze anys, vaig guanyar una beca per estudiar als Estats Units per dos anys; i, un cop "graduat" allí (International Baccalaureate), vaig aconseguir una altra beca, aquest cop per cursar els meus estudis universitaris a Holanda, on estudiaré pels pròxims tres anys.
En la meva experiència pel món, a la meva jova edat, haig de dir que un dels factors que més hem de millorar a Catalunya és les beques. Sempre m'he hagut de buscar la vida a l'estranger per poder formar-me la meva pròpia carrera, no tenim prous programes de beques i incentius de base similar que animin els joves a quedar-se o a marxar a estudiar a fora de manera temporal. Si no som capaços d'aconseguir crear oportunitats d'aquest tipus, els joves emprenedors se n'aniran a altres llocs a trobar-les, les oportunitats.
Tot i això, en el meu cas, penso tornar en un futur: a) Per amor a Catalunya, per patriotisme, i perquè estic convençut que tots podem construir un futur millor pel nostre país, i b) Perquè he vist un munt de coses a l'estranger que no tenim a Catalunya, i crec que potser, algun dia, la societat es podria beneficiar de les meves experiències i, esperem, de les meves accions.
M'agradaria felicitar-lo, Sr. Arza, pel seu bloc. Penso que hi ha articles molt interessants. Continuï'l! El debat sobre qüestions d'aquest tipus fa país, país conscient i intel·ligent.
Jo porto també uns mesos en el món dels blocs; esteu convidats a passejar-vos-hi: http://politica-paucastellvi.blogspot.com/
Molt atentament,
Pau Castellví Canet
Publica un comentari a l'entrada