dijous, de novembre 23, 2006

Nuclears? Sí, gracies!


Un dels requisits indispensables per al progrés i el creixement econòmic en els propers anys és l’assegurament d’un subministrament energètic suficient, estable i econòmic, que garanteixi la competitivitat futura del teixit productiu del país. Tot plegat sense oblidar que l’escalfament global és una amenaça real que obliga qualsevol política energètica responsable a la reducció substancial d'emissions de Co2.

Si bé no hi ha una resposta inequívoca a la qüestió energètica, el cert és que només una aposta per l’energia nuclear permet avui garantir un subministrament econòmic i a gran escala que no impliqui emissió de Co2, evitant la variabilitat en generació de les energies renovables i deslligant-nos de la dependència excessiva en gas i petroli de zones inestables com l’orient mitjà, Rússia i el nord d’Àfrica. Avui són molts els científics i ecologistes reconeguts com ara James Lovelock o Patrick Moore (un dels fundadors de Greenpeace), que defensen aquesta via davant les alternatives de l'ecologisme-ficció.

Quan el debat entorn de la represa nuclear pren força a Europa, amb governs com el britànic recolzant-ne la represa, a Catalunya els tòpics de la guerra freda continuen centrant la qüestió. No hi fa res que les centrals nuclears siguin avui més barates i segures que fa vint anys, el pacifisme papanates i l’ecologisme de pastanaga continuen oposant-s’hi tot i que aquesta postura incrementi a l’hora la dependència energètica i les emissions de Co2.

Les polítiques energètiques no s’improvisen i una falta de visió pot portar el país a un greu coll d’ampolla per al creixement i el progrés d’aquí a dues dècades. És preocupant que el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 plantegi començar a prescindir de l’energia nuclear d’aquí a 15 anys quan avui aquesta font suposa el 83% de l’energia produïda a Catalunya. Una producció nuclear que es vol substituir per centrals de cicle combinat que no només augmentaran les emissions de Co2 i la dependència energètica, sinó que ho faran amb un cost energètic sempre lligat a la volatilitat dels preus del gas i el petroli. Per als que busquin en les energies renovables una solució a mitjà termini, el migrat pes relatiu d'aquestes energies fa que l'aportació total passi en una dècada de res a res i mig, fins a un optimista 9,5% l'any 2015.

Abans de continuar apropant-nos al futur imminent, caldria exigir un debat obert entorn de la qüestió. La obcecació antinuclear no justifica un risc de pèrdua de competitivitat i col·lapse energètic que molts ciutadans ens neguem a córrer.

13 comentaris:

Libertariano ha dit...

Buen artículo, conciso, claro y contundente. En estas cuestiones económicas y políticas estaremos más de acuerdo que en las culturales, ah esa obcecación (empleando tu palabra) nacionalista.

Un saludo

Pere Garrigosa ha dit...

Benvolgut compratriota, enhorabona pel teu blog. Hi tornaré sempre que pugui. I tu ja saps que sempre que vulguis pots venir a fer tertúlia al Cimera Extraordinària. Ja anem per les 13.000 entrades, i t'hi esperem perquè com més serem més treballarem pel país.

Puig d'en Cama ha dit...

No merci, doncs a mi m'emprenya tenir tres nuclears sota els meus pantalons reusencs, digue'm paranoic, però al Camp som capdavanters en càncers, et remeto una notícia de portada d'El Punt de setembre-octubre, jo hi veig una relació bastant evident.
Però per altra banda també m'emprenya que l'ecologime més recalcitrant sigui incapaç d'acceptar i consensuar un mapa de parcs eòlics; mentre Catalunya sigui un dels països de l'Europa Occidental amb menys energia eòlica haurem de menjar-nos les nuclears amb patates.
Felicitats pel bloc.

Marc Arza Nolla ha dit...

Libertariano,

Gracies per l'elogi però no t'amagaré que segons quines siguin les teves posicions en altres temes no tinc cap pressa per que ens posem d'acord.

Pere,

Gracies. Ja hi vaig passant.

Puig d'en Cama,

Tot i que els estudis que cites no defineixen una relació directa causa/efecte, jo m'hi jugaria alguna cosa que les quimiques hi tenen més responsabilitat que les nuclears.

Tot implica riscos, pero els de l'energia nuclear em semblen assumibles pels beneficis que comporta.


Gracies a tots,
Marc

Inz ha dit...

La teva opinio sobre l'eliminacio dels detrits (?residues) nuclears?

David Llambrich ha dit...

No puc estar d'acord amb tu. S'estima que el potencial eòlic de Catalunya és de 3.500 MW de potència instal·lable i 8.870 GWh/any d'energia produïble. Aquesta estimació és el potencial econòmicament utilitzable després d'haver desestimat les zones amb velocitats mitjanes de vent inferiors a 5 m/s, els parcs nacionals, les zones ZEPA i altres no utilitzables per a l'aprofitament de l'energia eòlica. A més, cada m2 de territori a Catalunya rep una mitjana de 4'03 KWh per any. En altres paraules, si instal·lessim plaques solars al 6'7% de la superfície del Principat (l'urbanitzat o urbanitzable) obtindríem 8.660 GWh/any.
Les tres centrals nuclears que resten en funcionament (els queden entre 10 i 15 anys de vida útil) produeixen 8'7 GWh/any.
Em sembla que apel·lar al dèficit energètic per donar alè a l'energia en format nuclear és la solució dels mandrosos.
Sap greu el desenvolupament tècnic del meu comentari. Només una pregunta: si totes les llars catalanes (solar i eòlica) i petites indústries (cogeneració, biodièsel, etc.) produissin la seva pròpia energia en, diguem, deu anys, a qui hauríem de pagar el rebut de la llum?

Marc Arza Nolla ha dit...

Marco,

No hi ha massa innovacioins a fer en relació als residus nuclears. Són de fet l'únic punt negre d'aquesta tecnologia i probablement no hi ha altra solució que segellar-los en algun lloc desabitat i no porós. En tot cas el risc que impliquen aquests residus és molt menor al de les emissions de Co2.

Val a dir que s'estan fent avanços importants en el tractament d'aquests residus que podrien reduïr el problema en pocs anys.

David,

Els parcs eòlics topen de plè amb la "cultura del no", tothom hi està a favor mentre no els tingui a prop de casa. L'energia solar i eòlica són una gran solució a determinades necessitats, sobretot les d'us particular (residèncial), però ara mateix són una font residual en la que no ens podem centrar a curt i mitjà termini. Per altra banda per a usos industrials necessitem fonts energètiques de més volum i només la nuclear em sembla una alternativa per aquest sector.

Tot plegat sense oblidar que ara mateix el govern català no es plantejar una opció forta per les energies renovables sinó per centrals de cicle combinat que ens fan dependre de proveïdors inestables i continuaran essent forts emissors de Co2.

Gracies a tots,
Marc

Marc Arza Nolla ha dit...

Marco,

No hi ha massa innovacioins a fer en relació als residus nuclears. Són de fet l'únic punt negre d'aquesta tecnologia i probablement no hi ha altra solució que segellar-los en algun lloc desabitat i no porós. En tot cas el risc que impliquen aquests residus és molt menor al de les emissions de Co2.

Val a dir que s'estan fent avanços importants en el tractament d'aquests residus que podrien reduïr el problema en pocs anys.

David,

Els parcs eòlics topen de plè amb la "cultura del no", tothom hi està a favor mentre no els tingui a prop de casa. L'energia solar i eòlica són una gran solució a determinades necessitats, sobretot les d'us particular (residèncial), però ara mateix són una font residual en la que no ens podem centrar a curt i mitjà termini. Per altra banda per a usos industrials necessitem fonts energètiques de més volum i només la nuclear em sembla una alternativa per aquest sector.

Tot plegat sense oblidar que ara mateix el govern català no es plantejar una opció forta per les energies renovables sinó per centrals de cicle combinat que ens fan dependre de proveïdors inestables i continuaran essent forts emissors de Co2.

Gracies a tots,
Marc

Anònim ha dit...

No hi ha res a debatre sobre l'energia nuclear. Continua essent igual de perillosa i contaminant com sempre. El fet que la 'cultura del no' i les grans corporacions no facin possible el desenvolupament d'energies alternatives i descentralitzades ens porta a necessitar ara cuita corrents l'energia nuclear. Però això, insisteixo, no reobre el debat. Senzillament, serà un mal menor (com a mal major, el col.lapse energètic de la humanitat sencera).

Marc Arza Nolla ha dit...

Anònim,

Sempre hi ha espai per al debat.

Gracies,
Marc

luarmo ha dit...

Es cert que tot implica riscos, però les consecuències d'alguns son més greus que d'altres.
Penses que son asumibles? be, no hi estic d'acord amb tú. Mira't açó, es un resum d'un article alemany.
http://valenciaparatodos.blogspot.com/2007/06/blog-post.html

llardefoc ha dit...

Fins que no es tractin els residus de forma molt més segura, prefereixo apostar per les espelmes i les llars de foc... Encara que també emeten CO2

Bona pregunta... Qué emet més CO2, una llar de foc o la seva equivalència temps/potència en placa eléctrica o de gas ???

catalunya.ffw ha dit...

Luarmo,

La seguretat nuclear i la gestió de residus ha millorat moltíssim els últims anys. A mi els riscos em semblen assumibles tot i que cal continuar anant a una energia neta via fonts renovables. El que no podem fer és castigar la nuclear per impulsar sistemes pitjors, més cars i més inestables com les centrals de cicle combinat.

Llardefoc,

Doncs no ho sé, però amb la placa elèctrica no cal carregar llenya amunt i avall i això sempre és un avantatge.

Gràcies a tots dos,
Marc