síndrome f. Conjunt de símptomes
d'una malaltia. Agrupament de
símptomes amb personalitat
clínica acusada descrit per un
determinat autor.
El mite diu que el valencià ha desaparegut de València, que la ciutat s'ha perdut per a la cultura pròpia del país. El cert és que una primera passejada pels carrers de la ciutat podria confirmar el mite. No s’escolten converses en valencià, no hi ròtols o publicitat en valencià, ningú s’adreçà en valencià a un cambrer o un taxista. Aquesta és, però, una imatge deformada de la situació. La llengua és ben present a la capital del País Valencià, però hi és de forma amagada, no evident. S'ha d' anar-a buscar per a trobar-la, però quan es TREU LA LLENGUA i s’ensenya a tort i a dret, la resposta és sorprenent. Hi ha un pou de valencianitat lingüística inesgotable al subsòl de la ciutat.
Aquesta es la síndrome valenciana. No el retrocés de la llengua sinó la llengua com a realitat amagada, i és aquí on rau la lliçó i el remei als símptomes de la pròpia decadència. És l’encaparrament dels parlants el que manté una llengua com a eina útil de comunicació i símbol de pertinença. La síndrome valenciana demostra que el remei és senzill i es pren en petites dosis, n’hi ha prou amb TREURE LA LLENGUA. Treure-la sempre i en qualsevol situació, sense apriorismes estúpids sobre els nostres interlocutors, mantenint-la sempre que la comunicació sigui possible.
La síndrome valenciana és un avís del que no ens podem permetre quan afrontem el repte de fer la nostra llengua atractiva per als que arriben al país.
TREGUEM LA LLENGUA!
7 comentaris:
A València, en certs moments, es va considerar parlar català com a sinònim de poca cultura, poca "nodernitat"... de fet conec matrimonis catalanoparlants que han optat per no usar-lo a cada i que els fills parlin "be" el castellà, que ningó els confongui amb pobres.
Coincideixo en que és una llengua amagada. Llàstima!
http://latramapolaca.blogspot.com/
Com es la situacio' al Pays Valencia fore de la capital?
Màrius,
Jo també conec alguns exemples d'aquest fenòmen tan trist.
Per a mi la síndrome valenciana és sobretot un avís per als catalans. Aquí, on el noucentisme va donar prestigi i modernitat a la llengua i la catalanitat, no s'hi valen les excuses. Treure la llengua és l'únic que ens pot ajudar a superar les dinàmiques demogràfiques negatives.
Marco,
La situació del valencià fora de la capital és tota una altra història. La nit i el dia.
Tot i que la llengua no té el prestigi i l'empenta que pot tenir a Catalunya, la situació s'assembla molt a la que pots haver vist a Reus o Granollers.
Gracies a tots,
Marc
Com sempre, hem de ser els ciutadans els qui defensem la nostra cultura, pq l'actuació dels governants no va en aquesta direcció.
La nova hora de castellà és un cop fortíssim contra la llengua precisament pq envia un missatge clar de que és el castellà l'idioma important.
Els nou vinguts reben aquest missatge i cada dia és més difícil parlar en català a Barcelona per demanar un tallat o qualsevol petita coseta...
Odalric,
La immigració dificulta de vegades poder demanar en català un cafè, o entendre't amb la dona de fer feines. Són oportunitats excel.lents de fer pedagogia, d'explicar que un tallat és un "cortado". No podem passar-nos al castellà i prou, ni parlar en català de forma impertinent si sabem que no ens entenen.
Difícil, potser, però no ha estat mai fàcil això de ser català i sempre ens n'hem sortit prou bé.
Gracies,
Marc
Hola:
La llengua no pot ser l´únic fet sobre el qual es basi el nacionalisme català, hauriem d´apendre de Flandes on es veu no amb tants bons ulls l´allau migratoria, que pot suposar la fi de la nació.
El català jo crec que a estrictament Catalunya está visquent un dels seus millors moments, peró dissortadament a Valencia crec que la batalla está perduda, jo tinc familiars que hi viuen i veuen amb pessimisme.
Peró hi ha gent valenta com Eliseu Climent que lluiten perqué el català no es perdi, aquesta gent mereix un gran premi, lluitar en un ambient tan hóstil i no enfonsar-se.
Garmir,
És clar que la llengua no és l'únic important, però ès el tret més visible, el més clar. Com diu el President Pujol: "la llengua és el nervi de la nació, el nervi del poble."
Sobre Flandes et diré que tot i que admiro la seva impermeabilitat secular a la francofonia, no comparteixo un cert tó malcarat del seu nacionalisme. Nosaltres no podem posar-nos de cul amb la immigració per dos motius ben clars, en primer lloc per que no és en si mateix un fenòmen negatiu, però sobretot per què provocar una resposta de rebuig a la catalanitat per part dels nouvinguts, condemnaria a mort el projecte català. En l'actual configuració demogràfica del país, arribar als milers de nous-nous catalans és l'únic que pot garantir el futur de la llengua i la nació catalana.
Gracies,
Marc
Publica un comentari a l'entrada