Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Jordi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Jordi. Mostrar tots els missatges

dijous, d’abril 22, 2010

Divendres d'inventari: Sant Jordi


Els divendres d'inventari son un exercici de ventilació. L'excusa per a regirar el magatzem del bloc i recuperar alguns dels posts escrits els darrers tres anys.

Per Sant Jordi alguns posts sobre llibres i el dia més bonic de l'any:

- + llibres / + lliures (23/04/07)

dimecres, de novembre 28, 2007

El nostre Thanksgiving


Aixecar sobre la diada de Sant Jordi una festa
d’integració per celebrar la nova Catalunya

El passat dijous, quart dijous de novembre, els Estats Units es van aturar per celebrar el Thanksgiving (Acció de Gràcies). L’únic pont de quatre dies de tot l’any i, sense cap mena de dubte, la festa més assenyalada del calendari festiu nord-americà. A diferència de Nadal, Hanukkah o Setmana Santa, el dia d’Acció de Gràcies és una festa tradicional laica, oberta a tothom i específicament americana. Profundament americana. En un país que té en la immigració i l’èpica del nou món un dels seus pilars fonamentals, Thanksgiving és una eina d’integració. L’única tradició que comparteixen de debò les famílies anglosaxones amb els emigrants de les últimes dècades. Una data que ajuda a fer dels Estats Units una comunitat, alguna cosa més que un ramat de tres-cents milions de persones.

Tot i que l’aportació immigrant ha transformat profundament Catalunya tot al llarg del segle XX, no és fins als últims deu anys que hem topat de cara amb la immigració global, en molts casos sense un substrat cultural comú sobre el que construir la integració. La societat catalana necessita ara un Thanksgiving que ajudi a relligar-nos com a país. Una festa compartida, aixecada sobre la tradició, que celebri allò que ens uneix, els valors del país que volem ser al voltant de la cultura pròpia, de forma cívica i oberta. La diada de Sant Jordi té tots els ingredients per a convertir-se en el Thanksgiving català. Una festa entorn a la cultura i l’amor, el llibre i la rosa. Amb un ingredient comunitari, la passejada, i una part íntima i familiar, la rosa i el llibre. Una dia en que la cultura i la llengua del país hi juguen un paper fonamental, preeminent. Tot plegat en jornada laboral, lligant celebració i feina, per recordar que el treball és un dels valors fonamentals de la catalanitat.

Catalunya és un país sense inèrcies d’integració, obligat a forçar la cohesió entorn a la pròpia cultura. Si volem sumar els nous ciutadans a la catalanitat, no queda altre remei que anar-los a buscar. En un món en canvi és més evident que mai la fluïdesa de les tradicions. Com el sociòleg Anthony Giddens explicava de forma brillant a Runaway Wolrd, un assaig sobre l’impacte de la globalització, les tradicions no es justifiquen per la seva antiguitat. És la repetició, el ritual i el fet de ser compartides el que les defineix. En última instància les tradicions només sobreviuen perquè desenvolupen una funció que serveix a la comunitat que les celebra i són, per tant, fluides i canviants. Aixecar sobre la diada de Sant Jordi una festa d’integració per celebrar la nova Catalunya és el millor servei que aquesta tradició pot fer avui al país. Una autèntica necessitat.
________________________________________________________

Imatge: Fragment de Freedom from Want, de la sèrie The Four Freedoms del genial il.lustrador americà Norman Rockwell.
.

dilluns, d’abril 23, 2007

+ llibres / + lliures


“La nostra civilització, efectivament,
es basa en els llibres"


Sant Jordi és, a més del dia més bonic de l’any, una oportunitat per a fer una mirada al llibre com a objecte, com a eina, com a icona del pensament crític.

El 1989 l’Institut Català de la Mediterrània va concedir el primer Premi Internacional Catalunya al filòsof Karl Popper. A la cerimònia d’entrega al Palau de la Generalitat el vell intel·lectual austríac va desgranar una conferència excepcional sobre “El miracle d’Atenes i l’origen de la democràcia grega”. Publicat poc després per Edicions62 en un recull de textos popperians*, l’acceptació del premi és un dels discursos més bells sobre el llibre i la seva importància per a Occident i la llibertat.

La tesi d’en Popper explica l’espurna democràtica d’Atenes a partir de la redacció de les obres d’Homer que fins llavors s’havien limitat a la transmissió oral, “un esdeveniment d’importància crucial en la història de la nostra civilització”. Homer era un autor popular i atractiu que va portar l’edició a convertir-se en una pràctica establerta i a fer del mercat de llibres de l’Àgora un autèntica institució.

En Popper tancava el discurs dient: “La nostra civilització, efectivament, es basa en els llibres: el sentit de la tradició i l’originalitat, la serietat i el sentit de la responsabilitat intel·lectual, el poder sense precedents de la imaginació i de la creativitat, la concepció de la llibertat i la voluntat de preservar-la que la caracteritzen es recolzen en el nostre amor als llibres. Tant de bo les modes efímeres, els mitjans de comunicació i la informàtica no malmetin mai, ni tan sols afluixin, aquest lligam tan estret!

No voldria pas acabar amb llibres, tot i que siguin tan importants per la nostra civilització. És més important no oblidar que una civilització es compon d’homes i dones individuals civilitzats, d’individus que volen viure una vida plena i civilitzada. Aquest és l’objectiu al qual els llibres i la nostra civilització han de contribuir, i crec que ja ho fan.”

Val la pena tenir-ho en compte i celebrar el llibre, avui i tots els dies de l’any.


* Popper K., Un Mon de Propensions. Barcelona: Ed.62. 1989.