Des que els Estats Units van abandonar definitivament l’aïllacionisme per esdevenir una potència econòmica i militar d’abast global, hi ha hagut dins la societat americana una constant tensió entre la república i l’imperi. Un conflicte entre els partidaris de mantenir la puresa democràtica de l’estat i els defensors d’una agressiva política militar i econòmica que en garantís l’hegemonia tot embrutant-se les mans.
El cert és que rere la segona guerra mundial, no hi havia massa opcions obertes i convertir-se en imperi era, per als Estats Units, una necessitat de supervivència. Davant d’una Unió Soviètica en plena efervescència expansiva del Pacífic a l’Adriàtic, només un poder fort, amb la bomba atòmica com a carta final, va permetre a l’Europa occidental i el món sencer fer front al totalitarisme comunista. Aquesta inevitabilitat de la deriva imperial dels Estats Units no evita, que tot al llarg de la malnomenada “pax americana”, però amb particular intensitat d’ençà del final de la guerra freda, nombrosos polítics i pensadors hagin denunciat les amenaces que suposa per a l’experiència democràtica americana continuar actuant com un imperi en expansió. D’esquerra a dreta, de Gore Vidal a Pat Buchanan, s’apunta als dos riscos principals que l’acció imperial comporta per als Estats Units: d’una banda una devaluació constant de drets i llibertats portes endins, de l’altra el risc que un excessiu esforç militar i econòmic portes enfora provoqui un esgotament letal, tal i com ha passat amb imperis anteriors.
El cert és que rere la segona guerra mundial, no hi havia massa opcions obertes i convertir-se en imperi era, per als Estats Units, una necessitat de supervivència. Davant d’una Unió Soviètica en plena efervescència expansiva del Pacífic a l’Adriàtic, només un poder fort, amb la bomba atòmica com a carta final, va permetre a l’Europa occidental i el món sencer fer front al totalitarisme comunista. Aquesta inevitabilitat de la deriva imperial dels Estats Units no evita, que tot al llarg de la malnomenada “pax americana”, però amb particular intensitat d’ençà del final de la guerra freda, nombrosos polítics i pensadors hagin denunciat les amenaces que suposa per a l’experiència democràtica americana continuar actuant com un imperi en expansió. D’esquerra a dreta, de Gore Vidal a Pat Buchanan, s’apunta als dos riscos principals que l’acció imperial comporta per als Estats Units: d’una banda una devaluació constant de drets i llibertats portes endins, de l’altra el risc que un excessiu esforç militar i econòmic portes enfora provoqui un esgotament letal, tal i com ha passat amb imperis anteriors.
És en aquests últims anys d’administració republicana sota la presidència Bush Jr. Que aquestes amenaces s’han fet més patents i tangibles. La Patriot Act que limita els drets i les garanties dels propis ciutadans per lluitar contra el “terrorisme”, l’empantanegament de l’exèrcit a l’Iraq que no evita que els falcons del govern continuïn amb l’unilateralisme cec i un colossal i creixent dèficit econòmic, són només alguns dels símptomes evidents d’un imperi que ha ocupat, amb traïdoria, els fonaments de la república sobre la que s’alçava.
Continuació: "Midterm elections: menys imperi i més república (II)", dimecres 15/XI
2 comentaris:
No se molt be si em crec la disjuntiva. Pot ser una republica un imperi tambe? Podriem pensar en Anglaterra, no?
Un apunt abans de llegir la segona part, sobre els drets i garanties dels ciutadans: ja podrien multiplicar per dos la Patriot Act que els americans (els ciutadans, o sigui jo no) tenen moltes mes garanties davant de l'estat que a Europa. Coses que donem per sentades, com el DNI, son impensables aqui. Recordo tambe una polemica sobre la Casa Blanca supervisant comptes corrents.. cosa que els bancs centrals europeus fan des de desenes d'anys.
Una república pot ser un imperi, però els valors repúblicans s'acostumen a corrompre en el procés.
Els americans tenen aquesta desconfiança genètica cap al govern que no implica falta de fidelitat i que ja m'agradaria veure-la a Europa. Són justament aquestes les virtuts repúblicanes que es poden perdre quan criticar el govern esdevé dificil per l'imperatiu de "support our troops!".
Publica un comentari a l'entrada