dilluns, de novembre 06, 2006

Partit per la Ciutadania: Riscos i respostes (II)


Des de la nova plataforma parlamentària i els mitjans de comunicació que els donen suport, el populistes del Partit per la Ciutadania presentaran el seu discurs de forma dura i buscant un debat crispat. Denunciaran la suposada discriminació econòmica i social que pateixen els castellanoparlants a Catalunya. Discriminació que derivaria d’una imposició brutal de la llengua catalana en tots els àmbits, començant a l’escola amb un sistema d’immersió lingüística que, segons els neovidalquadristes, condemna milers de nens d’origen espanyol al fracàs escolar. Tot plegat servit en forma de “patriotisme constitucional” i reclamant la superació del conflicte polític amb l’estat espanyol amb l’objectiu últim d’acabar amb tot allò que el catalanisme ha consolidat els darrers quaranta anys: la normalització lingüística centrada en l’ensenyament en català, l’acceptació del caràcter nacional de Catalunya i la importància dels referents simbòlics compartits per a la cohesió de la societat.

Si bé és cert que aquest discurs implica un risc de fractura social en la mesura en que pogués quallar en sectors determinats, el necessari diàleg parlamentari amb el Partit per la Ciutadania és una oportunitat per a respondre a les falsedats de l’antinacionalisme, evitant la crispació i exposant l’enorme èxit d’integració i cohesió aconseguit pel catalanisme des d’unes condicions de sortida molt difícils. Enlloc com a Catalunya milions de persones arribades en poc temps des d’una cultura diferent i en condicions econòmiques molt precàries hi han trobat oportunitats, prosperitat i una acollida oberta. És als nous catalans i als nous nous catalans a qui ha d’adreçar-se el catalanisme en respondre al Partit per la Ciutadania. El fet que sigui un President de la Generalitat nascut a Andalusia qui exposi aquest discurs, des del mínim comú del catalanisme , és la prova definitiva de l’èxit del model català de país.

Si només una catarsi del sistema polític català podria portar l’anticatalanisme a trencar l’hegemonia del nacionalisme i la progressió lenta però estable de la construcció nacional, minimitzar aquest risc implica evitar la confrontació en un moment en que el context polític espanyol pot estar interessat a provocar-la. Evitar gestos agressius davant de provocacions previstes com l’ús del castellà al Parlament de Catalunya, i renunciar a tota polarització, per atractiva que aquesta pugui semblar a determinats sectors del nacionalisme, és l’única resposta que garanteix un control de les tensions socials que han alimentat aquest nou populisme i la seva possible desaparició en un futur proper.

32 comentaris:

Dessmond ha dit...

D'acord per variar, Marc.
Ara, no estic segur de qui crea més tensions en aquests moment. Si els Ciutadans o la imbecilitat d'uns nacionalistes contra els altres.
El panorama no és gens optimista.Cal que ens posem les piles, aquells que encara ens sentim part de la societat civil. Activament, però.

Anònim ha dit...

Comparteixo en general el que dius, Marc.
Potser sí que, com dius al final, es pugui produir una desparició d'aquest diguem-ne fenòmen, amb relativa rapidesa. Em pregunto però quin valor té en temps històric, la rapidesa, ateses les consequències que pot generar en poc temps.
"Don Alejandro" era qui era i va durar el que va durar. Però a hores d'ara encara volem recordar molt bé la magnitutd que va assolir i el que va significar el Lerrouxisme.
Crec que ens equivocariem si menystinguéssim (cosa que tu no fas) la base social que ha permès l'aflorament d'aquests "Ciutadans".
Amb un tractament que sembla més amb tò d'humor, un "blocaire" incideix en aquesta por: http://franciscu.blocat.com/

Marc Arza ha dit...

Dessmond,

Societat civil? Tens idees? parlem-ne. Hi tant!

Peroides,

Ni subestimar-los ni sobreestimarlos. Tampoc cal que are per tres diputats perdem bous i esquelles.

La magnitud l'anirem veient amb els mesos i segons el que veiem caldrà anar modulant la pròpia reacció. Sempre mesurada, però.


Gracies a tots,
Marc

Anònim ha dit...

Brillante análisis. El único problema es que si un dia perdeis el chollo de las subvenciones y os teneis que ganar la vida con vuestros conocimientos vais a pasar mucho hambre.

Por cierto, se os nota un poco rabiosos a pesar de haber pasado ya las elecciones.

Tranquilos que teneis 4 años para recaudar el 20% de todos los que enchufeis en la Generalitat. ¡Animo, daos prisa no vaya a ser que se acabe la pasta!

Pedro ha dit...

L'anònim covard no parla de què la capital a europea amb més enxufats per metre quadrat és Madrizzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz.

Marc Arza ha dit...

Anònim,

Et demanaria que en el futur no facis comentaris anònims. Tot i que en certs sectors es parla sempre de "nazionalistes", pots estar segur que a Catalunya no hi haurà mai una nit dels vidres trencats. Pots signar els teus escrits sense por.

La visió que tens d'un nacionalisme català funcionarial s'allunya molt de la meva. Soc al.lergic a l'administració i al funcionariat i si et prens la molèstia de llegir altres articles del bloc estic segur que ho veuràs clar.

En tot cas t'agrairia que tornessis per aquí i m'ajudessis a entendre aquest nou anticatalanisme del que gaudim al Parlament. Així els meus escrits potser seran "encara més" brillants.

Pedro,

Si les recordo bé, l´últim informe que vaig llegir xifrava els funcionaris a Catalunya en un 12% de la població activa i un 18% a Madrid. Demagògies a banda, un 18% no és molt tenint en compte que hi ha l'administraci´central de l'estat. El que és de ciència ficció és que aquesta mateixa xifra a Andalusia sigui del 20%.

Gracies a tots,
Marc

Joan Arnera ha dit...

Tot i que tens raó en l'anàlisi, a mi els Ciudadanos em foten més por que una pedregada. No hi ha manera d'encetar cap diàleg amb aquesta gent, perquè senzillament es mouen en unes coordenades mentals completament oposades. Jo crec que aniran creixent, que entraran a molts ajuntaments (Barcelona) i que sortiran moltíssim a tots els mitjans, igual com passa amb les plataformes ultra d'Euskadi (que per cert hi estan en contacte). Per cert, on hi ha un bon planter de votants és, no sé pas si curiosament, a les universitats, i en concret a la Universitat Autònoma. Magnífic bloc, felicitats.

Lau ha dit...

I a Extremadura el percentatge de funcionaris arriba al 25%... esperpèntic

Anònim ha dit...

Com a partit minoritari que és, donaran guerra però no passarà d'aquí. El que em dóna la sensació és que molta gent ha votat aquest partit sense saber res i sense conèixer res d'aquesta gent.
No tindran èxit.
Quan més ens ataquin, més sortirà la vena nacionalista nostra i afortunadament encara som majoria.

Albert ha dit...

M'han dit això:
Respecte a en Tubau, tot i que està de moda parlar de l'assetjament, jo trobo més greu la manera com ha presumit públicament de fer trampa any rera any fingint una malaltia per no donar una assignatura que no li agrada... però mantenint intacte el sou de catedràtic.
La frase famosa a l'alumna era una mera carallotada (amb rerafons masclista) però el tema de les classes ha estat de presumir de la corrupció, d'ufanar-se de l'abús de la impunitat corporativa contra tota legitimitat.
Fet per un catedràtic a qui li encanta fer discursos àcrata/morals.

Marc Arza ha dit...

Joan,
¨
És cert que aquest dicurs renovador-populista té molta tirada a l'universitat i sobretot a l'Autònoma. Tampoc no és estrany, la universitat és sempre un niu d'idees que s'allunyen del centre i si l'Autònoma ha estat el centre de l'independentisme té cert sentit que ara ho sigui també, a un altre nivell, del neoanticatalanisme.

Lau,

Les societats funcionarials em fan venir bàsques. Sobretot quan de retruc em toca mantenir-les a mi.

Montse,

M'estimo més no buscar la ocnfrontació per marcar postures. No notes que entre molta gent, "dels nostres", hi ha un cert cansament. Necessitem uns anys de gestió i poc soroll patriòtic.

Pedro,

Entre els intel.lectuals que han apadrinat el moviment només en Carreras se salva de les bufonades i el gest de cara a la galeria. Espero que aquesta tropa en facin moltes per que serà un via ràpida de retorna l'extraparlamentarisme.

Gracies a tots,
Marc

Marc Arza ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Marc, plenament d'acord amb què has escrit a les dues parts sobre Ciutadans. Evidentment, aquesta gent s'alimentarà dels estirabots que facin, i no podem entrar a la seva dinàmica.
Ara bé, si evitar la confrontació, evitar gestos agressius o renunciar a la polarització suposa un fre al procés de construcció nacional (ja prou frenat), tampoc no hem d'oblidar què representen ara mateix (un 3%; a què em sona això ??).És a dir, és el moment de renunciar a gestos identitaris superflus (que usaran en contra)i activar estratègies pragmàtiques de construcció nacional que ens facin avançar de veritat.

Per cert, després de les basques i les angúnies que et provoquen les societats funcionarials, que m'explicaràs una mica l'abast de les teves afirmacions ? pBàsicament, per saber on m'inclous. Tampoc jo no vull una societat funcionarial, si això vol dir faltada d'empenta, però crec que podries acotar què vols dir. Sinó, només em reafirmes de què et vaig titllar...

Josep

Marc Arza ha dit...

Josep,

D'acord amb tu pel que fa a l'actuació a tenir d'ara endavant davant l'oposició dels Ciutadans-Ciudadanos. Ens hauríem d'aplicar allò de "de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" que tan bé coneixem...

Que considero societats funcionarials? Doncs aquelles en que el pes de l'administració en relació al de les activitats directament productives és excessiu. No em negaràs que si les xifres del 25% a Extremadura són certes, allò no és una societat funcionarial indesitjable. També hosón aquelles en que bona part del jovent aspira a ser funcionaris per què els beneficis que gaudeixen aquests últims creen una doble categoria laboral i discriminen els treballadors del sector privat.

Gracies a tots,
Marc

Anònim ha dit...

Tu intento ya en la primera linea de menosprecio y rebaja llamandonos "nova plataforma" induce a pensar que andas algo desfasado o has estado hivernando durante este ultimo mes.
Te recuerdo que hay tres diputados en el parlament con sus 90000 votos y que ninguna plataforma se presenta a las elecciones sino es formandose en partido politico.
Te recuerdo tambien que para formarse y legalizarse como partido politico han de existir unos idearios politicos y estatuos que asi lo avalen.
Te digo esto del ideario porque nos defines con adjetivos inventados por ti como "neovidalquadristes" ya nos explicaras que diablos significa eso.
Creo intuir y estoy casi seguro que en tu bipolar mentalidad ese adjetivo es un sinonimo de extrema derecha.
Bien, volviendo al ideario politico que todo partido democrata debe consensuar en su seno, te recomiendo fervientemente su lectura para poder opinar coherentemente y no verte obligado a inventos lexicos ni busca de sinonimos que avalen como queda demostrado tus poco informadas y argumentadas teorias.
Por si te da pereza su lectura, te dire que C´s (Ciutadans)se define como social-domocrata y liberal-progresista. No es dificil averiguar de donde proceden los 90000 votos, dos terceras partes del PSC y la otra de la abstencion cronica y del PP. lo que nos da a entender que nuestro ideario tiene su espacio politico natural y creciente.
Despues de leer el primer parrafo y cosntatar lo malintencionado y poco informado de este escrito tuyo, paso de leer el resto donde asi por encima solo veo, bandera, himno, patriotismo, caspa y similares. Ya tuvimos bastante con los 40 años del dictador como para aguantar todo esto a estas alturas.
saludos.

Marc Arza ha dit...

Anònim,

Et demanaria que en el futur no facis comentaris anònims. Tot i que en certs sectors es parla sempre de "nazionalistes", pots estar segur que a Catalunya no hi haurà mai una nit dels vidres trencats. Pots signar els teus escrits sense por.

Per començar aclarint el meu escrit, jo no em refereixo al Partit per la Ciutadania com a plataforma sinó que afirmo que el parlament us servirà de plataforma.

Tot i que estic segur que en el moment d'inscriure-us com a partit polític i a partir dels vostres documents interns deveu haver fixat unes línies ideològiques, això no evita que el vostre partit sigui punt e trobada de corrents molt diverses. La majoria de les quals havia estat fins ara entorn el vidalquadrisme, CADECA i alguns fins i tot propers a l'extrema dreta. Si ets proper al partit estic segur que sabràs que l'únic que uneix militants, simpatitzants i votants és una oposició frontal al nacionalisme català. Socialdemocràcia i liberal-progressisme són etiquetes afegides.

M'entristeix que no hagis continuat llegint el meu escrit per que ni parlava de bandera, ni de mossos d'esquadra marcant el pas de l'oca.

Gracies i fins aviat,
Marc

Anònim ha dit...

No se si militas o has militado en algun partido politico, pero estoy seguro que eres consciente que los estatutos e ideario de un partido no son mera palabreria sin transfondo politico, organizativo o identidario, imagino que lo dices por salir de atoyadero con algun argumento por muy simple que sea.
Que evidentemente no somos de extrema derecha quedara demostrado con el dia a dia de la politica catalana, cuando apoyemos las politicas sociales de izquierdas incluso las que nazcan en el seno de ERC siempre que no sean identidarias ni menosprecien a una parte de la sociedad catalana por su lengua, origen o afiliacion.
Creo que cuando se hace una suposicion o incluso una afirmacion hay que apoyarla con pruebas o con argumentos que se sostengan en su objetividad y claridad.
Cuando hablas de que una mayoria de C´s venimos del vidalquadrimso de CADECA o de la extrema derecha, hablas de oidas, no argumentas con nombres ni con datos mas que suposiciones, yo sin embargo puedo decirte sin temor a equivocarme que dos tercios de los 90000 votos que obtuvo C´s vienen del PSC y el resto de la abstencion cronica catalana y del PP.
el que dos de nuestros diputados son robados al PSC no lo cuestionan ni ellos, por lo que asumo esta realida como cierta.
En efecto y con toda rotundidad admito que C´s nace para contrarestrar el nacionalismo administrativo y adoctrinal instaurando en Cataluña, pero nace desde posiciones progresistas.
De todos es sabido que hoy en dia izquierdas y derechas no significa mejor y peor sino tan solo dos formas diferentes de conseguir lo que se supone que es el objetivo fundamental de la politica: el bienestar ciudadano. Por lo que nos sobran las doctrinas ahora ya desfasadas y nos concentramos en lograr avanzes sociales por medio del liberalismo y del socialismo , que aunque puedan parecer antagonicos en la realidad politica europea no lo son.
Por este motivo y por nuestra confrontacion al nacionalismo doctrinal catalan tenemos tambien simpatizantes del sector conservador no nacionalista PP.
Como ves para entrar en la segunda parte de tu articulo, primero deberiamos saber quien es quien y no me refiero al nombre, que mas da que escriba Juan, Jordi o Anonimo? lo importante es saber quien tenemos delante, mas que nada para no divagar ni hablar por hablar sin llegar a ningun lado porque no sabemos si es el lobo disfrazado de cordero o un ciudadano desnudo sin ropa ni pelaje que oculten su verdadero yo.

Marc Arza ha dit...

Ex-anònim,

Més enllà de les vostres posicions polítiques en l'eix dreta-esquerra i de les herències ideològiques que carregueu, m'interessa molt més la vostra posició envers el catalanisme.

Suposo que entens que a la gran majoria dels catalans la "dictadura nazionalista" els hi queda una mica lluny i voldria saber-ne el teu parer.

Jo soc net de navarresos i fill de castellanoparlant i t'asseguro que la meva familia, a banda i banda, veu Catalunya com un país d'acollida i oportunitats al que tothom ha estat benvingut.

M'agradaria saber que et porta a tu a pensar diferent.

Espero la teva resposta,
Marc

Anònim ha dit...

Antes de definir nuestra posición hacia el catalanismo, deberiamos definir la expresión "catalanismo" en sí misma.
si lo consideramos como el apego, el afecto o incluso amor que se pueda sentir a una tierra y a lo caracteristico en ella en este caso a la catalana, no hay nada que objetar, un no-nacionalista puede tener exactamente esos sentimientos como los puede tener un nacionalista, cada cual es muy libre de sentir o dejar de sentir lo que quiera, es algo intimo y personal.
Pero si catalanismo lo entendemos como el apego, afecto o amor a una tierra y entre sus caracteristicas incluimos una forma de hacer politica, una manera planificada de adoctrinar a los ciudadanos en unas ideas, cuando "catalanismo" se convierte en una doctrina y su puesta en marcha en todos los sectores y no en una caracteristica,
entonces nuestra posicion es de confrontacion a esta forma de actuar que es contraria a la democracia, a la moral y al buen sentido comun de las politicas occidentales en la actualidad.

Entiendo que una gran parte de catalanes no sientan esta "instruccion" como algo impuesto, sencillamente porque ya se lo impusieron ellos mismos o se lo inculcaron externamente en el seno de la familia, de la escuela o en sus afiliaciones sociales.
Creo que tu perteneces a este sector de la sociedad catalana, leo en tus articulos sobre C´s un detallado plan para impedir que cualquier idea no-nacionalista pueda contaminar y poner en peligro vuestro catalanismo.
Pero otra gran parte de catalanes se sienten libres, pueden sentir orgullo de Catalaluña como pueden sentirlo de España o incluso estando en otro continente pueden sentirse orgullosos de ser europeos. No estamos atados a doctrinas nacionalistas ni españolas ni catalanas, nos sentimos tan españoles como catalanes.
Lo que tu llamas "dictadura nazionalista" con clara intencion de exagerar el termino para asi menospreciarlo, yo lo llamo "nacionalismo institucional". El que un gobierno democratico institucionalize una doctrina identidaria me parece de extrema gravedad, hay ejemplos en la historia de esta clase de nacionalismo y creeme que ninguno de estos ejemplos se ejecutaron en la democracia.
En cuanto a los personalismos que me aportas, te dire que soy catalán, y yo y lo que puedo apreciar en mi familia vemos a Cataluña como un territorio sin identidad ya que solo tienen identidad las personas, en este caso los catalanes, que somos gente de acojida, amables con los foraneos y en general buena gente si no nos tocan mucho los cojones.
saludos

Marc Arza ha dit...

El catalanisme és el "mainstream" del sistema polític català. Les idees hegemòniques que l'han definit els últims 30 anys. Els llocs comuns sobre el que és
Ex-anònim del Tarragonès (ens anem apropant a saber qui ets):

Catalunya com a comunitat, sobre la integració dels immigrants i sobre la llengua com a patrimoni de tothom.

El motiu pel que penso que aquest cabdal polític ha de ser conservat, o com tu dius: "no contaminat", és que ha estat clau per a la prosperitat, cohesió i osmosi social de tots els catalans.

En cap país d'Europa (en cap regió tampoc si tu vols) hi ha hagut una immigració culturalment aliena de forma màssiva com a Catalunya que hagi entrat a formar part del tronc comú del país amb la rapidesa i l'èxit amb que s'ha fet a casa nostra. Això és gracies al catalanisme i voler tombar aquest projecte trencaria aquest sistema que fins ara ha funcionat bé.

No hi ha "doctrina identitària" a Catalunya. Tots els päïsos (totes les comunitats humanes si vols), compten amb referents comunitaris i els de Catalunya giren al voltant del catalanisme. Pots voler-los canviar, però no és just que vulguis rebaixar la legitimitat dels referents existents amb acusacions totalitàries.

Com sóm els catalans? No t'ho puc dir, no els conec a tots.

---

M'agrada debatre amb tu i podem continuar fent-ho, però et demanaria que deixis enrere el teu anonimat.

Gracies de nou,
Marc

Anònim ha dit...

Tu definición de "catalanismo" es claramente una definicin hecha por y para el nacionalismo, es una definición de espaldas a una gran parte de la sociedad catalana que no es nacionalista. Se basa en un pensamiento sectorial, en una unica forma de ver Cataluña, su historia y sus gentes.
Asi como la biblia responde a todas las preguntas existenciales, el catalanismo hace lo propio ofreciendo referentes politicos, historicos y sociales con los que dar respuesta a las muchas cuestiones antagonicas en sus formas. Ademas debe asegurarse via libre para la realizacion y ejecucion de politicas sectoriales.
La definicion semántica, es sin duda mas limpia, libre, democratica, moral, muy simple y muy clara, menos rebuscada, sin escondidos planes de conversion de una parte de la sociedad a una doctrina, sin intenciones de copar el poder para hegemonizar lo que no esta hegemonizado en la sociedad (ni falta que hace).
Para mi la clave de la prosperidad española y por ende catalana,- no se entiende la una sin la otra si hablamos de prosperidad-, no ha estado ni de lejos en el catalanismo ni en tu definicion ni en la mia, sino en otros aspectos coyunturales e historicos como son: la llegada de la democracia, las libertades individuales,el ingreso en la UE, el descentralismo del poder en España, el buen hacer de nuestra sociedad en conjunto, empresarios, trabajadores, poderes facticos la llegada de inmigrantes... entre otros muchos aspectos.

No me extraña que en nuestra, ahora, animada charla sobre el catalanismo ocupes buena parte de tu escrito a la inmigracion.
Debe ser reconfortante para ti creer que hay catalans y catalanes, e incluso hay altres catalans y nous catalans y hasta, que cosas!! nous-nous catalans!!!!! que sera lo siguiente, neo catalanes? o extramegagüaicatalans?
Esto de dar niveles de ciudadania, siempre os ha gustado mucho, supongo que debe uno sentirse superior, debe ser morboso ser el examinador ,el que pone la nota , el que aprueba y coloca en su correspondiente peldaño segun valores al ciudadano.
El convertir en valores, la lengua, cultura y costumbres es tan ridiculo como el nacionalismo en si mismo, no se puede pretender exigir un sometimiento a esos valores a un individuo libre.
Desde la republica nunca hubo un nacionalismo como el actualmente intitucionalizado, precisamente por eso floreció la prosperidad y cohesion social, nunca hubo en los años 60 ningun tipo de planes de integracion del exodo rural español a barcelona ni de la inmigracion economica interna a la periferia,- ni falta que hacia, eran españoles como los que habia aqui-, nadie pidio niveles C y nadie venia por su amor a Cataluña ni por la Moreneta. A nadie le multaron por rotular solo en castellano su merceria, por eso habia paz social, porque los sentimientos eran privados e intimos como deberia seguir siendolo.

Pero, que es exactamente catalanismo?
segun tu rebuscada teoria, es un flujo, una corriente principal. son tambien unas ideas hegemonicas y unos referentes comunitarios. Pero que fluye por esa corriente? supongo que esas ideas hegemonicas, a saber..
por esa corriente solo pueden fluir ideas, pensamientos, fundamentalismos, instruccion..... que otra cosa sino?
eso es roman paladin se llama IDEOLOGIA, y una ideologia con aspiraciones de instruir a un sector o una totalidad de personas se llama tambien en roman paladin DOCTRINA.

Dejemos la hipocresia, hablemos con claridad para llegar a algun sitio.

No sabes como son los catalanes pero si sabes el tipo de "adoctrinamiento" que les conviene o no.(una sociedad hegemonica? dios nos libre!!)

Marc Arza ha dit...

Manuel,

M'agrada que poc a poc vagis desvetllant la teva identitat. Té el misteri del primer festeig. Ara una carícia, ara un petó, ara un pit... on acabarem?

Seguint les teves respostes et díria que el catalanisme no és ben bé una manera de vere el país sinó també i sobretot una forma de gestionar-lo. uns principis rectors de la politica. Un "mainstream" o corrent social majoritari de valors i principis que d'una manera o un altra es troben a tots els països moderns.
En aquest sentit no és legítim afirmar que aquest "mainstream" està fet d'esquena a bona part de la societat per que elecció rere elecció l'ha reconegut practicament tothom, per activa o per passiva.

Tot i que estic d'acord amb tu en reconeixer que la prosperitat dels últims quaranta anys (cuarenta años de paz?) és pel treball de tots en un contexte democràtic, lliure i europeu, et diria que l'aportació del catalanisme a aquest camí ha estat fonamental i mereix ser reconeguda. Sense la intervenció providencial de CIU en política espanyola a mitjans dels noranta, l'estat espanyol no hauria entrat a l'Euro, no ho oblidis.

Per altra banda crec que t'equivoques en afirmar que la prosperitat de Catalunya va lligada a la d'Espanya. No només per un deficit fiscal que tots els experts internacionals consideren excessiu, sinó també per que el model radial d'Espanya perjudica l'eix mediterrani i l'empobreix amb falta d'inversions i infraestructures. Amb l'actual model, Espanya empobreix Catalunya i li resta progrés econòmic.

Em retreus que parli molt d'immigració i m'empesqui denomiancions estranyes per referir-m'hi, però en un país que ha doblat la seva població en poc més de cinquanta anys fruit de la immigració, no parlar-ne seria cec. No entraré a discutir si els immigrants dels anys quaranta, cinquanta i seixanta eren tan espanyols com els catalans, però no em negaràs que venien d'una cultura i llengua diferent. Per començar molts d'ells van fer el salt de la tradició a la modernitat en posar els peus a l'andana de Barcelona. Que plantegis la situació lingüística i cultural com de liberal en uns anys de persecució salvatge de la llengua catalana és trist i preocupant. No ho discutiré.


Sobre ideologia i doctrina torno a allò exposat més amunt. Tots els països tenen un conjunt d'idees comuns sobre les que s'aixeca l'edifici social i a Catalunya aquestes són les del catalanisme. Pots discutir-les i oposar-t'hi, però negar-ne la legitimitat no s'hi val.

Fins aviat,
Marc

Anònim ha dit...

El nacionalismo suele confundir y mezclar sus propositos e intereses con los propositos e intereses de la sociedad a la que van destinados sus politicas.
CiU no es depositario mas que de sus ideales de partido, solo los partidos no-democraticos creen ser poseedores y ejecutores de supuestos valores hegemonicos o principios de una sociedad plural como en este caso es la catalana.
Los valores y principios de una sociedad moderna no pueden ser otros que los de las libertades individuales, y los partidos que las representan solo son garantes de esas libertades. Los depositarios de los valores y principios es unicamente la ciudadania soberana como es el caso de la española.
Si bien la sociedad catalana es depositaria de unos rasgos culturales especificos, no lo es sino con el conjunto de los españoles de los valores y principios democraticos de nuestra sociedad.
Porque obviamente esos valores y principios de los que hablas no puden ser otros que los puramente democraticos y que se basan todos
ellos en los derechos y deberes no de un territorio sino de los ciudadanos que en el habitan.
Estoy plenamente de acuerdo en que si existe como asi parece un deficit fiscal hacia Cataluña,
que se ajuste ese deficit, que se mantenga la solidaridad interregional y que no se pare la
locomotora catalan por falta de carbon. Esto es de pura logica.

La idea del paleto que viene de murcia a Barcelona y abraza asi la modernidad, me parece tan ridicula, prepotente y simple,- tanto si lo dice un madrileño como un barcelones-, que mejor no te hago ningun comentario.

Los objetivos de los nacionalistas
catalanes,-construccion nacional, unica lengua propia, adoctrinamiento ideologico, supremacia oficial de un sector de la sociedad por sus valores o rasgos identidarios, etc ... son
incompatibles con el liberalismo democratico, con la democracia misma, con la moral occidental y con la sana costumbre de pensar.
Por todo esto era absolutamente indispensable la entrada al parlamento catalan de unos
ciudadanos libres, sin complejos con mucho valor y con las manos limpias, para hacer sitio a
los muchos mas que ocuparan sus puestos en corto tiempo y adecuar la realidad de la sociedad catalana y sus instituciones.
saludos

Marc Arza ha dit...

Benvolgut Manel,

Jo no parlo de CiU sinó d'una serie de punts de trobada acceptats per tots, de part del PP fins a ERC i ICV.
Repeteixo que això no és exclusiu de Catalunya sinó que es troba en tots els països democràtics.

El dèficit fiscal i les seves ccnseqüències més directes com el retràs en infraèstructures són una mancança enorme per a la nostra economia. En última instància són la prova que el model econòmic i polític espanyol no ens afavoreix i per tant la justificació del conflice polític obert amb l'estat. No pots acceptar l'existència d'un deficit fiscal sagnant i a l'hora argumentar que la prosperitat catalana passa per Espanya. És una contradicció.

Jo no he parlat de "paletos" i crec que en aquesta ocasió no m'has volgut entendre. Jo intentava explicar-te que tot i que els immigrants dels anys cinquanta i seixanta no canviaven d'estat si que arribaven a un territori en que la cultura majoritària era una altra. Més enllà d'això no em pots negar que la gent que arribava de pobles perduts a Barcelona (o Madrid) vivia un xoc que era proper a un viatge en el temps. Tradicio vs. modernitat.

Els objectius del catalanisme no són en absolut els que tu esmentes. De fet crec que ja t'he argumentat en alguna ocasió que el catalanisme ha aconseguit én les últimes decades una societat oberta amb un ascensor social molt actiu. Sobre la llengua, em sembla evident que a Catalunya avui no hi ha bilingüisme, sinó una part de la societat bilingüe i una altra monolingüe en espanyol. És justament per avançar cap a un bilingüisme real que existeix la política lingüística i la immersió a l'escola, per no restar oportunitats a ningú.

Fins aviat,

Marc

Anònim ha dit...

Por lo que he podido comporbar, el concepto catalanismo incluye claramente una politica identitaria, cuando hablas de punts de trobada y de principis rectors, estas hablando de identidad entre otras cosas.
Dices que esto se encuentra en todos los paises democraticos, bien, hablemos del pais mas cercano a nosotros, España.
No dudo de que existen "españolistas", pero no estoy seguro de que exista un partido político españolista, ni una conjura españolista entre los partidos parlamentarios.
Yo, al menos, no conozco ninguno que defienda un sistema de enseñanza exclusivamente en castellano, considere que hay acabar con las autonomías, defienda que la Administración debe comunicarse exclusivamente en castellano o crea que hay que "reunir" a la hispanidad en los "Países Hispánicos".
El catalanismo, cuando se convierte en programa político, deriva en nacionalismo e, inevitablemente, acaba por legislar desde unas supuestas esencias nacionales que no se sabe muy bien quién determina.

Esa corriente social de la que hablas, mantiene que Cataluña es una nacion y tan solo un 20% de los catalanes cree que Cataluña sea en realidad una nacion. Tambien mantenia que el Estatuto era un clamor popular y solo un 25% del total del censo voto a favor.
Estos ejemplos nos dan a entender claramente que lo que tu llamas catalanismo no esta ni mucho menos consensuado por la ciudadania, sino tan solo por la clase politica nacionalista que nada en ese flujo ideologico mientras la ciudadania esta seca en la orilla obeservando con cierto distanciamiento como patalean.

Somos un partido con unas bases ideologicas muy claras, fuera de esa corriente identidaria que tu llamas catalanismo. y con un respaldo social increible en tan solo 4 meses y sin apenas medios economicos, ni fachas ni marcianos ni utopicos.
Tampoco queremos ser los defensores de "los otros catalanes", sino de los derechos de todos. Lo han llamado siempre ciudadanía y no excluye a nadie.

Este y no otro era el motivo de mi entrada en este bloq, espero haberte sido de ayuda y entiendas un poco mas a este partido muevo, limpio , con unos simpatizantes dispuestos a todo, con muchas ganas y de un nivel democratico y social increible.
saludos.

Anònim ha dit...

[Por lo que he podido comporbar, el concepto catalanismo incluye claramente una politica identitaria, cuando hablas de punts de trobada y de principis rectors, estas hablando de identidad entre otras cosas.]

Crec company Manuel que ja t'ha dit que no 10 vegades. Saps qui és que és racista i que encara empra els termes raça, estirp, etc. els mitjans de comunicació espanyols. Vull veure com en renegues...


[Dices que esto se encuentra en todos los paises democraticos, bien, hablemos del pais mas cercano a nosotros, España.]


Veig que gràcies a Déu saps dicernir entre Catalunya i Espanya.



[No dudo de que existen "españolistas", pero no estoy seguro de que exista un partido político españolista, ni una conjura españolista entre los partidos parlamentarios.]

Tots els partits constitucionalistes són àltament espanyolistes car accepten ja des d'un bon inici una sèrie de plantejaments que a Catalunya ni ens atrevim a plantejar, com per exemple controlar els fluxos immigratioris, tenir exercit, tenir constitucions que vinculen una atac armat a una acció democràtica del país veí (en aquest cas Catalunya.).


[Yo, al menos, no conozco ninguno que defienda un sistema de enseñanza exclusivamente en castellano, considere que hay acabar con las autonomías, defienda que la Administración debe comunicarse exclusivamente en castellano o crea que hay que "reunir" a la hispanidad en los "Países Hispánicos".]

Company Manel, tens verdaders problemes de lògica bàsica.
Anem punt per punt puix veig que no serà fàcil tanmateix tenim temps per malbaratar.

Espanya (Castella ampliada si vols) s'ha dedicat durant els segles a exterminar llengües i cultures, per tant, poc respecte pot demanar i moltes accions contrictores hauria de dur a terme. A Castella, les classes es fan únicament en castellà i ningú no dubta que hi han catalans que allí rauen.Per tant tros de ximpleria has dit. Saps que passa, que no parles amb un dèbil mental que creu que és inferior a tu i que per tant té menys drets. Jo company, qualsevol cosa que tu puguis tenir a la teva Castella natal (o els teus pares o avis) ho voldré per mi. Si, si tots els ciutadans hem de tenir els mateixos drets, vosaltres ho dieu,oi? Llavors, vull que els meus fills aprenguin català, anglès i francès, tu ho pots fer si vols, només has d'anar a Madrid ÀDHUC JO NO.

Anem per la següent mentida que has dit. El tema d'acabar amb les autonomies és ridicul. Hi ha quelcom que sembla ser que ets incapaç d'entendre, ho explicaré poc a poc i de manera molt senzilla: mentre Catalunya diu que ha de fer Catalunya, els castellans tenen l'extranayua mania de dictar que ha de fer Catalunya. Queixa't el dia que Catalunya tingui intenció de fer parlar català a tothom a Madrid (llavors aquest dia et recolzaré i tot).

Les nacions existeixen, els col·lectius també, sembla que no tinguis estudis, això ho sap tothom. I tu pertanys indubtablement a la nació castellana i ets evidentement un colonitzador. Segurament parles català malament (o directament no el parles, però no entrem en personalismes)puix ets un tancat i no t'adaptes ni per respecte a l'esperit del poble català. Vols empetitir tant aquest país que simplement sigui una fumarada del que era. Sovint la gent com tu oblideu que rere una cultura hi ha gent (si,si gent com la que vosaltres dieu que protegiu XDXDXDX). Perquè no aneu a explicar a França això dels ciutadans que han de parlar castellà i que no hi pot haver la selecció francesa sinó que amb l'espanyola ja n'hi ha prou doncs perquè us fotran d'hòsties i se'n riuran de vosaltres tant i tant que ho sentirem des d'aquí. Només un poble afeblit i dividit com el català pot empassar-se aquestes merdes que vomiteu. Si vols trobar injustícies, si vols veure com es trepitja i com la democràcia es passa pel cul mira't Espanya.

Es ben bé que la merda que tralleu només se la poden empassar dos tipus de persones: malats de la síndrome d'Estocolm o bé ultracolonitzadors.

Mira, hi ha hagut una estona que he pensat: entra i comenta amb aquest individu el en penses del que diu, intercanvia idees amb ell i veuràs com raona. Però saps què? tu ets una mala persona, és evident que qui va a un pais que ha estat massacrat per tots costats i no n'aprèn ni la llengua, i pretén que el que en queda de la cultura s'esvaeixi és realment un malparit.

T'has plantejat mai adaptar-te a la Catalunya real i no la imposada des d'Espanya. T'has plantejat mai que si haguessis anat a França haguessis parlat Francès per collons perquè sinó t'insultarien cada dia per imbècil i pedant? (quins drets com a catalanoparlant tinc jo a Madrid?)

Ets realment maleducat, mala persona i sincerament un colonitzador de l'hòstia.

Sincerament, què em diries si anés a Madrid jo i uns 3 milions d'amics com jo i després de carregar-me un milió i mig d'espanyols llavors els substituís la seva llengua per la meva, la seva cultura per la meva i fes les lleis al meu gust putejant-los, fent-los jugar a la selecció catalana i posant-los una policia que els fotés garrotades a la més mínima. Llavors un cop la polícia, la justícia i l'administració al cap de 60 0 70 anys ja haguessin fet la feina llavors els donariem una mica de democràcia, però no gaire i després quan el poble recuperés una mica la llibertat em faria la víctima. Només un retrassat s'ho empassa!

Nano, t'has de plantejar d'una vegada les coses al revés i posar-te a la pell d'un català. És que és d'un egoisme tant patètic el que fas que ho deixo estar aquí.

Si noi, felicitats heu guanyat el premi al fàstic i als millors aixafa llengües i cultures.

I encara demanen respecte.... Aprèn quelcom de nosaltres home, aprèn que no es pot anar així pel món!

Integra't!!

P.D: No em parlis de racisme, que et veig a venir. A més, no existeixen les races, tots som iguals.

Parlem de col·lectius, el teu, i el meu. I el teu, evidentment no ha respectat res nin ningú, i ara demana respecte, però a casa dels altres es clar! Perquè a casa teva no ha pas canviat res de res. I les imposicions de sempre encara són vàlides. Lluita per la justícia, lluita per Catalunya, lluita al meu costat! I deixa estar l'egoisme, el rencor i les idees totalitaries i neocolonitzadores. Catalunya és terra de trobada, de pas.Benvinguts...esclafeu-ho tot...

Anònim ha dit...

No soy Manel , ni Manuel, pero queria comentar esto ""Espanya (Castella ampliada si vols) s'ha dedicat durant els segles a exterminar llengües i cultures, per tant, poc respecte pot demanar i moltes accions contrictores hauria de dur a terme""

Por la boca muere el pez, hay que recordar que la "catalanidad " de Mallorca se basa en un genocidio REAL ( y por tanto cultural tb ) hecho por catalanes. Después se procedió a la colonizacion, borrando la cultura autoctona y eliminando a los decendientes de los talayoticos.

Anònim ha dit...

josep Badalona:
El victimismo ha dado muchos resultados, tambien los ha dado el falsear la historia, en no llamar a las cosas por su nombre y el ocultar la realidad, pero todo esto amigo josep ya se ha acabado, aqui podemos descutir sobre el sexo de los angeles pero lo que cuenta ahora no es si España existe o si Cataluña es una colonia de Castilla, si los catalanes somos raza superior o españoles del noreste de la peninsula.
Toda esta monserga ya ha quedado desfasada amigo josep, la gente no es tonta y sabe discernir, no podras engañar a nadie mas con todas esas bobadas inventadas que no interesan a nadie.
Las prioridades ahora son las reales, las de verdad, el buen hacer de la sociedad catalana en un marco estable y prospero para todos y el respeto absoluto a las libertades individuales.
Cuando regreses de Matrix sera un placer seguir intercambiando opiniones contigo.
saludos

Anònim ha dit...

Si, si, maleducat i poc respectuós company que no veus que els companys de la Catalunya nord que no parlen castellà no t'entenen.

Fas ben fet a no entrar a comentar ben res puix primer saps que la majoria d'afirmacions són diguem-ne irrefutables i segona el reguitzell d'afirmacions que has regurgitat encara et deu fer coure la moral.

Demana perdó si us plau pel que has dit.

p.d: No cal que t'inventis personatges per donar-te la raó.

Marc Arza ha dit...

Josep,

Al meu bloc no s'hi ha de disculpar ningú per les afirmacions que hi aboca. Et demanaria que mentre utitlitzis aquest plataforma per a debatre respectis les opinions alienes.

Gracies a tots,

Marc

Anònim ha dit...

Hi ha algun llioc on es facin comentaris nomes en catala? Ens han de perseguir els hispanoparlants a totes les webs catalanes? No hi ha ningu que vulgui crear espais en catala, sense intromissions de foranis que no saben escriure en la nostra llengua? Que pesats, son a tot arreu, no tenen ja els seus espais, que han d'ocupar els nostres?

Anònim ha dit...

Estimat company Marc tanmateix tens raó, potser he estat exagerat en les formes àdhuc romanc en el contingut.

Atentament Josep.

Estic amb tu anònim.