La millora radical del sistema educatiu del país és una mesura urgent i necessària. Avui a Catalunya el fracàs escolar se situa entorn del 30%, una xifra inacceptable que condiciona el futur de molts ciutadans, debilita la igualtat d’oportunitats i fa molt difícil la necessària transformació del país en una economia bastida entorn del coneixement.
Les anàlisis fetes sobre els diversos sistemes educatius d’arreu del món a partir d’estudis basats en resultats mesurables, coincideixen a destacar dues característiques comunes als països capdavanters: l’alt compromís i implicació dels pares en l’ensenyament complementat amb el compromís pedagògic i el bon nivell formatiu del professorat.
Lluny d’aquestes premisses, la majoria de les reformes en ensenyament fetes a Catalunya els últims anys s’han centrat en programes, matèries i recursos disponibles, ignorant la renúncia que molts pares fan de les seves responsabilitats educatives i oblidant que aquest abandonament té efectes directes i devastadors sobre els resultats globals del sistema.
Sense voler definir polítiques concretes a seguir, és imprescindible revertir la deixadesa d’alguns ciutadans pensant en formes innovadores d’incentivar el compromís dels pares. Formes que permetin premiar aquells pares amb una major implicació amb mesures com ara la gratuïtat dels llibres o la prioritat en l’elecció de centre i assenyalin els pares que no compleixen com a corresponsables del fracàs escolar.
5 comentaris:
Si tenim en compta que, per la via dels fets (13,000 feines de qualitat destruides en un anys a Catalunya), hem decidit ser un pais de cambrers i paletes, val a dir que tenim la educacio que necessitem per a fer aquestes feines. Es comprensible que s'insisteixi tant en l'aprenetatge del angles, aixi els nostres fills podran treballar als garitos de la Costa Brava on nomes admeten cambrers que parlin anglès amb bon accent. Tot lliga, potser no al gust de tothom, pero lliga.
Vira,
És justament per evitar això que cal apostar, i invertir, en l'escola. Ara, fent-ho bé i no dilapìdant milions d'euros en una sisena hora que no canvia res de fonamental.
Salut,
Marc
Jo sóc partidària de suprimir l'ensenyança pública i fer-les totes concertades i/o privades.
Un pilar tan important com és l'educació no pot estar deixat de la mà de Déu.
Massa immigració i pocs serveis; aquest és el problema.
Montse,
Sanitat i ensenyament han de ser universals i gratuits, si m�s no com a punt de partida. Ara, �s cert que no cal que sigui l'estat qui presti el servei, mentre s'ocupi de garantir-lo.
Marc
L'educació es fonamental a la vida, sinó hi ha educació dificilment hi ha bon futur, poden comportar una serie de problemes al mon laboral, i al carrer també poden comportar una serie de problemes bastant greus, tot aixó tenen la responsabilitat els pares, i molts pares no son conscients d'aquestes coses, per que haurien de tindre assistencia pedagogica o psicologica, segons com sigui la situació del fill. Jo crec que amb un pedagog ja ho millorarien, per que l'aprenentatge entre un psicoleg i pedagog es similar, depen dels defectes que tingui el fill, i el grau de mala educació, per que la majoria de gent jove tenen bastanta mala educació i una falsa irrespectuositat de cara a la gent una mica diferent, com per exemple l'assetjament escolar que jo ho vaig patir com alumne.
Esperem que els hi hagi fet bons comentaris.
Publica un comentari a l'entrada