divendres, de juliol 20, 2007

Voluntariat i associacionisme, llavors de prosperitat.


Tot sovint es presenta l’economia i el món de l’empresa com l’antítesi del voluntariat i l’associacionisme, ben delimitats per la recerca del benefici personal d’una banda i la contribució altruista de l’altra . Hi ha però una escola de pensament econòmic i social que es nega a acceptar aquesta divisió de pedra picada, reclamant l’atenció per al component comunitari de la creació de riquesa, el capital social. En aquesta línia són de gran interès els arguments desenvolupats en un dels últims llibres de l’investigador nord-americà Francis Fukuyama, publicat l’any 1995 sota el títol original de “Trust: the social virtues and the creation of prosperity”* buscant una resposta al per que del desenvolupament divers de les economies avançades i el seu major o menor èxit en la creació i desenvolupament de grans empreses.

La resposta a aquest interrogant la trobem, segons Fukuyama, en el divers grau de capital social disponible, derivat de la confiança com a característica que influeix directament la possibilitat de les persones de treballar les unes amb les altres. La sociabilitat espontània d’un país, aquella que va més enllà de la família i de manera informal queda a banda de l’administració, és el que permetria a societats com la nord-americana la construcció de grans empreses, en oposició a la confiança reclosa en l’àmbit familiar de societats com la italiana (o la catalana) que impedeixen, per norma general, el creixement per sobre del control estricte del clan.

Portant un pas més enllà la teoria exposada es pot afirmar que aquesta densitat cívica no és tan sols una prova de l’alt nivell de capital social existent sinó que influeix directament en la seva creació i manteniment. Així el nivell d’associacionisme i voluntariat d’un país no serien tan sols prova del nivell de confiança existent sinó que en són també escola i llavor.

Junt amb el nord d’Itàlia, Catalunya ha estat tradicionalment una de les societats mediterrànies amb una major densitat cívica, tot i no apropar-se als nivells dels països anglosaxons. Aquesta capacitat ens va donar en el passat les eines per tirar endavant la revolució industrial i suplir el rol d’una administració pública inexistent, portant el país a ser la societat moderna que és avui. És bo recordar-ho en un moment d’enormes reptes de futur per a fer evident que en el reforç del voluntariat i l’associacionisme més ampli hi ha una gran força per al creixement i la prosperitat del país.

*”Confiança: les virtuts socials i la creació de prosperitat”.

3 comentaris:

rafael ha dit...

Hi ha d'altres arrels, Marc. La confiança és necessària. Si estudies l'origen de la lletra de canvi o dels consulats ara fa sis segles sabràs que sense el valor confiança no es lliuraven diners ni es podia generar un intercanvi de béns i valors. Encara avui en dia el valor d'una marca, la confiança en ella, és tota una garantia que va més enllà de la publicitat.

El voluntariat i l'associacionisme és també una qüestió de valors, de proïsme, de servei, d'ajudar o no arriben altres xarxes públiques, d'esforç i de lliure iniciativa, però permetem que obri una altra discussió. A Catalunya tenim moltes associacions i molta gent que figura en vàries associacions alhora, fins i tot en les seves juntes directives. Quantes realment són operatives?

La prosperitat no pot ser només una qüestió de valors perquè condemnarien a d'altres parts del món. A Yale, han creat una animació per veure on es genera el PIB del món i com pots veure no és només una qüestió de valors. http://gecon.yale.edu/world_big.swf

catalunya.ffw ha dit...

Rafael,

Gr�cies pel link que m'envies. Molt interessant!

Hi tant que la prosperitat no �s nom�s q�esti� de valors. Tamb� cal un context, unes actituds i el dinamisme que els relligui per engegar el cercle virtu�s del progr�s.

Salut,
Marc

Vira ha dit...

Rafael, em sembla que aixo de que les marques generen confiança es cosa del passat. Avui son mes aviat signes externs de riquesa, o de estar a la ultima, o de quelcom de mes. De fet les empreses ja veuen les marques com quelcom a cremar per tenir beneficis rapids (exemple: les marques de vi que son comprades per grans empreses i que perden qualitat a la mateixa marxa que guanyen preu)