El RACòmetre, el sondeig de RAC1 per a les properes eleccions espanyoles, preveu uns resultats força estables a Catalunya. La participació baixaria prop d’un 10% però el repartiment d’escons variaria poc respecte als comicis de fa quatre anys. L’oscil·lació més dràstica serien els dos escons de creixement per al PP i una lleugera baixada del PSC i ERC. Però més enllà del resultat final i d'aquesta imatge de bassa d'oli, hi ha algunes dades del RACòmetre que criden l’atenció i resulten força preocupants per al futur del sobiranisme. Un autèntic senyal d'alarma.
Segons el sondeig de RAC1 la intenció de vot dels nous electors, joves entre 18 i 24 anys, posa el PSC i el PP molt per davant de CiU i ERC. Si un 15,3% dels joves votarien PSC i un 10,3% ho farien pel PP, només un 7,3% i un 3,4% ho farien per CiU i ERC respectivament. Entre els joves els vots a partits d’obediència estatal dobla amb escreix els vots al catalanisme estricte. El sobiranisme és minoritari entre els nous votants i la majoria dels qui comencen a formar-se una identitat política ho fa a l’espanyola, entre el PSOE i el PP.
Segons el sondeig de RAC1 la intenció de vot dels nous electors, joves entre 18 i 24 anys, posa el PSC i el PP molt per davant de CiU i ERC. Si un 15,3% dels joves votarien PSC i un 10,3% ho farien pel PP, només un 7,3% i un 3,4% ho farien per CiU i ERC respectivament. Entre els joves els vots a partits d’obediència estatal dobla amb escreix els vots al catalanisme estricte. El sobiranisme és minoritari entre els nous votants i la majoria dels qui comencen a formar-se una identitat política ho fa a l’espanyola, entre el PSOE i el PP.
És evident que el RACòmetre no és més que un sondeig que cal llegir amb certa distància. Serà necessari estudiar la tendència del vot jove un cop passades les eleccions per validar-ne la informació. Tot i això, sembla clar que si es confirmen aquestes dades el missatge nacionalista no qualla amb força entre les noves generacions de votants. Una realitat que dóna pocs arguments per a l’optimisme sobiranista i que caldrà començar a respondre a partir del proper dia 10.
.
19 comentaris:
Mentre ERC-sector CarodMontilla es dedica a destruir CiU enllà on pot i altres us dediqueu a demanar el vot en blanc, l'altre bloc el PPPSOE que ens equipara a una província espanyola va creixent (amb 800.000 futurs votants que els nacionalitzaran un dia o altre) dia a dia. I aquest sí que és el peix al cove que s'hi dona.
La ciència política ja ha demostrat amb escreix que en la formació ideològica de les persones pesa molt més l'herència familiar i l'entorn social, que no pas la influència dels mitjans de comunicació. Majoritàriament, els joves tenen tendència a votar el que voten a casa seva. Una altra cosa, és què admeten en públic que fan. Ja sabem que "el què diran" pesa molt en l'opinió dels més joves, encara que no hi hagi testimonis quan verbalitzen les seves idees...
Primer guanyar la guerra (contra espanya) i després la revolució fins que no ho assumim estem condemnats al fracàs ja que l'enemic va fent ben compactats i sense fissures.
Sembla que no ho aprendrem mai, ni a garrotades.
Què t'esperaves? no ets tu un dels que estàs enviant el missatge que la millor opció és votar en blanc.
Aquesta enquesta t'hauria d'alegrar, heu aconseguit el que volieu, els joves nacionalistes opten per no votar o votar en blanc.
O potser tens difucultats a casar el que desitges amb el que prediques?
Vota, home, segueix el teu cap. T'ho demana.
A Catalunya el bloc en blanc afavorirà al PP, és el que voleu? sí amb el Psoe creieu que no s'ha aconseguit res per Catalunya, n'esteu segurs que s'aconseguirà alguna cosa amb la dreta reaccionaria del PP?
Efectivament, el RACòmetre s'ha d'agafar com el que és, però em temo que marca una tendència: la de la bipolarització PP-PSOE i la dels referents espanyols del jovent en tots els aspectes: polítics, culturals, etc. Tot plegat amb la inestimable col·laboració de TV3, la tuya. Gràcies Joan Majó, gràcies Joan Ferran. I gràcies, Carod.
Benvolgut Marc,
A mi em sembla lògic. Es una conseqüència de la pèrdua evident d'influència (i de prestigi) del catalanisme, després que Esquerra perpetrés el segon tripartit. De mica en mica, estem retrocedint a la situació dels 70, en què el nacionalisme era minoritari i el castellà era la llengua hegemònica.
Aquesta tendència es va invertir als 80, amb l'accés de Pujol a la presidència de la generalitat i només es podrà redreçar amb la recuperació del poder per part del nacionalisme. Per això, no entenc la teva postura de votar en blanc.
El vot en blanc no fa sinó reforçar aquesta tendència.
Efectivament, és una tendència real no casual i sí causal.
El dia que certs partits (i branques de certs partits) prioritzin Catalunya (la de veritat, no la idealitzada) enfront del seu 'xiringuitu' particular, la gent tindrà la opció de votar:
a) conservador (PP)
b) social (PSOE)
c) catalunya
d) alternatius
Lamentablement, molts que haurien d'estar a "c" únicament treballen per diferenciar "c", "C", "ç", i així no hi ha res a fer...
Sense ser una entusiasta del tripartit (tot i que el prefereixo a altres fòrmules perquè sóc catalanista però també d'esquerres), no tinc la sensació de que haguem perdut gaire en la parcela sobiranista en comparació amb els temps d'en Pujol. A mi em costa molt oblidar que va ser ell i el seu partit els qui van fer a Aznar president.
Per altra banda, suposo que el RACòmetre marca, més que no pas l'espanyolització del jovent, la seva manca d'interès per la política i per entendre com funciona aquesta. Molta gent pensa que en aquestes eleccions només es pot votar PP o PSOE i que tota la resta és tirar el vot.
És el que passa per predicar el vot en blanc. És el votant més jove el seguidor i el què és sent més traït per ERC també és el més inclinat a seguir proclames fetes amb i cor i no amb el cap.
I a més aquest fantàstic sondeig del racòmetre no té en compte el jovent que ve de la immigració i que tant el PP i PSOE s'estan treballant, perquè al final serà una nova bossa de votants fidels. La xifra encara podria sortir-los més rodona.
Anònim,
Allò més curiós és que ERC també hi perd en aquesta equació. Potser se n'adonaran després del 9M? Veurem el resulstat.
Xavier,
Per això seria bò que els que hi entenen s'ho mirin bé el proper dia 10. Allò on hi ha més vot jove que hi haurà passat?
Si l'herència familiar és tan important el catalanisme ho té complicat per a fer forat entre els milers i milers de famílies que han anat arribant al país les útlimes dècades. El cert és que hi ha anat entrant, però. Oi?
Bacus,
Amb el teu comentaria acabo de tornar al '36. Allò més fotut és que fins i tot savent el que sabem ara no hauríem estat capaços de convèncer ni els animals de la CNT ni els animals del PSUC. Tot hauria anat igual. Que ens diu això del que podem fer avui?
Joliu,
Jo em mantinc amb el vot en blanc. De fet l'abstenció i el vot en blanc entre els joves són un senyal d'esperança. Això no vol dir, però, que la tendència entre els que tenen el vot decidit no sigui preocupant.
Marali,
Jo no voto només mirant el resultat final. Voto, també, per expressar la meva opinió. El que jo dic amb el meu vot d'aquí a deu dies és que n'espero més del catalanisme. N'espero molt més. De fet els hi exigeixo més.
Sinceremant, no crec que hi hagi diferència entre el PSOE i el PP quan no tenen majoria absoluta. Tampoc no n'hi ha massa quan en tenen. Recordes la LOAPA?
Indígena,
Un article d'en Xavier Marcé a la revista Benzina d'aquest mes presenta una molt bona reflexió sobre TV3. A TV3 li cal competència, una televisió nacional privada i ambiciosa.
Jaume,
Tens raó en el fet que ara mateix el pujolisme sembla un oasi enmig d'una tendència descendent. Anàvem guanyant, per punts però guanyant, i ara anem perdent. Que hi fem doncs?
Daniel,
Ç, ç, c...? que bò.
Egotista,
El pacte amb la segona legislatura Aznar va ser un error imperdonable. El suport al primer govenr Aznar no! Si el catalanisme no pot pactar a dreta i esquerra es converteix en una joguina inservible.
Josep,
El votant més jove exigeix més i aìxò és bò. El vot en blanc és l'ànsia d'una revolta democràtica que si el catalanimse sap protagonitzar pot ser una font de creixement importantíssima.
Una altra cosa és que el vot decidit entre els joves sigui preocupant perquè és un vot decidit a l'espanyola.
D'aquesta revolta democràtica com a oportunitat espero poder-ne dir alguna cosa la setmana que vé.
Dess.,
Serà qüestió de veure com hi fem forat. El PSC fa temps que rega i cultiva aquest hortet. Saben el que fan aquesta gent.
Gràcies a tots,
Marc Arza
Les coses pinten molt malament pel sobiranisme, jo fa uns anys ho veia diferent i pensava que el vent de la història anava a favor nostre, ara veig que el sobiranisme, per molt que es digui el contrari, va de baixa, la llengua perd presència social, la immigració massiva només fa que empitjorar una situació ja de per si complicada.
Jo crec que en les properes eleccions podrem veure amb dolor que la situació és realment dolenta, fa dos dies vaig estar parlant amb un amic meu amb bons contactes a la direcció del PP a Barcelona i ell em va assegurar que les enquestes internes del PP els hi donen que el PP superarà, per poc, però superarà a CiU a la demarcació Barcelonina i que ERC baixarà i molt.
Segurament el dia 10 de març serà un dia molt trist pel catalanisme i potser el simptoma de que ja no només hem perdut una batalla més sinó que ja em perdut la guerra.
Espero estar en un error.
Anton
Hola Marc,
Interesante tu blog, que he descubierto desde el de MV. Me ha llamado la atención este post sobre el voto joven en Cataluña.
Aunque me he perdido un poco con lo de la "c", "C", "ç", me ha gustado el comentario de daniel vidal (mi traducción catalán-castellano también deja algo que desear). No quiero pecar de simplismo, pero quizá a la gente le preocupan más las lentejas y el cercanías que las naciones (española y/o catalana) y los estatutos. Y eso es tan válido para el PP como para ERC.
bacus, igual me he quedado "lost in translation", pero cuándo empezó la guerra con España? Más madera!! Es la guerra! :P
Salutacions
Raul,
T'agreïxo que passis per aquí i facis l'esforç de buscar traducció per entendre el bloc i els comentaris.
El cert és que el sobiranisme no és sentimentalisme romàntic sinó més aviat política de llenties, per utilitzar la teva frase. Ek sobiranisme és rodalies i el dèficit fiscal. És el desequilibri de poder entre Catalunya i Espanya, la relació de dominació que patim, no s'entén la nostra prostració econòmica i algunes dificultats del dia a dia.
Sobre el comentari d'en Bacus et diré que jo no l'interpreto literalment sinó com una referència a la Guerra Civil. Fins al maig del 1937 i encara més enllà, l'hegemonia anarquista a Catalunya situava el conflicte en una disjuntiva. Que fer? Guanyar la guerra i després fer la revolució o fer-ho tot alhora encara que això perjudiqués les opcions de victòria contra les Nacionals. Entre els partidaris de la ideològia i els realistes. Avui a Catalunya hi ha qui posa la ideologia per davant el conflicte (polític) amb Espanya. En Bacus utilitza la referència a la Guerra per fer veure que ell no és partidari d'aquesta opció. Jo tampoc!
Gràcies de nou,
Marc Arza
Marc,
Tengo que discrepar contigo sobre eso que dices que el nacionalismo son basicamente las lentejas (si te he entendido bien). Yo me refiero a los nacionalismos en general, no solo al catalan. Luego tu me diras si crees que el catalan no funciona asi, o si crees que no tengo razon en ningun caso.
Los ciudadanos no nacionalistas se sienten por lo general igualmente frustrados por el estado y por las dificultades del dia a dia, por usar tu expresion. Esto no es un problema nacionalista, es un problema humano. Por lo tanto, debe de haber algo mas que lentejas. Me gustaria si no te importa que me explicaras lo de la "relacion de dominacion que padeceis". Yo no vivo en Catalunya (ni siquiera vivo en Espanya) y las veces que he visitado Barcelona, me he encontrado una ciudad basicamente prospera, feliz y sin atisbos de dominacion por nadie (cuando tu hablas de dominacion, me imagino los anyos de la dictadura, o los tanques britanicos en Irlanda del Norte...). Sinceramente, me gustaria comprenderlo.
En cuanto al "desequilibrio de poder" entre Catalunya y Espanya... hombre, mientras Catalunya no sea un pais independiente siempre va a haber una relacion de desequilibrio. Esto no implica una situacion de desventaja de Catalunya respecto a otras regiones (autonomias, naciones, o como quieras llamarlo) del mundo. Tampoco quiere decir que Espanya sea un pais especialmente "dominante". Incluso en el sistema federal mas descentralizado que conozco (los EEUU), al final existe una relacion asimetrica entre estados y gobierno central.
De la misma manera, el deficit fiscal del que hablas (supongo que te refieres a las transferencias entre autonomias) no es mas que el fruto del sistema de proteccion social de los paises desarrollados del mundo. Madrid tambien tiene deficit fiscal porque es tambien una autonomia rica. Andalucia tiene transferencias netas positivas porque es pobre. En el contexto europeo, Espanya es pobre y Alemania rica, asi que Alemania transfiere a Espanya. En el contexto personal, yo gano mas que un mileurista, asi que entiendo razonable que tenga que pagar un porcentaje de impuestos mayor que el mileurista. Seria cojonudo que tuviera que pagar lo mismo, pero eso seria una sociedad bastante darwiniana.
Ahora bien, si tu lo que crees es que Catalunya debe ser un pais independiente, entonces si que puedo entender tu frustracion. Pero eso, una vez mas, no es un asunto de lentejas.
Lo de bacus lo sigo sin entender... me he perdido en las sutilezas de la traduccion. Si no te importa traducirme ese par de frases, igual lo entiendo mejor. Si no, pues a otra cosa, mariposa :)
Gracies!
Esto me recuerda una fiesta donde estuve el otro dia. Habia una senyora que habia estado viviendo un mes en Barcelona y me decia que su casero barcelones se quejaba de la represion durante la epoca de Franco y decia que "he hated the government".
No me pudo explicar si se referia a que odiaba el gobierno de Franco, el gobierno actual de Madrid, la Generalitat, el tripartito, o que si simplemente era anarquista. Esa pobre senyora si que estaba "lost in translation" :)
Publica un comentari a l'entrada