el recurs esdevé habitual, gairebé reflex,
i s’acaba governant a cop de prohibició
fins i tot en les qüestions més trivials
Liderar o prohibir? Convèncer o imposar? L’exercici del poder en clau liberal exigeix un us limitat de les prohibicions i restriccions que permet l’autoritat executiva. Una manera de fer que se situa a les antípodes de les formes politiques habituals de l’actual govern de la Generalitat.
Quan hi ha problemes de circulació a l’àrea metropolitana i no s’aconsegueix frenar la mortalitat a la carretera, la solució és prohibir circular a més de 80 km/h fins i tot a les tres de la matinada quan les autovies es troben buides. No hi fa res que hi hagi solucions tècniques per adaptar el límit de velocitat a les necessitats de cada moment. Resulta indiferent la dubtosa veracitat dels motius ambientals adduïts per a justificar la mesura. Prohibit i fora! De la mateixa manera, quan l’escalada dels preus immobiliaris esdevé un problema social i la demanda no frena, s’aposta per aprovar una llei que autoritza l’expropiació d’habitatges “buits”. No sembla important que la mesura sigui d’impossible aplicació i més que dubtosa constitucionalitat. Tampoc no ho és que mai no s’hagi aplicat l’expropiació de vivendes de protecció oficial desocupades tot i ser possible des de fa anys. Prohibir i expropiar resulta senzill quan la resignació dels ciutadans sembla no tenir límits.
A poc a poc el recurs esdevé habitual, gairebé reflex, i s’acaba governant a cop de prohibició fins i tot en les qüestions més trivials. Ara sembla que ha arribat el torn de les setrilleres dels restaurants. Els productors d’oli de Catalunya tenen l’ambició de prestigiar el seu producte per aconseguir consolidar l’oli amb denominació d’origen per sobre dels granels de baixa qualitat. L’ambició és legítima i necessària. L’agricultura del país necessita especialitzar-se i és interessant que els consumidors aprenguin a apreciar la qualitat d’un bon oli, sobretot si és del país. Ara, quan es podria pensar que una campanya de sensibilització impulsada pel sector seria el més adient, fins i tot acceptant que el govern hi col·laborés en suport del sector agrari, resulta que la mesura estrella serà la prohibició de les setrilleres als restaurants. A partir d’ara, tothom a fer servir ampolles d’oli amb etiqueta i prou!
No és un mal acudit, a Catalunya es promou l’oli prohibint les setrilleres. Es diria que un cop instal·lats al despatx els hereus del “Prohibit prohibir!” han afegit una cua al missatge del ‘68: “Prohibit prohibir... a no ser que ho fem nosaltres!”.
.
Quan hi ha problemes de circulació a l’àrea metropolitana i no s’aconsegueix frenar la mortalitat a la carretera, la solució és prohibir circular a més de 80 km/h fins i tot a les tres de la matinada quan les autovies es troben buides. No hi fa res que hi hagi solucions tècniques per adaptar el límit de velocitat a les necessitats de cada moment. Resulta indiferent la dubtosa veracitat dels motius ambientals adduïts per a justificar la mesura. Prohibit i fora! De la mateixa manera, quan l’escalada dels preus immobiliaris esdevé un problema social i la demanda no frena, s’aposta per aprovar una llei que autoritza l’expropiació d’habitatges “buits”. No sembla important que la mesura sigui d’impossible aplicació i més que dubtosa constitucionalitat. Tampoc no ho és que mai no s’hagi aplicat l’expropiació de vivendes de protecció oficial desocupades tot i ser possible des de fa anys. Prohibir i expropiar resulta senzill quan la resignació dels ciutadans sembla no tenir límits.
A poc a poc el recurs esdevé habitual, gairebé reflex, i s’acaba governant a cop de prohibició fins i tot en les qüestions més trivials. Ara sembla que ha arribat el torn de les setrilleres dels restaurants. Els productors d’oli de Catalunya tenen l’ambició de prestigiar el seu producte per aconseguir consolidar l’oli amb denominació d’origen per sobre dels granels de baixa qualitat. L’ambició és legítima i necessària. L’agricultura del país necessita especialitzar-se i és interessant que els consumidors aprenguin a apreciar la qualitat d’un bon oli, sobretot si és del país. Ara, quan es podria pensar que una campanya de sensibilització impulsada pel sector seria el més adient, fins i tot acceptant que el govern hi col·laborés en suport del sector agrari, resulta que la mesura estrella serà la prohibició de les setrilleres als restaurants. A partir d’ara, tothom a fer servir ampolles d’oli amb etiqueta i prou!
No és un mal acudit, a Catalunya es promou l’oli prohibint les setrilleres. Es diria que un cop instal·lats al despatx els hereus del “Prohibit prohibir!” han afegit una cua al missatge del ‘68: “Prohibit prohibir... a no ser que ho fem nosaltres!”.
6 comentaris:
la llibertat individual sempre demunt de prohibicions absurdes. Quin model tant antic de valira.
És curiosa la manera que tenen d'afrontar dels problemes: prohibint. Si Franco prohibia en blanc i negre, el tripartit prohibeix en colors.
De totes maneres, em costa de creure que acabin portant-ho a terme. Senzillament, no pot ser. L'ampolla no va bé per amanir, no fa el raig fi. I després, a l'hora de pagar: "són quinze euros del dinar, i sis de l'oli". Au va! Aquest cop, no se'n sortiran.
El que acabarà passant, si ho tiren endavant, és que per estalviar, es reompliran les ampolles amb oli a granel, com fan a molts llocs amb el vi de taula, que te'l serveixen amb l'ampolla desprecintada. Fins aquí podíem arribar!
És una mostra més de la mediocritat que gasten. Quan no tens propostes positives per resoldre els problemes comences a prohibir, sembla que fas alguna cosa i et dóna una apariència de poder per tapar la teva incompetència.
Plim,
És la foto que tenia a mà. Tan antic tampoc, tot just ha caigut del catàleg fa dos mesos.
Jaume,
Bén curiosa, ja ho pots bén dir.
Salvador,
Mediocritat a l'engròs. Mediocritat i impotència.
Gràcies a tots,
Marc
molt bo!!!
Josep,
Merci
Marc
Publica un comentari a l'entrada