Més llocs de treball, sí, però amb més atur
i menys riquesa. Una mala jugada, doncs.
Podria semblar que la creació d’ocupació és una bona notícia, un símptoma de dinamisme econòmic que contribueix a reduir l’atur i augmentar la prosperitat general. Podria semblar-ho però no és així. En una economia oberta la oferta de mà d’obra de baixa qualificació és gairebé infinita. En conseqüència, en un mercat de treball d’abast global la creació de més i més llocs de treball atrau més i més mà d’obra i acaba convertint.-se en un factor de precarització.
En aquest context, l’increment de l’oferta de treball via immigració acaba superant la demanda amb el consegüent impuls a l’alça de l’atur. Encara més, tot i que el creixement del total de població ocupada genera un augment de la riquesa absoluta, la baixada de la productivitat provocada per l’escàs valor afegit de la nova ocupació i el creixement de la població, fa que la riquesa per càpita es vegi reduïda, amb la consegüent caiguda del nivell de vida. Més llocs de treball, sí, però amb més atur i menys riquesa. Una mala jugada, doncs.
Les darreres dades relatives a l’evolució del mercat de treball a Catalunya confirmen aquesta tendència. L’any 2007 Catalunya va liderar la creació de nous llocs de treball a l’estat, però tot i així l’atur va créixer gairebé un 2% fins als 265.000 aturats. Unes xifres que empitjoren encara més aquest darrer gener, amb un increment d’aturats del 6,5% en un sol mes. Tot plegat en un entorn de mínim creixement del PIB per càpita, que va realment enrere quan es contempla la població real del país comptada per targetes sanitàries. L’economia catalana crea milers de llocs de treball de nul·la productivitat. Alhora, s’atrau tanta mà d’obra que es genera excedent laboral mentre el resultat de l’operació en termes de progrés és pràcticament nul.
Tot indica que som a punt d’encarar un final de cicle. La construcció i l’endeutament general que servien de motors bàsics del sistema mostren proves evidents d’esgotament. Unes condicions que haurien de portar a una frenada del creixement econòmic i la creació de llocs de treball. La crisi i el trauma semblen inevitables a hores d’ara, però aquesta és també una oportunitat per a corregir els errors més recents. Una oportunitat d’apostar per una estructura econòmica i social més equilibrada, productiva, oberta i creativa. Una oportunitat que comença per entendre els errors comesos, els seus efectes i la forma d’afrontar-los.
Continua...
Proper divendres 15/02/07: Keynesianisme i obra civil, una solució equivocada
Proper divendres 22/02/07: Economia productiva o ribot tributari
En aquest context, l’increment de l’oferta de treball via immigració acaba superant la demanda amb el consegüent impuls a l’alça de l’atur. Encara més, tot i que el creixement del total de població ocupada genera un augment de la riquesa absoluta, la baixada de la productivitat provocada per l’escàs valor afegit de la nova ocupació i el creixement de la població, fa que la riquesa per càpita es vegi reduïda, amb la consegüent caiguda del nivell de vida. Més llocs de treball, sí, però amb més atur i menys riquesa. Una mala jugada, doncs.
Les darreres dades relatives a l’evolució del mercat de treball a Catalunya confirmen aquesta tendència. L’any 2007 Catalunya va liderar la creació de nous llocs de treball a l’estat, però tot i així l’atur va créixer gairebé un 2% fins als 265.000 aturats. Unes xifres que empitjoren encara més aquest darrer gener, amb un increment d’aturats del 6,5% en un sol mes. Tot plegat en un entorn de mínim creixement del PIB per càpita, que va realment enrere quan es contempla la població real del país comptada per targetes sanitàries. L’economia catalana crea milers de llocs de treball de nul·la productivitat. Alhora, s’atrau tanta mà d’obra que es genera excedent laboral mentre el resultat de l’operació en termes de progrés és pràcticament nul.
Tot indica que som a punt d’encarar un final de cicle. La construcció i l’endeutament general que servien de motors bàsics del sistema mostren proves evidents d’esgotament. Unes condicions que haurien de portar a una frenada del creixement econòmic i la creació de llocs de treball. La crisi i el trauma semblen inevitables a hores d’ara, però aquesta és també una oportunitat per a corregir els errors més recents. Una oportunitat d’apostar per una estructura econòmica i social més equilibrada, productiva, oberta i creativa. Una oportunitat que comença per entendre els errors comesos, els seus efectes i la forma d’afrontar-los.
Continua...
Proper divendres 15/02/07: Keynesianisme i obra civil, una solució equivocada
Proper divendres 22/02/07: Economia productiva o ribot tributari
4 comentaris:
Una anàlisi acurada de la situació econòmica actual. És una pena que els "analistes" de partit, els periodistes i "los expertos en economía " no donin un cop d'ull als teus comentaris. Si més no per a començar a argumentar amb solvència.
M'has deixat al·lucinat, fins i tot tens planificats els propers posts!
Mentrestant el ZZ diu qui si augmenta l'atur és bo per que hi ha gent amb ganes de treballar.
Hem tingut una economia basada en la construcció i el turisme que generava llocs de treball... però no llocs de treball per nosaltres. Es va generar gran quantitat de feina que només volia assumir la nova immigració i que empenyia els salaris a la baixa. Si algú ho pot fer menys..... L'augment espectacular de població s'ha fet amb gent que és receptora neta de serveis i ajuts.
Abans teniem una proporció suportable entre usuaris dels serveis públics i privats. Una meitat de catalans es podien permetre pagar l'escola dels seus fills i la dels altres, la seva mútua i la sanitat dels altres, el seu cotxe i el transport dels altres, etc. Avui tenim uns serveis públics deficitaris, caríssims i desbordats, de mala qualitat. S'ha de ser molt valent o temerari per anar a l'escola pública o al CAP a segons quin barri o el metro i el bus a segons quina hora i parada.
Per cert, he fet post sobre els túnels mal girbats de Montblanc. En saps alguna cosa més?
Al final, com sempre, serà el mercat el que acabi posant les coses al seu lloc, i aleshores sí que l'atur serà preocupant de debò i per bastant de temps.
Artur,
Hi ha algunes, poques, veus públiques en aquest sentit. En Joan Oliver dedicava la seva columna del dijous passat a argumentar pràcticament el mateix que jo escrivia al post.
Joliu,
Tinc alguns posts pensats perquè són la continuació d'aquest mateix. M'estimo més fer-los per entregues perquè el mitjà bloc no dona permassa més que trenta línies.
Coincidim en la precaritació que vivim. Espero dedicar-hi un espai en els posts que anunciava.
Lrds,
L'economia acostuma a seguir parametres racionals, se'n pot allunyar temporalment com ens ha passat els últims anys, però sempre acaba recuperant el curs lògic. Quan es gasta més del que es té, i dic es gasta i no s'inverteix, sempre toca pagar-ho un dia o altre.
Gràcies a tots,
Marc
Publica un comentari a l'entrada