diumenge, de juliol 27, 2008

Immigració: 3 mentides / 3 veritats


MENTIDES

Necessitem la immigració: Catalunya és un dels països del món amb una demografia més pobre. És cert que necessitàvem immigració per a compensar aquesta circumstància, però després de rebre gairebé un milió d’immigrants en una dècada no sembla raonable continuar parlant de necessitat. Fa alguns anys que el nostre dèficit poblacional va quedar compensat amb escreix. És en la productivitat i no en el nombre absolut de mà d'obra on hi ha la solució.

La immigració genera riquesa: La immigració no genera riquesa. No quan la riquesa es mesura per càpita, que és com cal comptabilitzar-la. La nul·la productivitat del sistema econòmic al que s’integren els immigrants fa que la creació de riquesa global del país no arribi a compensar el creixement de població. Fa anys que els catalans no guanyen benestar material.

La immigració és incontrolable: Les imatges de pasteres a les platges canàries i del sud d’Espanya distorsionen la realitat del fenomen immigratori. Gairebé un 40% dels immigrants de l’estat arriben via l’aeroport de Barajas. No hi ha res més segur i sota control que un aeroport i per tant cal remetre la qüestió a la base de la política d’immigració de l’estat.

VERITATS

La immigració és incontrolable: Mentre el sistema econòmic continuï basat en activitats de nul valor afegit, com la construcció i el turisme de masses, la immigració serà incontrolable. Aquest model econòmic afamat de mà d’obra barata és l’origen de l’espiral d’immigració de la darrera dècada.

La immigració és alhora problema i esperança: La immigració és saba nova per al país. La diversitat que aporta és una de les claus de les societats creatives que han de protagonitzar aquest segle. Més enllà de les dificultats evidents per a superar l’allau dels últims anys hi ha la possibilitat de ser un país millor que no érem, més viu i complert.

La immigració és el repte més important del país: No hi ha cap qüestió més greu i urgent en l’agenda dels propers anys que la immigració. L’abast del repte és tal, els riscos que implica són tan alts, que la seva gestió ha de tenir prioritat absoluta en tots els àmbits. És urgent parlar-ne més enllà dels tòpics. La frivolitat i el papanatisme no poden tenir espai en aquest debat.
______________________________________________

Imatge: Fotografia d’un senyal de transit a la frontera entre Mèxic i els Estats Units advertint els conductors del possible pas d’immigrants creuant la carretera. Una foto fixa de la tragèdia humana de la immigració il·legal.

*Post ja publicat el passat 29 de novembre de 2007

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Si ara fossiu emigrants i arribesiu a l'estat español, triarieu Catalñunya per quedar-vos-hi? Si la resposta és no, aleshores com és que tan emigrants acaben aquí? algú els hi du? Com és que al Pais Basc no hi ha gairebé immigració? (perdoneu pel fet d'incloure Catalunya dins l'estat espanyol, però si fos independent la pregunta no tindria sentit).

Joan Arnera ha dit...

Bravo pel post, Marc, molt valent. Només discrepo de la segona de les veritats, on dius que la "La diversitat que aporta [la immigració] és una de les claus de les societats creatives que han de protagonitzar aquest segle". Això em sembla un discurs una mica ingenu, amb franquesa. La diversitat, que és inevitable i que què hi farem, no és intrínsecament bona com ens han fet pensar. O almenys, la diversitat no és bona objectivament, com sembla que apuntes. Com a molt, la diversitat té algunes coses bones i algunes (!) coses dolentes (molt evidents).
A mi em sembla que la immigració és un problema, és un repte (el repte és superar el problema) i sobtretot és quelcom contra el qual no es pot lluitar, sinó assumir-ho. Però no assumir-ho com si fos un regal del cel, com s'ha intentat explicar per part dels sectors oficialment progres d'aquest país (i de l'altre), i com tu tant bé critiques aquí.
Salut

catalunya.ffw ha dit...

Anònim,

No dic que no hi hagi males pràctiques en la gestió de la immigració de les que acabem essent víctimes nosaltres. En tot cas, per estructura econòmica sí que ens toca tenir la immigració que tenim.

Joan,

És evident que no crec que la immigració sigui un fenomen bò "per se", però tampoc no crec que sigui dolent "per se". Bé, ho és quan es dóna de forma massiva i nosaltres ens hi hem apropat força aquests últims ansy. En tot cas, sí que crec que la diversitat que la immigració aporta és un bon adob per al país si el sabem aprofitar.

Gràcies a tots dos,
Marc