L'escola catalana té una taxa de fracàs escolar superior al 30%. L'informe PISA ens deixa a la cua d'Europa any rere any i el sistema educatiu acaba essent massa sovint una fàbrica “d'incultes, apàtrides i, de vegades, analfabets” (Patrícia Gabancho dixit). Els números canten, l'escola falla i no es capaç de formar i incorporar a la catalanitat el conjunt dels joves ciutadans, garantia de la igualtat d'oportunitats i base de tot el projecte meritocràtic. Però si l'ensenyament català és incapaç de fer la seva funció principal com és possible que cada dos per tres li encomanem noves tasques?
Fa pocs mesos el flamant director de l'acadèmia espanyola de cinema començava el mandat reclamant una assignatura de cinema a l'escola. Fa poques setmanes el cardiòleg Valentí Fuster i el cuiner Ferran Adrià demanaven que l'escola ensenyés a menjar bé. Fa pocs dies s'anunciava la creació d'una nova assignatura d'introducció a l'economia i finances. Sense oblidar que ja fa un parell de cursos que els alumnes dediquen algunes dotzenes d'hores a una mena d'aiguabarreig anomenat Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. No som capaços d'ensenyar matemàtiques, llengua, geografia o història als nostres joves però aspirem a que l'escola els ensenyi a menjar, anar al cinema, contractar una hipoteca i respectar les minories. Tot plegat sembla més aviat poc raonable.
Potser que deixem l'escola en pau i no li demanem més del que ja no ens dóna.
*
Potser que deixem l'escola en pau i no li demanem més del que ja no ens dóna.
6 comentaris:
Fa anys que ho dic jo això. I que deixin els mestres fer de mestres: ensenyar a llegir i escriure i les quatre regles; com ans.
Darrerament, per adobar-ho, porten la canalla a tot arreu, i així, els bombers fan de mestre, a la guàrdia urbana fan de mestres, els encarregats de les fàbriques fan de mestres, si no és que tenen un departament de pedagogia! En aquesta feina tothom ha perdut els papers.
L'escola s'ha de dedicar a ensenyar coneixements i a ensenyar a adquirir-ne més quan deixis d'anar-hi. La resta són tasques de la família
I LA FAMILIA QUE COI FA?.
COMPRAR ORDENAORS,CONSOLES TEFONINOS I ALTRES ESTRIS ELECTRICS,PAGA ACTIVITATS I LO QUE CALGI PER EVITAR "EDUCAR".AIXI ANEM.
JUGANT AMB BCN.
Fa anys que l'educació és un caos i cada vegada que poden s'inventen alguna cosa per empitjorar-ho.
En canvi hi ha paisos que destaquen per l'estabilitat educativa...i pels resultats, així que qui pot... ja ho saps... a l'alemanya, com els Montilla.
El problema és que ho fiem tot a l'escola perquè la família o no té temps o passa.
Coincidim. Els sistemes educatius d'èxit funcionen perquè combinen dos factors: la implicació i el compromís del pares amb una bona formacío, prestigi i exigència al professorat.
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/educaci-la-nova-riquesa-de-les-nacions.html
Gràcies i fins aviat,
Marc Arza
Publica un comentari a l'entrada