Deixeu l'escola en pau!

L'escola catalana té una taxa de fracàs escolar superior al 30%. L'informe PISA ens deixa a la cua d'Europa any rere any i el sistema educatiu acaba essent massa sovint una fàbrica “d'incultes, apàtrides i, de vegades, analfabets” (Patrícia Gabancho dixit). Els números canten, l'escola falla i no es capaç de formar i incorporar a la catalanitat el conjunt dels joves ciutadans, garantia de la igualtat d'oportunitats i base de tot el projecte meritocràtic. Però si l'ensenyament català és incapaç de fer la seva funció principal com és possible que cada dos per tres li encomanem noves tasques?

Fa pocs mesos el flamant director de l'acadèmia espanyola de cinema començava el mandat reclamant una assignatura de cinema a l'escola. Fa poques setmanes el cardiòleg Valentí Fuster i el cuiner Ferran Adrià demanaven que l'escola ensenyés a menjar bé. Fa pocs dies s'anunciava la creació d'una nova assignatura d'introducció a l'economia i finances. Sense oblidar que ja fa un parell de cursos que els alumnes dediquen algunes dotzenes d'hores a una mena d'aiguabarreig anomenat Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. No som capaços d'ensenyar matemàtiques, llengua, geografia o història als nostres joves però aspirem a que l'escola els ensenyi a menjar, anar al cinema, contractar una hipoteca i respectar les minories. Tot plegat sembla més aviat poc raonable.

Potser que deixem l'escola en pau i no li demanem més del que ja no ens dóna.

*

Llibre: "Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets"

Algunes frases encertades que es poden trobar a l'assaig sobre l'ensenyament a Catalunya publicat per Patrícia Gabancho fa poques setmanes. Un llibre interessant, punyent i necessari.

“La primera tongada del model Rosa Sensat va funcionar perquè les mestres i els mestres -afectava sobretot la primària- estaven molt motivats, tenien autèntica vocació pedagògica, no paraven de fer cursos de reciclatge, ho experimentaven tot, ho discutien tot: l'escola activa eren també ells. I perquè la societat que els enviava els nens era homogènia, poc conflictiva i encara arrossega a una certa admiració per la cultura.”

“... no tothom se'n surt, perquè no és tant un problema de continguts -a un adolescent li pots ensenyar el que vulguis, que si vol és una esponja- com d'hàbits. Sense l'hàbit de l'esforç i sense disciplina, i amb la família xiulant, ja pots abaixar el nivell que no hi ha res a fer.”

“Llucia Ramis (...) ha resumit els seus dubtes generacionals en una primera novel·la costumista, Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys. (...) Doncs bé, una frase de l'autora: "Ens varen educar perquè no ens privéssim de res d'allò que volíem, però ningú ens va guiar perquè sabéssim què és allò que volíem". Déu n'hi do. Una generació estovada. Vols dir, xata, que algú t'ha d'explicar què és allò que vols? Tantes coses, tantes facilitats has tingut, que ara que voles sola no saps cap on volar?”

“Les societats tenen el nivell educatiu que es mereixen, perquè el sistema és una emanació de la societat. És impossible tenir un sistema educatiu millor que el nivell d'exigència de la societat envers ella mateixa.“

“El Pacte Nacional per l'Educació, com tots, acumula folis. No cal fer-ne la transcripció: hi ha una part de la declaració, on es constaten les coses ja habituals, és a dir, que la societat va canviant i va tenint noves necessitats, i una part d'acords, on es marquen uns camins per, precisament, atendre aquestes necessitats. (...) queda poc, per no dir gens d'espai concentrat en l'exigència i l'excel·lència -dues paraules que costa trobar en el patracol.

“Catalunya es debat entre l'angoixa que el fenomen migratori provoca en molta gent, que veu com el país es dilueix en aquesta espanyolitat banal que ens envolta, i l'actitud d'abandonar tot referent autòcton, incloent la llengua, per no ofendre els nouvinguts -com si Catalunya i la seva identitat fossin ofensives.”

*

Educació, la nova riquesa de les nacions.

A Catalunya hi ha un problema de model d’ensenyament

que té poc a veure amb la manca d'inversió.

El sociòleg Manuel Castells, un dels pioners en l’estudi de la societat de la informació, parla sovint de l’educació com la nova riquesa de les nacions. Amb aquesta referència al clàssic d’Adam Smith el professor Castells deixa ben clara la importància fonamental de la formació per al progrés de qualsevol societat en el segle que comença. El cert és que hi ha lloc al món per a persones i països poc formats, però no a Europa i encara menys a Europa occidental.

En aquest sentit, les conclusions de l’estudi presentat recentment per al Fundació Jaume Bofill, en línia amb les dades de l’informe PISA, descriuen una situació alarmant de fracàs escolar i baix rendiment. A Catalunya hi ha un problema de model d’ensenyament que té poc a veure amb la manca d'inversió. Centrar el debat entorn al finançament és un error, abocar més recursos a un sistema viciat només n’augmenta els vicis.

Les anàlisis fetes sobre els diversos sistemes educatius d’arreu del món a partir d’estudis basats en resultats mesurables, coincideixen a destacar dues característiques comunes als països capdavanters: l’alt compromís i implicació dels pares en l’ensenyament complementat amb el compromís pedagògic i el bon nivell formatiu del professorat.

Lluny d’aquestes premisses, la majoria de les reformes en ensenyament fetes a Catalunya els últims anys s’han centrat en programes, matèries i recursos disponibles, ignorant la renúncia que molts pares fan de les seves responsabilitats educatives i oblidant que aquest abandonament té efectes directes i devastadors sobre els resultats globals del sistema.

Sense voler definir polítiques concretes a seguir, és imprescindible revertir la deixadesa d’alguns ciutadans pensant en formes innovadores d’incentivar el compromís dels pares. Formes que permetin premiar aquells pares amb una major implicació amb mesures com ara la gratuïtat dels llibres o la prioritat en l’elecció de centre i assenyalin els pares que no compleixen com a corresponsables del fracàs escolar.

(Els últims 3 paràgrafs d’aquest post recuperen un text del passat 19/09/06)

.