dijous, de gener 03, 2008

Llibertat per a Fouad Al-Farhan (blocaire detingut)


El passat 10 de desembre la policia saudita va detenir Fouad Al-Farhan, emprenedor i blocaire, per opinions critiques amb el règim d’Aràbia Saudita. La solidaritat blocaire demana el nostre compromís a nivell global. Us proposo enviar a l’ambaixador saudita a Brussel·les (beemb@mofa.gov.sa) el correu de protesta que trobareu més avall.

+INFO:

Post a globalvoicesonline.org
______________________________________________


To His Excellency Mr. Nassir Alassaf
Ambassador of the Kingdom of Saudi Arabia

Dear Sir,

I deeply regret the arrest of Fouad Al-Farhan, a Saudi blogger prosecuted because of his writings praising the Kingdom reformers and against some of your government policies.Fouad Al-Farhan is an active citizen and entrepreneur, a foreign educated youngster who returned to Saudi Arabia to work on his country’s future.

Unlike most Saudi bloggers Fouad used his real name, taking a strong commitment for freedom and becoming an easy target. An example any nation around the world would welcome and encourage.Ideas, responsible criticism and active citizenship are the basis of nowadays human and economic development. Ignoring this reality, Saudi fears of technology and open information only cripple the country’s future.

It is Saudi bloggers by the thousands and not Saudi princes by the thousands who will open opportunities for the new generation. Ideas, not oil, are your best resource.Don’t jeopardize the future.

Free Fouad Al-Farhan!

5 comentaris:

joliu ha dit...

No donis idees al Bolaño

catalunya.ffw ha dit...

Poca conya! El tal Al-Bolaño és capaç d'això i més.

Gràcies,
Marc Arza

Anònim ha dit...

Marc, en Mordechai Vanunu va ser empresonat 18 anys per opinions contràries a Israel. Entre nosaltres, s'ha secrestat El Jueves per opinions contra la Monarquía, i també s'han processat "persones humanes" per cremar fotografies del Rei.

A mí l'Aràbia m'importa un colló de mico, jo visc aquí i m'importan els problemes d'aquí!!

O sigui, 'guapu', abans de mirar la palla a l'ull aliè, vigila't la biga al teu propi!!!!!

catalunya.ffw ha dit...

Anònim,

En Mordechai Vanunu no va anar a la presó per delictes d’opinió sinó per revelar secrets militars i posar en risc la seguretat de l’estat. El clima d’opinió general a Catalunya fa difícil qualsevol comentari que defensi Israel, però el cert és que, deixant de banda els territoris ocupats, l’estat de dret israelià és exemplar.

Com que a Catalunya no es pot defensar Israel sense explicar-se molt i demanar excuses, passo a fer-ho. Jo em considero amic del sionisme i defenso l’existència de l’estat d’Israel a les fronteres del ’67 (ajustant-les per incloure alguns assentaments que son ja barris israelians), però tampoc voldria justificar alguns actes de violència i repressió que la majoria d’israelians condemna. Crec que tan bon punt els palestins puguin garantir la seguretat d’Israel, l’exèrcit ha de retirar-se dels territoris ocupats i ajudar a la creació d’un estat palestí amb el que poder viure en pau.

Això pel que fa al teu primer comentari!

catalunya.ffw ha dit...

Anònim,

Crec que l’actuació de la justícia en els afers d’El Jueves i la crema de fotografies del rei va ser gravíssima. Una prova de la molt baixa qualitat de la democràcia espanyola. No hi vaig dedicar espai al bloc perquè intento no escriure dels “temes del dia”, d’allò que cent altres blocaires ja comenten.

Considero que puc parlar de la “biga” a l’ull propi des del moment que fa mesos vaig escriure un post defensant en Pepe Rubianes i criticant alhora aquells que voldrien tancar la COPE a Catalunya. El pots trobar aquí:
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2006/10/llibertat-dexpressi-rubianes-i-la-cope.html

En Fouad Al-Farhan és un blocaire com jo, com molta gent que passeja per aquest bloc, i d’aquí que considerés que valia la pena donar-li suport i denunciar la seva situació. Si creus que fins que no fem de Catalunya un paradís no hauríem de col•laborar a fer del món un lloc millor, aquest dia no arribarà mai.

Gràcies,
Marc Arza