el sobiranisme creix entre la societat escocesa
amb l'aspiració d'evitar que els vots anglesos
puguin imposar, tot i que sigui democràticament,
polítiques i governs que no convenen al futur d’Escòcia
El Partit Popular pot guanyar les properes eleccions. El 9M la participació decidirà els resultats. Concretament serà el nivell d’abstenció a Andalusia i Catalunya el que portarà la continuïtat o el canvi a la Moncloa. Una abstenció que al Principat podria ser de rècord si se suma el poc entusiasme catalanista i el desencís d’allò que havia estat l’esperança Zapatero. De nou, un partit que rep poc més d’un 15% dels vots catalans pot governar l’estat i tenir a les mans el destí del país. El mateix Partit Popular que ha fet de l’anticatalanisme una de les claus de la seva tasca opositora i que aspira a una marginació definitiva de qualsevol poder autònom català pot governar de nou Catalunya, com a part de l’estat, tot i ser una opció marginal entre els votants del país.
Una hipotètica victòria del PP en aquestes circumstàncies demana mirar-se en el mirall escocès per a buscar-hi arguments. Entre les claus de l’ascens del nacionalisme escocès els últims vint-i-cinc anys hi ha el que es podria anomenar com a efecte Thatcher. Escòcia votava laborista de forma massiva i tot i així va viure tres victòries conservadores de la Dama de Ferro i una revolució política i econòmica que va resultar més dura per als escocesos que no pas a la resta de britànics. El trauma va portar a la reacció i és a partir d'aquest moment que el sobiranisme creix entre la societat escocesa amb l'aspiració d'evitar que els vots anglesos puguin imposar, tot i que sigui democràticament, polítiques i governs que no convenen al futur d’Escòcia. Fins al punt que en Xavier Solano, autor d’El Mirall Escocès, considera la Dama de Ferro com a responsable principal del gran creixement del nacionalisme a Escòcia.
Les aspiracions majoritàries dels catalans no poden guanyar les eleccions del 9M però la urgència d’un canvi de regles de joc no sembla encara prou assumida per la societat. L’estructura política que neix amb la transició tanca tota possibilitat a els catalans controlin de forma efectiva el seu futur, perquè puguin evitar la marginació que l’estat fa dels seus interessos mentre xucla sense contemplacions els recursos fiscals del país. Una situació que s’agreuja quan els partits que fan polítiques contra Catalunya poden governar l’estat tot ignorant a consciencia els vots catalans.
Potser será la versió catalana de l’efecte Thatcher, l’efecte Rajoy, la gota que vessarà el got de la frustració catalana.
.
Una hipotètica victòria del PP en aquestes circumstàncies demana mirar-se en el mirall escocès per a buscar-hi arguments. Entre les claus de l’ascens del nacionalisme escocès els últims vint-i-cinc anys hi ha el que es podria anomenar com a efecte Thatcher. Escòcia votava laborista de forma massiva i tot i així va viure tres victòries conservadores de la Dama de Ferro i una revolució política i econòmica que va resultar més dura per als escocesos que no pas a la resta de britànics. El trauma va portar a la reacció i és a partir d'aquest moment que el sobiranisme creix entre la societat escocesa amb l'aspiració d'evitar que els vots anglesos puguin imposar, tot i que sigui democràticament, polítiques i governs que no convenen al futur d’Escòcia. Fins al punt que en Xavier Solano, autor d’El Mirall Escocès, considera la Dama de Ferro com a responsable principal del gran creixement del nacionalisme a Escòcia.
Les aspiracions majoritàries dels catalans no poden guanyar les eleccions del 9M però la urgència d’un canvi de regles de joc no sembla encara prou assumida per la societat. L’estructura política que neix amb la transició tanca tota possibilitat a els catalans controlin de forma efectiva el seu futur, perquè puguin evitar la marginació que l’estat fa dels seus interessos mentre xucla sense contemplacions els recursos fiscals del país. Una situació que s’agreuja quan els partits que fan polítiques contra Catalunya poden governar l’estat tot ignorant a consciencia els vots catalans.
Potser será la versió catalana de l’efecte Thatcher, l’efecte Rajoy, la gota que vessarà el got de la frustració catalana.
.
10 comentaris:
Buenos días, Marc!
No crees que le quitas legitimidad a los movimientos independentistas catalanes (democráticos e ilustrados en su inmensa mayoría) cuando protestas contra las reglas del juego porque el clima politico actual no es el más favorable?*
"tot i que sigui democràticament"
A mí lo de imponer democráticamente me suena a contradicción en los términos (al estilo de 'inteligencia militar').
Saludos,
M
*No estoy seguro de que el clima sea tan desfavorable, pero es lo que se intuye de tu post.
Per això a vegades em deu sortir una vena leninista i em sembla que "com més pitjor, millor"
és una bona idea ja que tb saltaria en ZP hi posarien en Bono.
Estarien en un cul de sac PP, Bono o independència.
Si guanya Rajoy ho farà sense majoria i això o l'obligarà a governar en una minoria molt inestable amb el resultat d'unes noves eleccions o un possible canvi de llei electoral, o un pacte amb CiU. En qualsevol de les dues circumstàncies no hi ha efecte Rajoy a l'estil d'efecte Thatcher, en el primer cas per l'efímera victoria, en el segon és obvi el perquè.
Jo crec molt poc en els miralls. Crec igual de poc amb aquesta mena de reactius, sigui Rajoy, Aznar o en ZP de torn. Si aquests ens han d'insulfar la via independentista, més val que pleguem. Aquests aporten la via de la decadència. Poca cosa més.
Potser tens raó.
Catalunya s'enfonsa i encara som poc els que ens rebelem i ens rebelem poc.
EL problema és que s'enfonsa prou a poc a poc per que la societat s'hi adapti i ho assimili com a natural.
El que necessitem és una bona crisi. Una crisi de collons.
La Dignitat Nacional de Catalunya el 9 de Març la simbolitza Ciu l´únic que té com a prioritat la defensa dels interesos dels ciutadans catalans.
Miguelón,
Quan la democràcia s'entén com la tirania dela majoria i s'utilitza per a imposar injsutícies, es pot dir sense embuts que s'imposa democràticament.
B. Costa i Bacus,
El problema és que de vegades ens quedem amb com pitjor, pitjor. El risc de quedar-nos al cul de sac sense saber sortir-ne.
Lrds,
Si en Rajoy guanya el PSOE desapareixerà durant un parell d'anys i governar en minoria serà més fàcil que mai.
Dess.,
No és l'horitzó que més m'entusiasma, però l'afany d'evitar que ens governi la dreta podria arribar a ser un argument de sobirania per a la colla progre del país. Sí?
Joliu,
La sensació que anem perdent és nova, només fa vuit anys que durà després d'un parell de dècades en que, molt a poc a poc, anavem guanyant. L'angoixa fa difícil veure-hi clar.
Garmir,
En Duran encara pensa que Espanya pot canviar i a mi em fa basarda tanta ingenuitat. Entre això i donar suport a qui aguanta el govern Montilla jo no puc reunir força per a votar res amb prou convenciment.
Gràcies a tots,
Marc
Això ja va passar durant la segona legislatura d'Aznar, l'home era una màquina de fabricar independentistes.
Una victoria del PP permetria dur a terme allò que el tripartit havia previst el 2004 i Rajoy podria ser el gran unificador del tripartit2.
Una victoria del PSOE, juntament amb una baixada estrepitosa d ERC podria comportar eleccions anticipades al Parlament de Catalunya.
Jesús,
L'únic que em fa preferir una victòria ajustada del PSOE a una del PP és que el tripartit respirarà molt tranquil si pot governar contra en Rajoy.
Només faltava això!
Marc
Publica un comentari a l'entrada