dimecres, de gener 23, 2008

L'Index de Babel


els gratacels com a profecia de crisi

Com al Gènesi, cada nova torre superlativa aixecada els últims 100 anys en moments d’optimisme i creixement desmesurat ha estat el darrer gest d’eufòria abans de la crisi. La mateixa ambició que alimenta el creixement acaba portant a l’excés i a l’orgull cec que provoca el desastre. Amb 555 metres d’alçada la Burj Dubai (Torre de Dubai) serà aviat el gratacels més alt del món. Seguint l’índex de Babel, els gratacels com a profecia de crisi, no seria gens estrany que la inauguració d’aquest edifici es fes enmig d’un clima de pessimisme econòmic i recessió global.

Resulta curiós que tot just abans del “crack” de 1929 naixessin gratacels mítics com l’Empire State i l’edifici Chrysler, aixecats amb l’empenta de la gran bombolla dels anys vint. Edificis que enmig de la Gran Depressió van ser pràcticament buits durant molts i molts anys. Després de la lliçó de 1929 no es construirà cap gran torre durant dècades. Fins que els anys setanta vegin alçar-se nous gratacels imponents com la torre Sears i el World Trade Center amb les mítiques Twin Towers. Com si el destí fos inevitable, la construcció d'aquests edificis s’acabarà enmig de la crisi del petroli i la recessió internacional.

La metàfora de Babel. La contradicció de Babel. Mai no hi ha mesura en l’ambició humana però tampoc no hi ha progrés sense ambició. Quan l’excés de deute i la inversió optimista fins a la follia arriben als grans edificis, tota l’economia està ja infectada i la caiguda és només qüestió de temps.
_________________________________

Nota catalana: A Barcelona, la torre Agbar acabada l’any 2005 no supera encara l’alçada de les torres de la Vila Olímpica. No ens trairà l’ambició. Fallem per l’absència de dinamisme.
.

2 comentaris:

Carles Oriach ha dit...

Benvolgut Marc,
És interessant i probablement prou dotada de raó la teoria, més aviat sociològica, de la correlació entre grans gratacels i grans crisis. Crec que encertes quan dius que la torre de Dubai s'inaugurarà enmig d'un context de crisi, però aquest serà el nostre context... Segons m'ha informat una font prou solvent actualment tota la riquesa s'està concentrant justament a la zona de "l'orient emergent", amb Dubai com a gran exponent. Sembla que la nostra patacada serà el seu auge...

catalunya.ffw ha dit...

Carles,

Dubai és un nus comercial que navega a tot vent entre els veins rics del petroli i la puixança de la Xina i l'Índia. Si els Estats Units i Europa punxen, el preu del petroli baixarà i el comerç asiàtic es reduirà molt. La crisi no serà global però Dubai sí que la patirà. Per buscar zones de crèixement haurem d'anar a la Xina.

Vaig provar d'explicar-ho aquí: http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/02/els-180-de-leconomia-xinesa.html

Gràcies,
Marc Arza