El cicle electoral que comença amb les eleccions nacionals de novembre i continua amb les municipals del maig, és una bona oportunitat per reflexionar entorn a la dedicació dels nostres càrrecs electes a les responsabilitats per a les que son escollits.
D’ençà del inici de la democràcia, ha esdevingut habitual que regidors i alcaldes de ciutats de primer nivell compatibilitzin aquesta responsabilitat amb un escó al Parlament de Catalunya o al de l’estat. L’ambició d’alguns polítics combinada amb l’atractiu electoral que tenen per als partits les cares ja conegudes (la síndrome Rahola), han portat sovint a utilitzar alguns alcaldes i regidors com a caps de cartell en eleccions no municipals. Això ha privat molts ajuntaments d’una part important de l’atenció que mereixien dels seus responsables polítics, a l’hora que la tasca legislativa del Parlament s’alenteix i perd qualitat per les absències d’alguns diputats.
Acceptant que regidors a l’oposició d’ajuntaments mitjans i fins i tot alcaldes de petits municipis puguin combinar funcions, el cert és que sembla legítim exigir garanties de dedicació al càrrecs electes per a concentrar-se en allò per al que se’ls escull. En una democràcia que vol ser madura i flexible, caldria incentivar la responsabilitat dels votants per que la dedicació al càrrec i el compromís d’exclusivitat siguin una exigència per als candidats en el moment de decidir el vot. En absència d'aquesta presió dels votants i creadors d'opinió, seria necessari tirar endavant una llei d'incompatibilitats que regules aquests desequilibris.
D’ençà del inici de la democràcia, ha esdevingut habitual que regidors i alcaldes de ciutats de primer nivell compatibilitzin aquesta responsabilitat amb un escó al Parlament de Catalunya o al de l’estat. L’ambició d’alguns polítics combinada amb l’atractiu electoral que tenen per als partits les cares ja conegudes (la síndrome Rahola), han portat sovint a utilitzar alguns alcaldes i regidors com a caps de cartell en eleccions no municipals. Això ha privat molts ajuntaments d’una part important de l’atenció que mereixien dels seus responsables polítics, a l’hora que la tasca legislativa del Parlament s’alenteix i perd qualitat per les absències d’alguns diputats.
Acceptant que regidors a l’oposició d’ajuntaments mitjans i fins i tot alcaldes de petits municipis puguin combinar funcions, el cert és que sembla legítim exigir garanties de dedicació al càrrecs electes per a concentrar-se en allò per al que se’ls escull. En una democràcia que vol ser madura i flexible, caldria incentivar la responsabilitat dels votants per que la dedicació al càrrec i el compromís d’exclusivitat siguin una exigència per als candidats en el moment de decidir el vot. En absència d'aquesta presió dels votants i creadors d'opinió, seria necessari tirar endavant una llei d'incompatibilitats que regules aquests desequilibris.
5 comentaris:
Jo també volia fer un escrit semblant. Als càrrecs s'els hauria d'exigigir dedicació. Però hauriem de ser seriosos i oferir-los sous dignes per poder fer-ho.
Vull expressar el meu acord amb el post, la dedicació al càrreg sembla un aspecte plenament exigible per part dels electors. Tampoc no entenc els ministres a temps parcial, secretaris generals de la provincial del partit i ministre! Semblen dos càrregs que necessitin d'una plena dedicació. Però això ens portaria a reflexionar sobre els criteris d'elecció dels càrregs públics no electes (ministres, DGs, secretaris generals, etc.)...
http://latramapolaca.blogspot.com/
Jo pagaria perquè alguns no s'hi dediquessin plenament.
Aquesta vagada, puc cantar les glories del meu Pays: a Italia la dedicacio', encara que no per lley, es exclusiva. Per exemple Walter Veltroni, un esponent de primer nivell de un dels majors partits politics, els Democratici di Sinistra, es alcalde de Roma, i ha renunciat a adquirir carrecs de govern. Diria que, en els ultims anys, hem tingut conflictes d'interessos mes grands (i encara no resolts, no obstant el govern de "esquerres") que aquest. Pero la dedicacio' continua sent molt important.
Jo faria una distincio important entre alcaldes i regidors... La part executiva si que demana dedicacio exclusiva. La legislativa coincideixo amb alguns comentaris que no hi ha tampoc gaire a fer...
Publica un comentari a l'entrada