dimecres, de novembre 28, 2007

El nostre Thanksgiving


Aixecar sobre la diada de Sant Jordi una festa
d’integració per celebrar la nova Catalunya

El passat dijous, quart dijous de novembre, els Estats Units es van aturar per celebrar el Thanksgiving (Acció de Gràcies). L’únic pont de quatre dies de tot l’any i, sense cap mena de dubte, la festa més assenyalada del calendari festiu nord-americà. A diferència de Nadal, Hanukkah o Setmana Santa, el dia d’Acció de Gràcies és una festa tradicional laica, oberta a tothom i específicament americana. Profundament americana. En un país que té en la immigració i l’èpica del nou món un dels seus pilars fonamentals, Thanksgiving és una eina d’integració. L’única tradició que comparteixen de debò les famílies anglosaxones amb els emigrants de les últimes dècades. Una data que ajuda a fer dels Estats Units una comunitat, alguna cosa més que un ramat de tres-cents milions de persones.

Tot i que l’aportació immigrant ha transformat profundament Catalunya tot al llarg del segle XX, no és fins als últims deu anys que hem topat de cara amb la immigració global, en molts casos sense un substrat cultural comú sobre el que construir la integració. La societat catalana necessita ara un Thanksgiving que ajudi a relligar-nos com a país. Una festa compartida, aixecada sobre la tradició, que celebri allò que ens uneix, els valors del país que volem ser al voltant de la cultura pròpia, de forma cívica i oberta. La diada de Sant Jordi té tots els ingredients per a convertir-se en el Thanksgiving català. Una festa entorn a la cultura i l’amor, el llibre i la rosa. Amb un ingredient comunitari, la passejada, i una part íntima i familiar, la rosa i el llibre. Una dia en que la cultura i la llengua del país hi juguen un paper fonamental, preeminent. Tot plegat en jornada laboral, lligant celebració i feina, per recordar que el treball és un dels valors fonamentals de la catalanitat.

Catalunya és un país sense inèrcies d’integració, obligat a forçar la cohesió entorn a la pròpia cultura. Si volem sumar els nous ciutadans a la catalanitat, no queda altre remei que anar-los a buscar. En un món en canvi és més evident que mai la fluïdesa de les tradicions. Com el sociòleg Anthony Giddens explicava de forma brillant a Runaway Wolrd, un assaig sobre l’impacte de la globalització, les tradicions no es justifiquen per la seva antiguitat. És la repetició, el ritual i el fet de ser compartides el que les defineix. En última instància les tradicions només sobreviuen perquè desenvolupen una funció que serveix a la comunitat que les celebra i són, per tant, fluides i canviants. Aixecar sobre la diada de Sant Jordi una festa d’integració per celebrar la nova Catalunya és el millor servei que aquesta tradició pot fer avui al país. Una autèntica necessitat.
________________________________________________________

Imatge: Fragment de Freedom from Want, de la sèrie The Four Freedoms del genial il.lustrador americà Norman Rockwell.
.

12 comentaris:

joliu ha dit...

Una proposta ben interessant. De fet a hores d'ara, Sant Jordi, ja és la celebració més transversal i a la vegada autòctona que tenim.


Per cert, un altre motiu per anar a la manifestació de Dissabte: Sirera ha titllat la manifestació de independentista

cgs ha dit...

Gràcies per fer propostes intel·ligents. Necessitem molts ffw.

Salut!

Dessmond ha dit...

Bona pensada, Marc. No serà perquè no tinguem festes per triar i remenar.

Somiatrufes ha dit...

A més d'aquest post i les idees que hi apuntes, et felicito pel decàleg de 8 punts per als blocs que m'has enllaçat. El meu només era un divertimento.

Ens veiem l'1-D!

plim ha dit...

de Reus havies de ser :
una proposta plena d'optimisme i futur.
Primer hem d'aconseguir que a Catalunya per la diada a més de comprar llibres els llegim i fer pedagogia de la tradició de la diada a tots els immigrants del nostre entorn ; cada vegada més la diada és com un dissabte de nadal on tothom va boig per fer les darreres compres al hiper mercat de torn ;
Quants dels auto anomenats catalans pengem la senyera per sant Jordi ? Sembla que dir al veïnat que som catalans a molts els faci vergonya ; als EEUUAA passa tot el contrari : tothom és sent orgullós de ser americà.
Per tant és una qüestió matemàtica : si la majoria de catalans volem fer la diada grossa de veritat la majoria dels que vinguin ens seguiran. Una altra opció és aconseguir que l'Stiven Spielberg faci una pel·lícula explicant la història de Catalunya o la diada.

RY ha dit...

Campanya en suport dels nostres estimats Reis d'Orient, marginats i oblidats per culpa d'un vell gras i sebòs, producte del consumisme compulsiu...

Aquests tres venerables vells porten dos mil anys amb la seva PYME, atenent únicament al mercat ibèric i sense intenció d'expandir-se i pateixen una agressió que amenaça la seva continuitat. Reivindiquem la seva figura perquè:
1. Són un símbol de la multirracialitat i mai han
tingut problemes de immigració.
2. Són fashion total, la seva elegància en els vestits no ha
passat de moda en dos mil·lennis.
3. Si no existissin, les vacances acabarien el 2 de gener. (el que prova que realment són Mags)
4. Són ecològics, utilitzen vehicles de tracció animal que amb el seu fem contribueixen a fertilitzar el sòl patri (res de
trineus volant o altres fatxenderies que no existeixen...)
5. Són un vell filó d'ocupació, generen llocs de treball fixes discontinus entre patges, carters reials i un munt de gent que va a la cavalcada.
6. Fomenten el treball en equip: De Papá Noel ho pot fer qualsevol, però per fer de Reis es necessiten tres, com a mínim.
7. Fomenten la indústria de la sabata i els nens aprenen que les botes s'han de netejar un cop a l'any, com a mínim. Nogensmenys, l'home gras exigeix que se li deixi un mitjó, provocant innecessàries discusions sobre neteja i salut.
8. Els Reis planifiquen el seu treball minuciosament i un cop realitzat es retiren discretament i no es queden penjats dels balcons.
9. Santa Claus viu al Pol Nord i està amargat perquè no veu el sol, els Mags són d'Orient, bressol de totes les civilitzacions.
10.Els Mags van jugar un rol destacat pel Nadal, Santa és un trepa que tracta d'aprofitar-se del negoci i que no va participar en els esdeveniments inicials.
11. Gràcies als Mags, la mineria del carbó del Ripollès és sostenible no han canviat pel gaz natural o els llums xinesos horeteres.
12. Els Mags ho saben tot, el Santa nomès toca la campaneta com un babau.
13. El no respecta els sentiments dels cèrvols de nas vermell. No consta documentat cap cas de maltractament psicológic per part dels Reis cap els seus camells. Tothom cuida als seus camells i els estima.
14.Els Mags són agraïts, sempre es mengen els dolços que se'ls hi deixen per la nit.
15. Sense els Mags no s'hauria inventat el Tortell.
16.Finalment, Santa Claus es pasa la vida diet '¡Jo, jo, jo!' que és de pega i sense sentit.

Digues NOT a l'agressió globalitzadora del tipus vermell sense cap sentit de l'elegància, amb aspecte de dipsòmaniac, que és multirreincident en assaltar les morades alienes pel mètode del "escalo". Digues PROU!

Bruguers ha dit...

M'ha agradat molt el teu post i espero passejar-hi sovint. Sant Jordi és una bona diada tot i que jo sóc de les que creuen que en el moment que sigui dia festiu s'acabarà. La pressió diària fa que el cos ens demani un dia de descans a casa sense fer res o bé agafar el cotxe i canviar d'aires.
Jo aprofito per mirar (i comprar) les paradetes quan surto de la feina. La senyera per descomptat al balcó. De les poques del carrer.

"ry" : ni proposant-m'ho de valent hauria descrit la situació tan bé.

Salutacions i fins dissabte.

Anònim ha dit...

Tens tota la raó en això del Thanksgiving, moltes thanks et dono per aquesta idea tant estimuladora que seria una festa per a tots els catalans del nord, del sud, de terra endins o de mar enllà, hagin nascut o no a Catalunya i parlin la llengua que parlin. Estar agraït per haver trobat una terra d'acollida com Catalunya és el mínim que pot donar qualsevol persona per la terra on viu. A veure si es pot proposar com una més de les nostres festes nacionals i deixem de fer-ne algunes que no porten a res.

Marc Arza ha dit...

Joliu,

Transversal i autòctona, molt ben dit!

Cgs,

Gràcies a tu. Molts .ffw, ja ho pots dir, ja!

Dess.,

En tenim, però cadascuna amb una funció a fer.

Somiatrufes,

Gràcies. Ja el pots fer correr, és per tots el decàleg.

Plim,

En això tens raó, els immigrants fan allò que veuen. Com deia, ens toca anar-los a buscar i compartir-ho amb ells.

Ry,

En una lluita entre el tió i el pare Noel, l'avi gras i de disfressa ridicula no hi té res a fer. Visquen els reis i visca el tió!

Bruguers,

El dia de Sant Jordi ha de ser lavorable. Cultura, festa i treball... el triangle noucentista!

Lluís,

Jo ja en tinc algunes per a suprimir. El 12 d'octubre i la Constitució serien les primeres a anar avall.

Gràcies a tots,
Marc

Anònim ha dit...

És una idea interessant, però crec que no quallaria, ja que la celebració d'una festa és una cosa que es va gestant durant generacions dintre de la societat i no d'un parell d'il·luminats que proposen que tothom faci allò o això. Ho sabem molt bé els mallorquins, que ens han intentat durant anys que celebrem la Diada del 12S i, en canvi, tothom encara fa la festa del 31D.

El que sí podria passar algun dia és que copiem el dia d'Acció de Gràcies tal i com ho celebren els americans, ja es sap, tard o d'hora acabam per copiar el que fan ells sigui bo, dolent o regular.

Anònim ha dit...

Però Joan, el que convé és això, en aquest cas copiar la festa del Thnaksgiving americà aniria de perles, què més vols? No copiem el Halloween, doncs perquè no aquesta? Som una terra d'acollida com els EEUU però, fins ara, no gaires ens n'han donat les gràcies. Molt al contrari. Per tant, no és d'il·luminats, és d'intel·ligents poder aprofitar una oportunitat com aquesta que tenim davant dels nassos. Més cohesió social que això no hi ha res, que en són de bons els americans en aquest sentit!!! com ho saben!!!!!
Ara que tenim la idea, com ho podem portar a la pràctica, com ho executem al món real? Quin partit ho proposarà? Comencem pels Ajuntaments? Una campanya per la xarxa? una recollida de signatures virtual per escalfar l'ambient? Doneu idees!!!

Marc Arza ha dit...

Joan,

Les festes quallen segons la necessitat i el servei que fan a la comunitat que les celebra. Sant Jordi mateix és una festa molt nova, no fa ni tres dècades que els catalans celebren la Diada i tot just fa vint anys que s'ha convertit en un fenomen social compartit.

Lluís,

M'agrada el teu comentari però em poses en un compromís. Tens raó, no n'hi ha prou de parlar i proposar. La reflexió sense acció no serveix de res.

Que podem fer? Probablement el que cal es treballar localment. Aconseguir que les comunitats de nous catalans, siguin del Marroc o de Bolívia, comencin a sentir la festa com a seva. Les associacions que a cada poble o ciutat tiren endavant els actes de Sant Jordi, o les regidories de cultura si és el cas, haurien d'anar a les associaciones d'immigrants, a les mesquites, i proposar que col.laborin a la Diada. Que muntin parada a la plaça, que es regalin un llibre i una rosa. Els nens i l'escola són també una eina fantàstica. La llavor de Sant Jordi a cada casa és el que el nen explica sobre la Diada.

Tu quines idees tens?

Gràcies a tots dos,
Marc